Article d’opinió de Dani Aguilera
La capacitat que existeix per a exercir una determinada activitat o àrea amb habilitat. Això és el talent, un concepte que uneix la intel·ligència amb l’aptitud. I de talent parlarem. I és que, a la nostra comarca, podem dir molt alt que anem sobrats d’aquesta capacitat. Són molts els pals que toca el talent en la Vall d`Albaida; esportiu, musical, artístic, musical, etc.
Tot d’una, i amb la vista posada en les festes de les Falles en honor a Sant Josep tenim la Falla de la Plaça de l’Ajuntament de València amb disseny de l`ontinyentí Antonio Segura, més conegut com “Dulk”. El seu protagonisme artístic en aquestes festes s’ha vist compartit amb Nuria Martí, nascuda a Alfarrasí però que està al capdavant de la Pirotècnia Nadal-Martí de l`Olleria i que va ser l’encarregada de disparar el passat 7 de març la tradicional mascletá, acte que ja combina l’espectacularitat amb la novetat. Com de dones va la cosa (les xiques són guerreres diu la cançó), amb tan sols 14 anys, Deva Mira, natural d’Otos, ja té guanyats més de vint premis nacionals i internacionals al costat del seu piano, havent participat el mes de febrer passat en la Béla Bartók International Piano Competition a la ciutat austríaca de Graz, on va ser l’única pianista espanyola a participar.
Si hi ha una cosa extensa és, sens dubte, el costat artístic de la societat, ja que el mateix abasta moltes disciplines. En el camp de la dansa, “La Veronal”, companyia dirigida per l`ontinyentí Marcos Morau, ja està definida en aquests moments pels experts en la matèria com el triomf internacional de la nova dansa espanyola. Un exemple més del talent de la nostra comarca que el té, el tindrà i que, per descomptat, él va tindre sempre.
Si tirem la mirada arrere, sense necessitat d’anar-se molt lluny en el temps, tenim altres exemples molt valguts del que ha significat la demostració d’un talent innat en moltes de les disciplines propies de la societat. L’esportiva és una de les més fecundes perquè han sigut molts els esportistes que han aconseguit cotes molt altes. Podem destacar el Diploma Olímpic del ciclista d’Ontinyent Eleuterio Mancebo en els Jocs Olímpics de Barcelona en 1992, el dues vegades campió d’Espanya de boxa nascut a Aielo de Malferit Hilario Martínez, títols aconseguits en 1923 i en 1934 respectivament, el campionat d’Espanya de motociclisme aconseguit pel pilot d’Alfarrasí Jerónimo Vidal en 1999, les tres Copa Davids (2000, 2004 i 2009), entre altres grans títols, del tennista d’Ontinyent Juan Carlos Ferrero, que va arribar a ser número 1 del món en el rànquing ATP en 2003 o a Ivana Andrés, jugadora de futbol que ha aconseguit amb la selecció espanyola sub-17 dos títols d’Eurocopa (2010 i 2011). Finalment, però no l’últim, l’àrbitre d’Agullent Pinter Pastor, que arrivaria a la Primera Divisió a principis dels anys huitanta passant a ser la seua cara visible en els cromos que els xavals col·leccionaven en l’època.
Passant al talent artístic no podem deixar de costat la figura de José Segrelles. Natural d’Albaida, pintor, cartellista i il·lustrador, la seua obra més famosa, possiblement, és la il·lustració de l’obra mestra de Miguel de Cervantes “Don Quijote de la Mancha”. El seu treball, d’impecable trajectòria, així com el seu talent, al servei de la imaginació, serien premiats amb la Medalla d’Or en l’Exposició Internacional de Barcelona en 1929. Tampoc podem oblidar a un altre gran de la il·lustració com va ser Eduardo Vañó, nascut a Bocairent, que durant més de tres dècades va ser l’encarregat de dibuixar les aventures dels famosos “Roberto Alcázar i Pedrín”, sèrie de comics que van aconseguir els 1.219 números i amb els quals tantes i tantes generacions van créixer a la vista dels seus dibuixos.
En la part artística i musical, on de tants i tantes podríem parlar, ens centrarem en el gran Nino Bravo. El cantant, que va veure la primera llum a Aielo de Malferit, continua conquistant els cors de milions de persones al cant de les seues cançons interpretades amb aquella veu tan potent i inimitable que ens va deixar en el zenit de la seua carrera i la seua vida. Estem parlant de fa quasi cinquanta anys ja.
Molts i moltes hem nomenat i molts i moltes ens hem deixat per nomenar. Farien falta moltes línies per a poder parlar de tots i totes. Ha sigut una xicoteta mostra del que tenim, del que som capaços, el talent a la nostra comarca, el que vam tindre, el que tenim i el que, sense cap dels dubtes, tindrem sempre. I és que la La Vall got talent.
Dani Aguilera.