“I com sol succeir històricament, els gols arriben en la porteria del fons nord”.
No és una frase feta, no és una deducció espontània, no és un comentari realitzat a l’atzar. Esta frase apareix en un llibre, “Ontinyent C.F. Una història apassionant”, escrit pel bon amic Arturo Reig, llibre escrit amb rigor, amb la cura que mereix l’amor a uns colors, amb dades històriques, contrastades, reals. La frase anteriorment esmentada no és alguna cosa, producte de la casualitat, és un fet històric contrastat que se sol produir al llarg de les diverses temporades de futbol que ja ha viscut eixe coliseu esportiu anomenat El Clariano.
Dins de tota eixa mística que també envolta el món del futbol en general, ací també tenim les nostres supersticions, el nostre món màgic llaurat al so de les vesprades futboleres de calor tòrrida i de fred siberià. Té nom i cognoms per a un bon nombre d’aficionats, la porteria dels gols o majorment coneguda com la porteria bona.
De supersticions el món futboler sap i molt, els alls darrere de la porteria, aquell porter que no suportava que li tocaren els guants, el jugador que sempre entra al camp amb el peu esquerre, l’entrenador que colpejava en el pit als seus jugadors abans del partit, un món molt ampli en el qual tot cap i tot és benvingut si amb això el resultat final és positiu.
Ací la veritat és que, amb el pas dels anys, de les temporades, la llegenda es va engrandint. Això és perquè en eixa porteria se sol obrir la llanda amb el típic partit embossat, vesprades de grans remuntades impossibles en les quals ningú creia en el miracle i partits guanyats sobre el xiulet final amb gol en eixe prolífic gol nord. Eixe estrany follet que continua sent present i que fa que ens sentim un poc més tranquils si la cosa es complica.
Pot ser que no siga més que suggestió, que tot ho portem més lluny del purament esportiu, d’eixe component imprescindible per a tot en la vida anomenat sort. Però la veritat també és que tot el que s’ha dit anteriorment ocorre, ho hem viscut i ho viurem segur. Sort? Treball? Fe? Podem cridar-ho de moltes maneres si el resultat final acaba sent el mateix, més encara tenint en compte que ací tot s’aconsegueix amb eixa forma i eixe estil ja batejat com a ADN Ontinyent, patint i rabiant.
Per als que portem ja unes quantes vesprades futboleres en El Clariano (jo mateix compliré esta temporada les trenta-cinc primaveres amb la meua cita amb els diumenges) hem vist de tot, del bo i del dolent. Raó per la qual no volem que s’acabe eixe conjur que sol funcionar. Els gols importants arriben en la porteria bona i això fa que ens sentim un poc més còmodes. I que dure l’encant, casualitat, sort, treball o fe, cada un com li vulga cridar. Per si de cas, alguns continuarem agarrant-nos quan les coses es compliquen a eixe component històric i màgic alhora anomenat la porteria bona.
Article d’opinió de Dani Aguilera.