L’ontinyentí campió del món de carreres d’obstacles OCR explica com va ser el Mundial i les difícultats que afronta aquest novedós esport
Ontinyent es va bolcar el passat cap de setmana per donar suport a José Vila. L’ontinyentí treballa com a fontaner i també com a monitor de gimnàs. Però, també ha aconseguit un triomf espectacular proclamant-se campió del món per equips de carreres d’obstacles OCR al primer Mundial que s’ha celebrat sobre aquest esport a Bèlgica. Però no tot és tan fàcil, ja que assegura que als corredors els costa diners competir.
Pregunta: En què consisteixen les carreres d’obstacles?
Resposta: Les carreres d’obstacles OCR és una carrera que pot ser de diferents tipus de terreny com trail, asfalt, o pot combinar les dues. Són proves en les quals, a banda de córrer, has de superar diferents proves al recorregut que poden ser de força tipus càrregues, arrossegar coses, superar murs, de suspensió, que són obstacles en els quals no pots tocar el terra i has de superar-ho en les mans, etc. També tenim alguna cosa de punteria com dispar, arc, javelina… Depén de cada organitzador es posa un tipus d’obstacles o altres.
P: En Bèlgica quines proves fas fer?
R: En Bèlgica teníem les 4 modalitats al ser el Mundial. La primera és la de 100 m en 10 obstacles. Eixa sempre són els mateixos obstacles perquè en les pròximes Olimpíades passarà a ser olímpic i ho han estandarditzat. Van a ser els mateixos obstacles en la mateixa mesura que son equilibri i suspensió. Després tens la prova de 3 km que eren més de 20. Després vam fer la de 15 que no arribava a 40, i després vam fer la d’equips que eren 6,5 km.
P: Què vas sentir al guanyar el Campionat del món per equips?
R: Per a mi és un orgull. Poder anar i representar el teu país en la Selecció ja és un orgull, però anar allí i endur-se aquesta sorpresa de quedar primers, remates el viatge.
P: S’ho esperàveu?
R: Nosaltres vam quedar tercers en Europa en juny. Vam canviar un integrant de l’equip, que està format per 3 persones. Aleshores, europeus se n’han fet molts, però era el primer Mundial que es feia i hi ha molta gent contra la qual no has competit mai. No saps quin nivell tenen i vas un poc a cegues.
P: Com està creixent l’esport?
R: Els últims tres anys ha pegat una espenta molt gran. Tenim una lliga autonòmica i altra espanyola des del 2017. Jo vaig començar a competir en 2019. Cada dia en les carreres hi ha més gent i s’està professionalitzant d’alguna manera. La llastima és que nosaltres encara no estem reconeguts com a esports de cara al Comité Olímpic. Som una modalitat esportiva, aleshores estàs fora de tot tipus d’ajuda econòmica de l’Estat. Està en eixe procés que, en teoria, van a reconéixer-lo però no se sap quan ni com.
P: Com vas començar a practicar-lo? Què et va enamorar d’aquest esport?
R: Jo soc fontaner i, a banda, treballe dos dies a la setmana de monitor en un gimnàs ací en Ontinyent. En el 2017 a Ontinyent es va fer l’Iberian Race i com a col·laborador de la carrera estava el gimnàs en el que jo treballe. Vaig provar de fer la carrera i em va enamorar des del primer moment. Vaig fer una carrera eixe any i al següent també en vaig fer unes quantes. L’any 2019 em vaig posar a competir ja de debò. El que m’agrada és que és un esport molt complet que no és tan sols córrer ni tan sols fer exercicis de força. Combina les dues coses.
“Ens costa diners de la butxaca a tots els corredors”
P: Ara quins pròxims reptes tens?
R: Acabar la lliga espanyola i autonòmica, que ens queden 4 carreres, i l’any que ve Europeu i Mundial. L’Europeu el tenim en Geòrgia i el Mundial en Costa Rica, però el Mundial està més difícil anar. Més lluny, més viatge… Si classifiquem veurem si trobem algun patrocinador per a poder anar.
P: Podeu viure d’això?
R: No. Ens costa diners de la butxaca a tots els corredors. El que pugues guanyar és perquè tens algú que et patrocina. Tu conta que jo he fet 4 carreres i cadascuna ix la mitja a 100 euros. Sols les carreres, més després pagat el vol, allotjament…
P: Com has sentit el suport d’Ontinyent?
R: Superbé. Des del poble un muntó de gent. Com no es va retransmetre per la tele estava retransmetent-se en directe en Instagram. Des del meu mòbil jo també el deixava a gent perquè anara gravant. La veritat que és brutal. Aquests dies tinc el mòbil a rebentar i estic molt content. Per a mi és una sorpresa que la gent del poble sense quasi conéixer-te et done el suport d’aquesta manera. Per a mi és un orgull.
També vull agrair als meus patrocinadors, que m’han ajudat a anar allí: Intersport Rull, Batmar Ontinyent i Clínica Nexe fisioteràpia que estan donant-me suport durant tot l’any per a poder competir.