Fa poc més d’un any, el nostre protagonista de hui va tindre la quota de protagonisme pel seu fitxatge per l’Ontinyent 1931. Amb el pas del temps el seu futur professional ha anat guanyant terreny a la passió pel futbol. José María Cid, futbolista ontinyentí que després d’un any defensant els colors blancs-i-negres, ha decidit posar rumb a terres escandinaves per cursar el darrer any d’enginyeria mecànica mitjançant el programa Erasmus. No obstant això, la sang futbolera de José María l’ha conduït a fitxar pel Tidaholm GIF de la tercera sueca, per compaginar estudis i futbol. Amb el futbolista i futur enginyer ontinyentí hem parlat, analitzant la vessant més esportiva, professional i familiar.
1-. Quines raons t’han dut fins a Suècia?
Estudie enginyeria mecànica i aquest és el meu últim any de carrera, una dada important del motiu pel qual he vingut ací a realitzar l’Erasmus, ja que cursar tot l’any lectiu en la universitat de Suècia juntament amb el meu TFG, suposa obtindré el diploma d’enginyer mecànic a Suècia i el d’Espanya, per la qual cosa aconseguisc dues carreres en quatre anys d’estudi.
Visc a un poble anomenat Skövde amb uns 50.000 habitants aproximadament on predomina la indústria i podem trobar grans empreses com Volvo i Assar la qual tracta la investigació de projectes d’investigació.
2-. Tenies molt clar que no volies perdre la forma i que anaves a buscar equip. Ha sigut difícil?
Respecte al tema de continuar jugant vaig començar a buscar equips i parlar amb gent uns 3-4 mesos abans d’arribar, ja que mai és fàcil trobar un nou equip en un país que no és el teu. A més, no et coneixen ni valen molt les referències d’Espanya perquè la manera d’organitzar les categories és diferent.
Al principi va ser complicat, però en els últims moments vaig trobar un club on em van acceptar i em van realitzar una prova, concretament al Skövde AIK (un equip de la Superetan sueca, 2a lliga sueca). Vaig estar entrenant amb ells durant dues setmanes, però van decidir que no em quedara, però em van facilitar i recomanar un equip en la tercera sueca que tenen un conveni per a jugar.
3-. Descriu-nos el teu nou equip i en quina posició estàs jugant.
Aquest equip en el qual estic ara mateix és “Tidaholm GIF”, que milita en la tercera
divisió sueca.
A partir del debut he jugat partits en els quals he participat en la mateixa posició que a Ontinyent, és a dir, de lateral i en altres, de banda o mitjà centre dret.
4-. Com ha sigut el debut?
Va ser el debut somiat perquè vaig eixir al partit en el minut 60 de la segona part, i sobre el minut 84 vaig aconseguir una assistència i la victòria del partit. Per tant, no vaig poder demanar més. Al principi estava una miqueta nerviós, però amb el suport dels companys i la confiança de l’entrenador, em vaig adequar perfectament al partit i vaig poder donar el meu màxim i ajudar a l’equip.
5-. És difícil adaptar-se a una nova vida?
Adaptar-se a qualsevol canvi pot resultar molt difícil. Això a vegades ocorre perquè les persones tendim a associar els canvis amb el concepte de dificultat o el desconegut, però en el meu cas ocorre el contrari, ja que veig un gran ventall de possibilitats com és conéixer gent nova, noves cultures, descobrir un altre estil de futbol…
Per això, no m’ha resultat difícil adaptar-me a la vida ací. Aproximadament més del 80% de la població parla anglés fluid o es defensa la qual cosa ajuda molt en el tema de comunicació.
6-. Com es viu el futbol a Suècia?
La gran majoria dels camps de futbol són de gespa natural i amb una cura increïble d’aquests per part dels clubs i de les idònies condicions meteorològiques.
Els aficionats suecs viuen molt el futbol i solen acudir fins als partits fora de casa. A més, una altra dada que es pot destacar és que se solen dur a terme moltes activitats benèfiques durant la temporada, amb la participació d’aficionats i dels menuts del club, la qual cosa et fa sentir com una gran família.
7-. S’aposta per un futbol més directe, aguerrit o també li agrada el bon tracte a la pilota
És un joc més directe en el qual predomina la pilota llarga i els continus contracops, però respecte al meu actual equip la proposta de joc és de tocar la pilota i mantenir la possessió. Per aquesta raó vaig aconseguir adequar-me tan bé i tan ràpid al joc, ja que juguen d’una forma molt similar al meu anterior equip l’Ontinyent 1931.
8-. Com és un dia teu a Suècia?
Un dia normal a Suècia és bàsicament com quan estava a Espanya, en general solc tindre classe als matins. A continuació, depenent si una vesprada entrene amb l’equip, solc descansar una mica i posar-me al dia amb les assignatures i anar a entrenar.
Per a anar als entrenaments em solen recollir i retornar els meus companys d’equip i, d’altra banda, si no entrene amb l’equip, tracte d’anar al gimnàs o eixir a córrer, la qüestió és fer alguna cosa d’exercici sempre.
9-. Quant de temps romandràs en terres vikingues?
La idea inicial és quedar-me tot l’any per a acabar la carrera i realitzar el TFG, però si tot va bé i m’acomode i adeqüe bé a la vida sueca, probablement em queda a realitzar el màster, ja que el govern suec inverteix molt en educació i et paguen els estudis de màster si els realitzes ací.
10-. La teua intenció és tornar a l’Ontinyent 1931 o per la zona?
Ara mateix no sabria que dir-te sobre tornar, però si sorgira l’oportunitat,no diria que no perquè l’ambient en el Clariano cada partit, el suport de l’afició i el fet de conéixer a la majoria de la plantilla són molts punts a favor per a plantejar-se.
El que sí que tinc clar és que vull continuar jugant al futbol i si tinc l’oportunitat, continuaré jugant.
11-. Què es troba a faltar quan s’està fora?
El primer que es troba a faltar són els sers estimats; la família, les reunions familiars els diumenges, veure als amics més pròxims, el tema hostaleria són aspectes que també es troben a faltar.
12-. El Tidaholm GIF du colors semblants als del’Ontinyent 1931.
La veritat que ha sigut una casualitat tindre els mateixos colors que l’Ontinyent 1931, tal vegada és el destí. La primera equipació és blanca amb alguns detalls en negre i el segon equipament és groga.