El professor de l’IES L’Estació d’Ontinyent ha rebut el Premi a la Millor Experiència Digital Educativa en SIMO EDUCACIÓ 2023
Juan Torres és mestre d’informàtica a l’IES L’Estació d’Ontinyent. Fa uns dies va rebre el Premi a la Millor Experiència Digital Educativa en SIMO EDUCACIÓ 2023. Un gran reconeixement a un projecte que ha dut molta feina i sacrifici, però que reporta un bon benefici a les noves formes d’aprenentatge.
Pregunta: En què consisteix ‘My Class Game’?
Resposta: És una ferramenta que vaig començar a construir per a gestionar gamificacions. Gamificacions és un concepte que ve del món empresarial que consisteix, per exemple, en crear una pàgina web que s’utilitza per anar aconseguint premis i tindre enganxada a la gent. Aleshores, en la gamificació educativa es crea una espècie d’aventura en la qual es clava l’alumne en reptes. Una sèrie de missions que van a anar aconseguint amb una narrativa determinada. Servix de fil conductor perquè ells vagen treballant.
Per exemple, imagina que la narrativa és Harry Potter. Aleshores, l’alumne quan arriba el primer dia de classe té la carta de que va a convertir-se en un alumne de Howarts, i durant tot el curs ha d’anar evolucionant, aprenent, adquirint destresses i, al final, arriba a convertir-se en Harry Potter i enfrontant-se contra Voldemort i alguna cosa d’aquestes.
Vas a fer que vagen evolucionant, però les tasques que fan per evolucionar en eixa història estan vinculades en la teua assignatura. Aquest estil ve del món dels ‘gamers’, dels videojocs. Normalment, els alumnes estan acostumats a jugar en aquest tipus de jocs, i guanyen punts d’experiència, poden perdre vida, guanyen insígnies, fan missions, han d’enfrontar-se a reptes per a guanyar punts addicionals. Eixos elements ara mateix no hi ha cap aplicació de pago que permet incloure’ls. Aleshores, vaig crear la meua ferramenta per a clavar uns elements interessants al principi i a poquet a poquet, a partir del contacte amb altres professors, he anat incorporant altres elements. La gent que ha començat a utilitzar My Class Game és un grup gran d’unes 2000 persones que s’ajuden, estan compartint recursos, idees, etc. Està molt guai.
P: Què li va motivar a fer aquesta aplicació?
R: El de sempre, els professors volem que els alumnes estiguen motivats en classe i que aprenguen i que gaudisquen del que aprenen. Els cicles d’informàtica, on done classe, són mòduls molt actius i molt creatius. Però, els alumnes, de vegades, per desmotivació desinterés o falta d’hàbits a l’hora de vindre a classe o prendre apunts, de vegades es queden distanciats dels continguts i es queden perduts. A través de la gamificació vaig aconseguir que em seguiren en les classes. El canvi que es va produir en classe va ser tan brutal que des d’aleshores he optat per aquest tipus de metodologies. Intente mesclar-les amb treballs per projectes, cooperatiu, etc. Ha funcionat prou bé.
P: Què suposa per a vosté aquest premi?
Duc desenvolupant el projecte des del 2017. En 2018 ho vaig compartir a través de xarxes, i és quan va començar a créixer en un grup de professors que m’estan ajudant, recolzant i creant materials, vídeos, etc. He participat en moltes formacions explicant com funciona i tinc molt de suport de professorat prou important a nivell de València, Espanya, Sud-amèrica i la resta d’Europa. Ara hi ha 2000 professors que realment gasten la ferramenta dia a dia. Si cadascun té 20 alumnes, pensa que són molts alumnes que estem canviant la seua forma d’aprendre. Aleshores, tot eixe esforç i que tingues un xicotet reconeixement… És un premi dins del SIMO, que dins d’educació és la fira més important a nivell d’innovació educativa. A mi m’ha agradat molt, m’he sentit molt content. Sobretot per eixa gent que la gasta, que ha apostat per una ferramenta i que, sent gratuïta i sense cap gran empresa darrere, haja tingut aquest suport per part del SIMO.
“A mi em costa diners mantindre la plataforma en marxa”
P: Ha rebut ofertes per a vendre l’aplicació, però ha dit que no. Per què?
R: Pense que el món de l’educació des del punt de vista empresarial és molt golós. A partir de la pandèmia es va veure que hi havia una necessitat de que l’alumnat aprenguera a utilitzar la tecnologia per rebre classes online. Aleshores, estan eixint moltes empreses que es dediquen a crear recursos per a facilitar l’aprenentatge. Però, creen el recurs en una intenció. No estan creant-los des d’un punt de vista educatiu, el que busquen realment és guanyar diners.Recursos com aquest, fet per un professor ‘del carrer’, i que estiga recolzat per una entitat com el SIMO és molt xulo.
He intentat contactar en administracions i no m’han recolzat. L’administració té molts diners per poder fer coses d’aquest estil, i la majoria de les coses acaben contractant en una gran empresa com Google o Microsoft. Aquest projecte no ens donen massa suport. A mi em costa diners mantindre la plataforma en marxa. És a partir d’altres docents que estan treballant altres projectes que arrepleguen diners, i em van mantenint els servidors durant uns anys. Per a les administracions seria peccata minuta eixes despeses, i no he trobat la forma de que recolzen el projecte. En canvi, ha vingut empreses i la meua idea és que continuara sent el més lliure possible.
P: Un assumpte d’actualitat és la IA, que fa les coses més còmodes i fàcils als alumnes. Pensa que pot ser un perill o una bona ferramenta?
R: My Class Game és un prototip per veure si realment hi havia una necessitat i a la gent podia interessar-li. Ara s’ha demostrat que sí. El que m’agradaria és tornar a refer-la. Un dels punts principals que vull clavar és la intel·ligència artificial de forma que puga permetre crear continguts i narratives i, pràcticament, t’ho done tot fet. Pense que cal aprendre a utilitzar la IA. És una ferramenta més. És molt potent, però no s’ha de deixar que faça la feina bruta i tu no sàpigues ni el que està fent la intel·ligència.
Als meus alumnes els dic: “Vaig a demanar una tasca. Si li la demaneu a la intel·ligència vos vaig a preguntar què és el que fa eixa línia que heu copiat. Si no sabeu contestar-la, significa que no heu aprés”. Hem de canviar un poc el rol de professorat perquè hi ha tantes ajudes ara que, si demanes treballs estàtics, qualsevol ferramenta d’aquestes te la pot crear. Els alumnes no són ‘tontos’ i van a buscar les ferramentes. El tema està a incidir que almenys el que puguen demanar que realment sàpiguen el que han fet, puguen defensar-ho d’una manera crítica.