Ser festes d’Interés Turístic Internacional va més enllà d’un esforç de gestió. És la construcció de moltes realitats individuals que construeixen una entitat forta, creïble i recomanable en una societat colpejada per la decadència de valors, fruits de la globalització.
Les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, són una mica més que espectacle i una escenificació d’uns fets històrics de reconquesta de les terres cristianes després de 800 anys d’ocupació musulmana.
Les nostres festes son de commemoració històrica no sols d’uns esdeveniments de la creació històrica del nostre país on van conviure diferents cultures i ideologies religioses, polítiques i econòmiques. No són unes simples festes on es commemora unes històriques batalles de poder per uns dominis territorials, encara que és això el que realment es visualitza, majorment, en l’escenificació dels actes oficials de les festes patronals del nostre “Morenet”.
Ontinyent es caracteritza per ser una ciutat conservadora en les seues creences, en les seues relacions socials i en la seua manera de créixer com a territori espanyol. Però, no obstant això, com la resta de les ciutats del nostre país es va adaptant a les noves realitats que es van donant al llarg de la nostra història, i les Festes de Moros i Cristians també ho han fet al llarg de la seua història. No cal mirar res més que uns mesos arrere quan celebràvem unes festes locals molt importants per a nosaltres, transformades en festes d’interés turístic internacional. Amb tot l’esforç que ha comportat per part de la Societat de festers amb les seues juntes de festes i de totes les comparses, on els festers de manera activa i tal vegada menys visible en els processos de gestió per a este assoliment, hem estat molt presents.
M’agradaria en aquesta ocasió parlar un poc més de les festes de la nostra ciutat, d’eixos aspectes que passen “desapercebuts” en les festes, però que estan molt latents i patents en el “*backstage” de les festes que es veuen darrere d’unes càmeres en retransmissió o en les mirades del públic present pel recorregut de les nostres festes.
Darrere de cada comparsa, de cada junta, de cada esquadra, hi ha centenars d’històries personals que van donant identitat a tota la festa de moros i cristians d’Ontinyent, ara ja declarades d’interés turístic internacional. Famílies amb històries personals molt heterogènies que han anat creant la nostra ciutat amb realitats molt distintes, algunes amb posicions socials molt bones unes altres no tant i algunes més en procés d’aconseguir-ho… però totes elles amb un sentiment molt homogeni sentir-se Ontinyentí amb orgull, gaudir de les seues creences, de la seua cultura i de les seues festes.
En el meu cas he sigut un ciutadà d’Ontinyent que va haver d’eixir de les meues terres en la meua infància, i durant 36 anys he estat amb estes batalles emocionals de “reconquerir la meua terra” fent més acte de presència en ella i participant en totes les coses que l’afecten. Les festes de Moros i Cristians és una d’elles, per a mi de les més importants en l’àmbit de vida social.

Porte ja cap a 3 anys en actiu en les nostres festes internacionals de Moros i Cristians en una comparsa xicoteta, pròxima, amb molt d’ambient família: La Comparsa Fontanos, que ha ostentat l’Ambaixada Cristiana 2025 i que m’ha donat l’oportunitat de ser un més entre ells i d’esta manera, ser part de la reconquesta de la meua terra a escala personal. Un projecte que cadascun dels meus companys de comparsa coneixen i han volgut formar part d’esta història de tantes que hi ha en el “backstage” de les nostres festes i són els nostres contrabans i ambaixades personals en la vida que quan aconseguim anar guanyant també les exposem de forma engalanades en cada un dels nostres actes festers.
Porte poc temps participant activament, des de dins de les festes, però he tingut la gran sort de poder anar guanyant eixes batalles personals que han permés anar acostant-me a elles i aconseguir el que no és poc comú, que una comparsa t’acollisca amb gran estima i té de l’oportunitat de poder ostentar a càrrecs tan importants com poder portar a les teues mans el Signe d’identitat de la Comparsa i proposar-me així poder ser primer Tró per a l’any 2026. Fets que no es veuen en una entrada de festes, però que es viuen molt forta i amb molt d’orgull des del silenci, i el ritme frenètic d’estar d’any en any preparant festes i estimant a la teua terra des de l’invisible perquè gaudisquen d’allò que més li agrada. Viure i Gaudir de les seues festes de les seues creences, viure la seua identitat ontinyentina cada un des de la seua història personal, des dels seus contrabans i ambaixades personals.
Estic convençut que cada un dels quals participem tant en la societat de festers, en les comparses, les entrades de coreografia, els músics així com tots els espectadors, plorarem i somriurem d’emoció, i això és el que fa de les nostres festes davanteres de tota mena, polítiques, culturals, ideològiques i econòmiques.

