“Cuidem tots, comparses i juntes de festes, l’uniforme de la nostra festa, herència dels nostres avantpassats i vinculació a la història de la nostra terra”.
Sembla una frase actual, però no, estes línies van aparèixer en el llibre de les festes de moros i cristians d’Ontinyent de l’any 1986. Va ser un any prolífic en canvis d’indumentària, fins a quatre comparses el van fer aquell any. Paradoxalment, soles un d’aquells vestits d’estrena ix en l’actualitat al carrer i és enguany l’any del seu comiat. Tot un avís per a navegants.
És un tema de rabiosa actualitat i, com a tal, cal parlar sobre això. Possiblement perquè mai uns canvis de vestits de comparses havien donat tant que parlar. Això és perquè ara juguem en la divisió d’honor festera. Tot ha d’estar molt mesurat i no es poden deixar les coses a la flor del taronger.
Els canvis d’indumentària festera sempre ha sigut motiu de controvèrsia encara que molts també hem preferit cridar-ho sempre inquietud per millorar la festa. Cert és també que a hores d’ara se’ns fa estrany pensar que uns certs vestits de gala ja consolidats puguen sotmetre’s a canvis parcials o totals. Però ací es mesclen diversos ingredients que proporcionen eixos intents de canvi. Falta de les teles adequades, dels colors concrets, falta d’elements difícils d’aconseguir, falta d’una adequació concreta d’uns vestits que han de ser lluïts en tòrrids dies d’estiu… Sense esmentar que tot comporta un esforç econòmic per al fester, sumant-li en molts casos, la possibilitat d’haver de confeccionar vestits també per als seus descendents. És a dir, cal buscar la comoditat, l’elegància i l’economia alhora. Difícil equilibri.
Els que hem tingut la sort de poder participar en festejos morocristians en diferents poblacions de la Vall d`Albaida, hem pogut comprovar fins a quin punt es pot ser fidel a una tradició o com se solen succeir canvis continus buscant sempre la millora de la festa o, almenys, intentar-ho. Ontinyent està en eixe punt intermedi. El punt en què s’és fidel a una tradició heretada de generació en generació, però que ha d’escometre uns certs canvis perquè, possiblement, així ho exigeix l’època i el temps actual.
En el mes vinent de març, una vegada passats els actes del Mig Any Fester, s’atendrà el resultat de la consulta llançada a les comparses per a la creació d’una comissió artística. Tal com recalquen, esta comissió ha de ser la porta per a tractar eixos diferents canvis plantejats, avaluant-los amb rigor i no sent simplement una comissió del “tot prohibit”. Pot ser una molt bona opció per a poder estudiar amb deteniment cada cas, cada realitat, cada objectiu concret i poder escometre decisions amb rigor històric i fester, complint les regles del joc, les quals tenim tendència a saltar-nos de tant en tant.
Una vegada més, i ja van unes quantes, els canvis d’indumentària festera estan d’actualitat, per a bé o per a mal. No podem deixar de costat el mèrit que tenen les comparses que no han variat, o l’han fet mínimament, el seu vestit de gala amb el pas dels anys. Al Cèsar el que és del Cèsar. Ara pot arribar eixe moment, si les comparses ho consideren oportú, que puga crear-se eixe organisme que puga ajudar, avaluar i finalment decidir sobre eixos canvis o ajudar, amb la solució dels problemes anteriorment comentats, perquè alguns vestits no deixen d’eixir al carrer. La capacitat de decidir sobre la base d’un estudi seriós sobre estos, amb la responsabilitat que comporta estar, com hem dit anteriorment, en la divisió d’honor festera. Les cartes estan ja sobre la taula. Estarem atents.