José Ramón Francés, ambaixador, i Juan Cucart, banderer, han forjat una relació que ells qualifiquen entre riures de “matrimoni”. El seu càrrec d’aquest 2022 ha fet que passen molt de temps junts i, a més, la comparsa dels Arquers els ha donat molt de suport en tot el que han fet. Parlem amb ells per endinsar-nos en les seues experiències en aquestes Festes tan especials.
Pregunta: Esteu nerviosos?
Juan Cucart: Un poquet. Més que nerviosos estem un poc angoixats, però es suporta. Anem un poc saturats.
José Ramón Francés: Estàvem prou tranquils fins fa ben poc, però va eixir el nervi i ja va començar la cosa a anar. Açò ja va de debò, però ho superarem.
P: Com va anar l’assaig de les Ambaixades?
José Ramón Francés: Podria dir-te increïble, inoblidable, una estona impressionant. I podria dir-te que no em vaig adonar, qualsevol dels 4. Va ser en tan poquet temps que potser no ho vaig assaborir tot el que és. En qualsevol cas va ser una estona molt xula.
P: Com ha sigut tota la preparació? Ha sigut dura?
Juan Cucart: Fins ara ho hem portat prou bé, perquè ho teníem tot més o menys parlat i fet. Però ha sigut ara a última hora quan et fiques a moure i a fer-ho tot, que hem hagut de canviar coses. Perquè després de la pandèmia hi havia molta gent que havia tancat i ens ha costat una miqueta, però al final tot al lloc.
José Ramón Francés: Sí, hem confiat en una sèrie de gent perquè treballen, però ara ja és el moment en que ells han treballat i som nosaltres els que hem de fer el pas per a supervisar-ho tot. Ara és quan ve un poquet l’estrés. Però, com ha dit Juan, quan vam començar a treballar altra vegada hi havien coses que no existien, empreses que havien desaparegut… Però al final dins de tot el mal hem tingut temps de resoldre els problemes i preparar el que teníem previst.
P: Com ha sigut aquesta espera? Heu estat 3 anys esperant perquè arribe aquest moment.
Juan Cucart: S’ha fet llarga i pesada, però ha sigut un lapsus. Un tall que una vegada que va passar el primer any, que va ser el més dur, l’altre t’ho veies vindre. Ha sigut com que ho has deixat en un costat i bé.
José Ramón Francés: Saps que ha d’arribar. No saps quan, et resignes i lògicament tens moments que decaus. Però, després saps que abans o després ha d’arribar. En aquest moment crec que ho veiem com a llum, perquè és una cosa que està ahí, que han sigut 2 anys sense festes. Però, la mentalitat de la gent és com si l’any passat hi haguera hagut festes.
P: José Ramón, tu que tens un paper amb més pes en l’Ambaixada. Tens alguna relació en el teatre o en el món de la interpretació?
José Ramón Francés: Res, no ho he tingut mai. Açò de l’Ambaixada és un repte personal. He tingut molt de temps per a preparar-me, saber el que volia i ja està. Però, no tinc cap relació en cap grup de teatre ni res de res.
P: Has necesitat ajuda?
José Ramón Francés: No. No sé si l’he necessitat, però no l’he buscat. Jo mateix he vist les coses com les volia i m’ho he preparat tal qual, com pensava jo que havia de fer-ho. L’Ambaixada és una cosa que, el president el dia de l’assaig ho va dir i té raó, l’ambaixador ha d’interioritzar l’Ambaixada i traure-la com ell creu que l’ha de fer.
P: Juan, tu també tens una història familiar dins de la festa. El teu fill serà sentinella com va ser el moment en que li ho vas proposar?
Juan Cucart: Li ho vam proposar els dos que fora ell. La veritat que prou emotiu perquè ell la festa la viu molt. La viu des de xicotet i sempre li ha agradat molt. A ell li agrada molt el tema del teatre i li ho vam oferir i va tardar res, dos segons.
