Per José Antonio Martinez portaveu del Grup Municipal Socialista d’Ontinyent.
Hi ha decisions que defineixen una manera de governar. I la implantació del nou model de recollida de residus a Ontinyent n’és una d’elles.
No perquè siga necessari avançar cap a una ciutat més sostenible. Això és evident. No perquè calga complir amb les exigències europees en matèria de reciclatge. Això també és indiscutible. El problema no és el què, sinó el com.
Durant mesos, el govern de Jorge Rodríguez ha venut el nou sistema de residus com un èxit abans fins i tot que els veïns hagueren pogut valorar-ne els resultats. Ha presentat el projecte com una decisió tècnica incontestable, com si no existiren dubtes, inconvenients o alternatives possibles. I davant de qualsevol crítica, la resposta ha sigut sempre la mateixa: més propaganda, més autosatisfacció i menys escolta.
La majoria absoluta que els ciutadans li van atorgar a les urnes s’ha convertit, massa sovint, en una excusa per a governar sense comptar amb ningú més. Com si els vots rebuts autoritzaren a deixar de dialogar. Com si escoltar fora una opció i no una obligació.
Però la realitat és tossuda. Cada dia apareixen veïns que expressen dubtes sobre el funcionament del sistema. Persones majors preocupades per l’adaptació als nous mecanismes. Famílies que no entenen per què han de pagar més. Comerços que reclamen solucions específiques. Barris que denuncien problemes que no estaven previstos.
I davant d’això, què fa el govern municipal? Escoltar? Rectificar? Introduir millores? Massa vegades no. Massa vegades es limita a repetir que tot funciona perfectament.
La política no consisteix a imposar models des d’un despatx. Consisteix a construir consensos. Consisteix a governar amb la ciutadania, no simplement per a la ciutadania.
El més preocupant és que el debat dels residus ha acabat convertint-se en el reflex d’un problema més profund. El govern de Jorge Rodríguez cada vegada escolta menys i decideix més en solitari. Cada vegada confon més la majoria absoluta amb la possessió de la veritat absoluta.
I és precisament ahí on apareix la metàfora que dona títol a este article.
Perquè la majoria absoluta que s’emporta el fem no és només la que ha impulsat el nou model de residus. És també la que sembla haver-se emportat pel camí una part important del diàleg, de la participació i de la capacitat d’escoltar.
Una majoria absoluta que corre el risc de pensar que governar és simplement decidir. I governar és molt més que això.
Governar és escoltar abans de decidir. És tindre la humilitat d’acceptar que les decisions poden millorar-se. És entendre que les crítiques no són un obstacle, sinó una oportunitat.
Des del Grup Municipal Socialista continuarem defensant una Ontinyent més participativa, més dialogant i més pròxima. Perquè els residus es poden recollir amb contenidors o amb porta a porta. El que no es pot arreplegar una vegada es perd és la confiança de la ciutadania.
I eixa confiança, malauradament, també corre el risc d’acabar al fem.