Durant aquest estiu s’ha celebrat el XXI Certamen Internacional de Bandes de Música ‘Villa de Aranda’. Un concurs de molt de prestigi, del qual Mario Roig Vila ha guanyat el ‘Premi especial al millor director’. L’albaidí porta des del 2016 al capdavant de la Societat Musical ‘La Pau’ de Beneixama, banda amb la qual va participar en el certamen. Així, director i músics van fer un gran paper en un concurs de gran nivell.
El premi està dotat en 1.500 €, a més del trofeu il·lustre de l’Ajuntament d’Aranda de Duero. El certamen és de gran categoria, ja que han participat agrupacions musicals de tota Espanya, sent la Banda de Música Unión Musical de Meaño (Pontevedra) la guanyadora del Primer Premi. D’altra banda, la CAMM Wind Symphony Orchestra (Màlaga) va guanyar el segon.
Per això, Mario Roig ha estat molt sorprés quan aquest dilluns 5 de setembre ha rebut la gran notícia: “No hem anat mai a certamen. Nosaltres hom portàvem molt bé, però érem conscients que la banda no podia guanyar el primer premi. Per això, ha sigut una sorpresa molt grata, i a mi m’ha omplit d’alegria i satisfacció a pesar de que no ha guanyat la teua banda, no és usual”.
Un repertori gens fàcil d’interpretar
Els assajos amb la Societat Musical ‘La Pau’ de Beneixama han dut molt de treball, que ha tingut la seua recompensa: “Vam estar 4 mesos d’assajos intensos. Estem parlant de 4 i 5 assajos per setmana. Un treball molt exigent, a l’altura del certamen”.
La banda beneixamera va interpretar a la primera part ‘Música y vinos’ (Manuel Morales Martínez), ‘Danse Folatre’ (Claude T. Smith) i ‘Blue Outer Space’ (Satoshi Yagisawa). A més, en la segona part les peces amb les que van delectar van ser ‘El baile de Luis Alonso’ (Gerónimo Giménez), ‘Olympica’ (Jan Van der Roost) i ‘Libertadores’ (Óscar Navarro). “Les dues peces obligades del certamen eren molt difícils. Sobretot, la ‘Danse Folatre’. Hem treballat moltíssim per a poder traure-la en claredat”, confessa el director.
El jurat ha decidit atorgar el premi a Mario Roig per la tècnica i el gran coneixement de les obres per a traure el màxim d’elles. Però, sobretot, el que més curiós li ha semblat a l’albaidí ha sigut que van valorar la temprança del director albaidí en tot moment, fent els gestos justos perquè el resultat fora el millor.