El pregoner, que és una persona molt vinculada al centre, donarà el tret d’eixida de les Falles dels Juniors de Sant Josep 2023 en el seu 50 aniversari
Aquest dissabte 18 de febrer, el barri de Sant Josep d’Ontinyent començarà a gaudir de les Falles amb el Pregó. José Vicente Nadal serà l’encarregat de donar el discurs que done el tret d’eixida a unes festes molt especials, degut a que aquest any els Juniors de Sant Josep celebren el seu 50 aniversari.
José Vicente Nadal és una persona molt volguda als Juniors de Sant Josep. Durant 25 anys ha estat com a educador i coordinador del centre. Va ser en 1988 quan va començar amb l’equip Yankis i, posteriorment, amb l’equip Fórum. A més, al 2008 va prendre un gran càrrec de responsabilitat com era ser Cap de Centre.
Pregunta: Com estàs passant eixos nervis per al Pregó de demà?
Resposta: Hem passat uns nervis de pensar si el Pregó estarà bé o no, estarà per acabar o per retocar. Arriba un moment en el que dius “ja està”, i passen els següents nervis d’esperar el moment. La sensació de muntar a l’escenari, de veure el feedback en la gent, de retrobar-te en el pati, que fa anys que no tinc eixa sensació, eixos nervis d’esperar el moment especial…
P: Com vas a enfocar-lo?
R: El meu Pregó tindrà un poc del 50 aniversari, que és un any especial, tindrà un poquet de mi, de la meua vivència com a educador, i tot el temps que he passat ací, i tindrà un poquet del que jo he gaudit ací, del que més m’agrada, del que suposa ser educador.
P: Què vas pensar quan et van dir que anaves a fer el Pregó?
R: Vaig pensar, que és una responsabilitat, i més enguany. Si ja és una responsabilitat, el 50 aniversari és com si et posares un plus, perquè no és que ningú et pose una pressió, se la posa un mateix. Però, en el fons és una alegria, i vaig pensar que no podia dir que no, perquè jo he estat en la situació de haver de dir a persones que feren el Pregó, i pensava que evidentment si jo havia clavat a gent en eixos “jaleos” no podia lliurar-me d’això.
R: Què suposa per a tu que siga el 50 aniversari?
R: És una pressió afegida que em pose jo, i també és una alegria perquè és un any que hi ha moltíssimes activitats. Poder participar en una d’elles, que és el Pregó, que al final és una activitat normal i corrent… però poder-li donar un puntet de celebració a aquest Pregó en particular també és una alegria.
P: Tindràs alguna persona present o que li vulgues dedicar el pregó?
R: Deixem-ho per a demà.
P: Portes molts anys als Juniors, què tenen d’especial aquestes falles?
R: Jo no estic vinculat al centre de manera formal. Fa uns anys que participe esporàdicament d’allò que el centre en un moment determinat em demana. Sobretot és en campaments i en falles, que estem un grup de gent que ens tira molt el pati i la panyoleta, i a la mínima ens colem. Per tant, les activitats d’enguany seran les mateixes de sempre, pel que tinc entés, amb l’especial de que per fi tornem a l’actualitat absoluta. Després de tots aquests anys de pandèmia, de l’any passat no fer els actes que tocava i tot, suposaran algo tan normal com és que siguen normals.
P: Has viscut més de 25 anys, quins records tens d’aquests anys?
R: Moltíssims, i fer un pregó és un exercici de recordar, de persones, de situacions, de llocs, de sentiments, moltíssims. Els juniors és una activitat de tot l’any, tan sols descansem la setmana de festes. Al final, són generacions i generacions que passen per davant de tu. Per exemple, com a anècdota, perquè veges el pas del temps: Jo vaig ser monitor del que va ser monitor del que és el cap de centre actual. Com si fora l’avi. Aleshores, trobar-me enguany amb fallers que són fills de xavals que jo tenia com a educador et fa sentir-te molt major per un costat, però també et dona una visió de la quantitat de generacions han passat pel centre.
P: Com ha canviat des de que vas entrar fins ara?
R: Eixe és l’etern debat de sempre. Els majors sempre vegem que les coses canvien i tenim eixa visió romàntica de que el nostre era millor, de que dedicàvem més temps, érem més responsables… Però, al final, els que canviem som nosaltres i la manera de veure les coses i la perspectiva. No deixen de ser joves, educadors en il·lusió treballant amb xiquets que quan són xiquets fan les mateixes coses. Evidentment, hem clavat la tecnologia, però quan estàs de campament que te’n vas 15 dies, que desconnectes de tot, tot torna a ser igual.
P: Què et diu la gent quan es coneixia que anaves a fer el Pregó?
R: La resposta és molt bonica. Evidentment, has fet moltíssimes relacions i eixes relacions s’alegren de que et toque fer el Pregó igual que jo m’he alegrat tantíssimes vegades de veure cada any a una persona que aprecie damunt de l’escenari. Per això, et desitgen sort. Al final, un pregó el que fa és evocar-te, a qui està sentint-lo, a allò que tu també has viscut. Si la gent que et coneix ha viscut coses amb tu i sap que vas a fer el Pregó, diga’m que li tocarà també un poc el coret, i és molt bonic veure la gent, és a dir, com et felicita, com et para pel carrer i et diu: “què ganes tinc d’anar a veure’t”.