Hui en dia els joves ens veiem en una situació de monotonia i avorriment davant les circumstàncies en què ens trobem si parlem d’oci. Tot i això, aquesta situació no es produeix per falta de llocs on anar o events als quals assistir. Personalment opine que el problema al qual ens enfrontem prové de l’interior de nosaltres mateix, i de la percepció heretada que tenim de l’oci.
No patiu, si els joves volem tindre el nostre moment d’oci (almenys d’oci tradicional juvenil) només ens fa falta una botella de refresc, alcohol i un bancal. Des de petits hem crescut en una societat on el consum de drogues (concretament l’alcohol) està socialment acceptat i normalitzat, i el problema no prové de l’ús de les drogues, a pesar de què l’agreuja. Hem de pensar que l’ésser humà ha recorregut històricament a l’ús d’aquestes a mode recreatiu, i és aquesta una qualitat implícitament humana.
El problema prové de la necessitat que tenim els joves d’avui de copiar els nostres referents i d’aparentar davant la resta que ho passem realment bé. L’ús de les xarxes socials ha augmentat i avançat la necessitat juvenil de mostrar-li al món com de bé vivim i com de bé ho vam passar el dissabte passat pagant 15€ per entrar a una discoteca, escoltar una playlist i pujar fotos i vídeos a Instagram del panorama. Ens han fet creure que l’oci ha de ser necessàriament social i relacionat amb l’ús de drogues i, generalment, amb un ús desmesurat d’aquestes, on s’enalteix la cultura de l’abús, que soles desemboca en una sèrie de problemes socials, que una volta més s’acaben normalitzant.
El problema naix de la percepció que se’ns ha donat i que hem vist des de petits tant al nostre entorn com als nostres referents. A ningú li agrada estar a les quatre de la nit amb un “cego” patint per si el teu amic vomita o no. Però els joves ho fem i ho tornem a fer sempre que podem. Per què? La resposta és ben ràpida i senzilla: perquè “tot el món” ho fa.
Aquest hàbit de mostrar-se a tota hora divertit i feliç davant els demés, ens crea una necessitat d’assolir un ideal de vida inabastable, que només crea inseguretats, un estil de vida insaludable i falta d’esperança en el futur, donant com a resultat una joventut acostumada als plaers ràpids, la sobreestimulació i una carència de motivació trobada a l’hora de realitzar qualsevol tasca. Aquest context tecnològic sumat a les conseqüències
socials que rebem del gran capitalisme crea en nosaltres una façana buida, on prioritzem l’estètica abans que l’essència. Això sí, en eixa façana es troba el logo de “Nike” en gran.
Pot ser aquesta resposta no siga l’esperada, ni siga una resposta satisfactòria, ni molt menys una resposta útil per a les entitats encarregades de gestionar els aspectes de l’oci, que és el tema d’aquest text, però considere que és la resposta més realista.
Tornant al tema principal: Comptem nosaltres, la joventut, amb una oferta d’oci suficient a Ontinyent? Per descomptat que comptem amb ella. Amb el que no comptem és amb una educació realista que ens ajude a desenvolupar el nostre pensament crític per tal de poder triar i qüestionar lliurement com i de quina manera gestionar el nostre temps lliure, portant-nos a un escenari on el més còmode i comú és fer el que fa el veí. Així doncs, vos anime a reflexionar i valorar sobre si el que realment ens fa falta és més oferta d’oci o més qualitat en termes d’educació. Moltes gràcies.
Article d’Alfredo Salido, alumne de 4t d’E.S.O. del Col·legi La Milagrosa, guanyador de la 1a categoria del Xè Concurs d’Escriptura crítica Juvenil del CLJO