El passat dissabte 7 de maig es va viure a Ontinyent un fet històric i d’incalculable valor humà; la representació per primera vegada a la nostra ciutat de la sarsuela “Cançó d’amor i de guerra”, obra mestra i primer gran èxit del compositor ontinyentí Rafael Martínez Valls. Han hagut de passar 96 anys des que s’estrenara per primera vegada en el Teatre Nou de Barcelona perquè es poguera gaudir en la seua integritat a la ciutat natal del seu compositor. Vaig descobrir quasi per casualitat fa ja diversos anys l’important que era aquesta obra per al món musical quan em va aparéixer llambregant un d’aquells butlletins discogràfics que de manera gratuïta t’enviaven a casa amb l’objectiu que es fera la compra d’algun article dels quals oferien. En una de les seues pàgines, un d’aquells discos compactes tenía un títol impactant: “Cançó d’amor i de guerra”, i allí apareixia el seu compositor, l’ontinyentí Rafael Martínez Valls. Això és important, pensava jo. Vaja si era important. Tan rellevant era aquella peça que també va haver de passar els seus propis problemes al llarg de la història. Estrenada per primera vegada el 16 d’abril de 1926, la censura ja va eliminar algunes escenes de la mateixa i fins i tot se li va canviar el seu nom original, “Els soldats de l’ideal”, ja que les autoritats no van veure amb bons ulls tant les escenes com el títol. Això del “ideal” recordava molt a la Revolució francesa (ací a Ontinyent ens recorda més a un entranyable lloc de la ciutat, mescla d’història i d’olor a fumejant café), raó per la qual no es consideraven adequades diverses parts de la sarsuela. Al final es va estrenar i va ser un clamorós èxit. Tant és així que es va mantenir en cartell durant tres anys i va arribar a ser representada més de dos mil vegades. Al Teatre Apol·lo de València va arribar el 21 de juliol de 1928 i d’ací va seguir el seu camí per tota Espanya per a posteriorment passar a ser representada per diverses parts d’Europa i Amèrica del Sud. Nascuda sota una dictadura, la del general Primo de Rivera en els anys vint, va tornar a patir la tisorada d’un nou totalitarisme en ser prohibida en 1939 pel nou règim, a causa de la seua inspiració revolucionària. Quasi quaranta anys amb les seues partitures, escenes i personatges difuminats en un intent de callar la cultura i la llibertat. Afortunadament, el nou estat democràtic que va emergir després de la dictadura prompte la va recuperar, representant-se en el Liceu de Barcelona ja en els anys huitanta. Rafael Martínez Valls ja no va veure aquella recuperació de la seua obra. Moria en 1946, als 50 anys, possiblement mossegant-se els llavis en veure aquella obra en la qual va bolcar tota la seua saviesa i que tanta fama li havia reportat prohibida. No els va anar millor als autors del llibret, Víctor Mora i Lluis Capdevila, que van haver de partir a l’exili definitiu en 1939 sense poder tornar a la seua terra. El part de la seua obra havia sigut difícil i treballós, però havia vist la llum. La llum, de sobte, s’apagava i no es podia fer res per la criatura. “Cançó d’amor i de guerra” quedava proscrita en la mateixa terra que l’havia vista nàixer. Hui dia, com diu el seu text, lluita pel seu alliberament i ho fa en gran. Ontinyent i el Teatre Echegaray van ser una bona mostra d’això, amb excel·lent interpretació de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent i el Nou Orfeó. Amb magnífics treballs dels seus cantants lírics. Amb un pati de butaques ple a vessar. Per fi es va representar a la nostra ciutat aquella sarsuela prohibida, perseguida i silenciada durant dècades. Es va representar la sarsuela composta per Rafael Martínez Valls on va nàixer Rafael Martínez Valls, a escassos cinc minuts a peu del carrer que porta el seu nom, a escassos cinc minuts a peu de la seua casa natal al carrer Sant Antoni. La dedicatòria el dia de la seua representació només va tindre un nom. 96 anys després Ontinyent contemplava per primera vegada la sarsuela prohibida.