José Ramón FRANCÉS: “l’ambaixador ha d’interioritzar l’Ambaixada i traure-la com ell creu que l’ha de fer”
P: I a tu com a pare què significa?
Juan Cucart: Molt orgullós, cada volta que el veus ahí dalt t’ompli molt.
P: Què és d’allò que teniu més ganes? Tu, José Ramón, supose que l’Ambaixada.
José Ramón Francés: Sí, jo des del primer moment. Però, hi ha molts actes per davant i l’Ambaixada és el final. Aleshores, ganes de tot. Estic convençut que aquestes Festes van a ser una experiència totalment diferent a altres anys per a tots. Per a nosaltres en càrrec encara més. Òbviament, hi ha uns actes més assenyalats com l’Entrada, però crec que ganes tinc de que arribe tot i gaudir cada acte en la seua mesura.
Juan Cucart: I a poquet a poquet perquè dure, perquè ara que està arribant ja és pràcticament el final. Encara no ha començat i ja està acabant-se, perquè veient que ens queda una setmaneta… però en moltes ganes.
P: Vos fa llàstima que s’acabe?
Juan Cucart: Un poquet. En el fons ja s’havíem acostumat al vici després de 3 anys.
José Ramón Francés: Sí, clar. Ara ja ho veiem que arriben els dies grans i s’acaba tot. Ha sigut un temps molt llarg i molt dur, però també un temps de reforçar vincles entre nosaltres i en tota la resta dels càrrecs. S’acaba, però comença altra cosa i açò és un cicle.
P: Com ha afectat l’Ambaixada a nivell de comparsa?
José Ramón Francés: Nosaltres tenim una comparsa molt participativa. Un període de temps en el que la comparsa no existeix, inclús podria rectificar perquè ara em ve al pensament eixe Diumenge de Pasqua que estàvem tots tancats en casa i de sobte va aparéixer un vídeo fet per tota la comparsa per a nosaltres. Aleshores, tenim una comparsa que des del primer moment ha estat implicada, conscient del que hi havia. Quan nosaltres hem dit “Avant” la comparsa ha dit “Avant”.
Juan Cucart: Sí, no tenim cap queixa de la comparsa. Al contrari, molt agraït per tot perquè s’han bolcat a tot el que hem fet i organitzat, a ajudar i a vindre.
P: Per a l’Entrada què teniu preparat?
José Ramón Francés: Bàsicament, el que una comparsa com la nostra pot preparar. Nosaltres tenim una línia de ‘boatos’ que va sempre en la vessant històrica, centrant-se en moments determinats de la història de la Corona d’Aragó i del regne de València, perquè és la nostra manera de ser. Enguany no canviem.
P: Se vos veu que aneu junts a tots els llocs, com ha afectat ser ambaixador i banderer a la vostra relació?
Juan Cucart: La veritat que molt bé, s’hem conegut una miqueta més, pareixem un matrimoni. Estem tots els dies junts. Hi ha vegades que ens vegem més entre nosaltres que a les pròpies dones, i la veritat que hem fet amistat. Tenim 4 amics més cadascú, perquè igual ell, la família…
José Ramón Francés: Ahí és important també la resposta de les nostres famílies, que han estat en nosaltres en tot moment. Sempre contem l’anècdota del quan i com ho vam decidir. Ho vam decidir junts ací asseguts junt a les nostres famílies. Els vam demanar permís, ens van dir que sí i a partir d’ahí la relació. Juan és d’una penya i jo d’altra, dins de la comparsa, però en aquesta comparsa el rotllo de penyes és diferent a les comparses grans. El que ha fet açò ha sigut unir encara més les dues penyes, i inclús hi ha una tercera penya que també forma part de l’escolta. Perquè l’escolta està formada per 3 grups diferents d’homes de la comparsa i totes les dones. Això és significatiu. Totes les dones de la comparsa van a acompanyant-nos. Això et fa sentir orgullós de la gent que tens darrere.
