Les festes de moros i cristians aglutinen en el seu haver diversos components molt ben diferenciats. Components que s’entremesclen de manera positiva entre ells per a engrandir-les més si fos possible. L’espectacle, la música, la devoció, són parts inequívoques d’elles. Unes festes on sempre ha tingut cabuda l’alegria i el bon humor. Un bon humor que va arribar a ser fins i tot acte oficial de les nostres festes.
A la fi dels anys setanta els aires de llibertat continguda que es començaven a respirar també van tindre el seu ressò en les festes. Era novetat que els jóvens que estudiaven i vivien fora d’Ontinyent portaren activitats recreatives que havien experimentat en altres llocs. Un grup de jóvens pertanyents a la comparsa Mossàrabs, concretament a l’esquadra Pi-tos, van importar a la nostra ciutat una d’eixes activitats; el Ral·li Humorístic, a celebrar durant la setmana gran de les nostres festes.
El Ral·li Humorístic era una espècie de carrera de vehicles motoritzats on, contra tota norma, no guanyava qui arribava primer sinó qui més graciós resultava.
El dilluns 22 d’agost de 1977 es va realitzar la primera edició del mateix i l’èxit va ser tan rotund que prompte va quedar instaurat la vesprada d`eixe dilluns de la setmana gran per a la realització d’aquest, dia en què Ontinyent s’omplia de cotxes estrambòtics per a deleitar el públic que abarrotava els carrers.
Un mes abans de la celebració del Ral·li es donava a conéixer el programa d’aquest, on sobresaltava la sèrie de requisits que els participants havien de complir abans de prendre l’eixida. Als participants se’ls demanava coses tan absurdes com una bombeta amb una formiga dins, una foto del gol de Cardeñosa (per als més jóvens que no ho sàpiguen, el gol de Cardeñosa, jugador de la selecció espanyola en el mundial de l’Argentina de 1978, mai va ser gol), una fotografia de Superman baixant el Delme en monopatí o la marca d’anticonceptius que usava la senyora Roper (sèrie televisiva de gran èxit en aquells anys).
Els cotxes es concentraven en la Plaça de la Coronació, “el barranquet”, i se’ls entregava a tots els participants en sobre tancat, el contingut de la primera prova de realitzar en un dels tres controls, que estaven situats en el Bar Rexol a la Plaça Major, en la Cafeteria Acuario al Carrer Major i en el Bar Chuymar, en la Plaça Sant Domingo. Allí els esperaven els organitzadors del ral·li, disposats a comprovar si es portava tot el demanat per a la realització de les proves davant l’atenta mirada d’un públic expectant que gaudia d’aquella gran dosi de rialles i humor.
En finalitzar les tres proves, al voltant de les huit de la vesprada, tots els cotxes tornaven al punt de partida, “el barranquet”, on començava la desfilada final de tots els participants.
La decoració dels cotxes donava bona mostra del gran enginy dels participants que aconseguien tot tipus de temàtiques durant la celebració del ral·li.” Els Picapiedra”, “L’abeja Maya”, “Metges ambulants” o aquell Seat 850 convertit en tanqueta amb els soldats dins van ser alguns dels cotxes caracteritzats, sense oblidar a la cèlebre “Unió Artística Musical de la Font del Tarròs”.
La majoria dels participants del ral·li pertanyien a la pròpia comparsa Mossàrabs i a comparses de la ciutat i les seues participacions van ser memorables.
Es va aconseguir la coorganització al costat de la Societat de Festers, que ho va incloure en el programa de les festes a celebrar com a acte oficial d’estes.
L’acte va gaudir de bona salut en totes les seues edicions. Tanta bona salut també va tindre les seues conseqüències perquè el ral·li finalment va acabar morint d’èxit. El bon acolliment entre el públic i participants va derivar en què les autoritats cada vegada demanaren més coses en l’àmbit de la seguretat. Al cap i a la fi, no deixava de ser una prova automobilística. L’organització es va veure desbordada i no va ser capaç d’assumir les conseqüències de possibles accidents. Després d’aquella edició de l’any 1982 ningú va voler assumir l’organització per a l’edició de l’any 1983. Es posava així el punt i final a un acte imprescindible i inoblidable alhora de les nostres festes, on la hilaritat i l’humor van ser realment els motors d’aquell acte oficial de les festes de moros i cristians d’Ontinyent anomenat Ral·li Humorístic.
Article de Dani Aguilera