Per tercer any consecutiu, La Dansa Macabra d’Ontinyent va recòrrer els carrers del centre històric en la seua tercera edició, convertida ja en una cita cultural consolidada i molt esperada dins dels actes de la Setmana Santa local. Enguany, l’espectacle ampliava el nombre d’espais per representar-la íntegrament, incorporant nous escenaris com la plaça del Delme, Sant Francesc, Sant Carles, la placeta Latonda i la plaça de l’Ajuntament, a més del punt d’inici habitual: la plaça de la Concepció.
La representaci tornava a combinar teatre, dansa i música en un muntatge multidisciplinari amb més de 80 participants. L’acte destacà, no només per la seua posada en escena imponent, sinó també per la resposta del públic: el Carrer Major, especialment, va registrar una afluència notablement superior a la d’anys anteriors, amb centenars de persones seguint amb atenció —i també amb entusiasme— el recorregut simbòlic entre la vida i la mort.
Diverses entitats culturals del poble han treballat juntes per fer créixer un projecte que ja forma part del calendari cultural i emocional d’Ontinyent. Així, el Ballet Òpera, La Nostra Terra, Pantomima Teatre, la Societat Unió Artística Musical, el Nou Orfeó i el Cor Aria han sigut algunes de les associacions protagonistes d’aquesta edició, aportant cadascuna el seu talent i especialitat per donar vida a un espectacle únic.
La Dansa Macabra arrancava amb una introducció teatral a càrrec de Pantomima Teatre, seguida de la representació completa i un recorregut escènic pels carrers Gomis i Mayans. Amb música original de Quique Orquín, vestuari de Pascual Peris i coreografies de María Eulalia i Pachi G. Fenollar, l’obra recrea la dansa entre la vida i la mort al context d’Ontinyent entre els segles XV i XVII, amb personatges històrics com el papa Alexandre VI, Mariana d’Àustria o fray Vicente Nancosa.
L’acte barrejava la solemnitat de la Dansa Macabra amb la interpretació del Gaudeamus de Quique Orquín. Amb un to satíric i festiu, la música convertia el recorregut en una festa participativa: la Mort, amb el seu ball irònic, convidava el públic a unir-se a la dansa. Un instant on l’humor, la tradició i la teatralitat es van donar la mà.
A més, l’acte es complementa des de l’any passat amb un auca gràfica dissenyada per Ignasi Gironés i versos d’Inma Llinares, inspirada en la ceràmica valenciana del segle XVIII, que narra de manera visual i poètica l’essència de l’espectacle.
