Article d’opinió de Carla Ballester Bordera
Feminista, una paraula que crea rebuig en totes les societats, “jo no soc feminista ni masclista, jo crec en la igualtat”. Quantes voltes hem hagut de sentir aquesta frase al nostre voltant? Jo crec que moltes.
Arribar a ser feminista no és gens fàcil. Partim d’una base masclista on el patriarcat s’ha encarregat de què el seu discurs misogin domine la ment de les persones en qualsevol àmbit de la vida quotidiana, sobretot la de les dones, fent-nos creure que som inferiors respecte als homes.
Ser feminista és molt més que portar una camiseta morada el huit de març, o de compartir en xarxes socials una foto felicitant a les dones el “Dia de la dona”. Ser feminista no és dir “jo respecte a les dones perquè tinc una filla i una mare”. El feminisme no es mercantilitza, el feminisme no és per un “ratet”, el feminisme no es felicita. El feminisme és una reivindicació i una lluita constant, és deconstruir totes aquelles idees que ens han imposat. Deconstruir-se és un procés complicat que dura la major part de la nostra vida, és un repte dur que ens obliga a recordar totes i cada una de les situacions viscudes, que pel simple fet de ser dones hem hagut de patir. Val la pena realitzar aquest procés per poder tornar a construir-nos amb nous fonaments, els feministes.
Per tant, replantejar-se totes i cada una de les nostres accions forma part del procés de ser feminista. Hem de reivindicar el dret de ser lliures tots els dies, de lluitar pels nostres drets i pels de les dones que ja no poden.
Ser feminista és una manera d’entendre i viure la vida, perquè quan et poses per primera vegada les ulleres lila, ja mai més podràs veure el dia a dia com ho feies abans.