33.3 C
Albaida
Dijous, juliol 17, 2025
HomeVall d´AlbaidaOntinyentJosé Ángel Gironés, el compromís d'un home amb la seua terra

José Ángel Gironés, el compromís d’un home amb la seua terra

Crec que si d’alguna cosa anem necessitats en la nostra actual societat, és de persones importants. Ara més que mai. I resulta ben difícil trobar a éssers humans que reunisquen els elements necessaris per a ser d’aquesta condició: Important com a persona. José Ángel Gironés Muñoz (València 1936-Ontinyent 2025) mereix estar entre eixe selecte grup que porta a la seua esquena la ingrata tasca de mantindre, contra vent i marea, la torxa de la nostra cultura, la nostra societat i fins i tot la nostra civilització. Per a això comptava amb elements que són imprescindibles: una gran capacitat de treball, una curiositat insaciable, i una sensibilitat que li feia detectar la bellesa com a pas previ a l’ètic (nulla aesthetica sine ethica).
Va tindre una capacitat de treball que li va fer poder estar al capdavant d’un gran nombre d’iniciatives, principalment culturals, però no sols. Mantenint sempre el seu treball d’alt nivell en una empresa tèxtil d’Ontinyent, en la qual va deixar els seus millors anys, ho va compaginar amb la política municipal des de la superació del partidisme i aportant una visió oberta que li va permetre obtindre fruits des del pacte, la transacció i l’acceptació del “altre”. El seu paper va ser determinant per a la posada en funcionament de la Biblioteca Central Municipal d’Ontinyent, situada a la Casa dels Puig o Velázquez, així com l’Arxiu Històric, tots dos en funcionament. Va iniciar i va consolidar polítiques culturals que van permetre a la ciutat d’Ontinyent accedir a importants espectacles musicals o dramàtics. A més va practicar una insòlita, hui dia, manera de dissentir dels seus, fent de la trobada una fórmula de construir rica i plural.
La curiositat li va portar a José Àngel a interessar-se pels més diversos temes, aconseguint en algun d’ells un nivell de gran importància i serietat. Això forma part de la seua faceta més personal i privada, però contribueix a millorar la societat. Es va acostar al món de l’art contemporani, amb el qual va col·laborar en el seu vessant associatiu (Font d’*Art), mantenint relació personal amb alguns dels principals artistes valencians, especialment amb Joaquín Michavila i Angeles Ballester. Va fundar amb amics i companys el Cine Club Utiye, al qual va dotar d’una categoria en la programació pròpia d’una gran ciutat, suportant els embats de la censura. Va realitzar programes culturals en Ràdio Ontinyent al llarg de dècades, amb criteris que combinaven el popular i el culte. Va participar en les capçaleres de premsa local al llarg de molts anys: Escala, Ciutat, Onclar, Crònica, El Periódic d’Ontinyent… Va mantindre correspondència amb la intel·lectualitat valenciana, sent paradigmàtica la seua relació epistolar amb Fuster, i la seua relació personal amb Rafael Bosch. Va ser un dels fundadors de l’associació cultural La Nostra Terra. I així podríem continuar enumerant les seues moltes i diverses iniciatives, amb les quals va contribuir a crear el teixit associatiu i cultural de la seua terra.

Gran sensibilitat humana
Però sent tot això important, no puc deixar de nomenar i emfatitzar la sensibilitat humana de la qual va estar dotat, i que li va conduir a intentar retornar a la societat el bé que d’ella va poder rebre. Podem destacar dos aspectes que incideixen en aquest punt. D’una banda, la seua col·laboració amb l’obra benèfica del Sant Hospital d’Ontinyent, a la qual va dedicar temps i esforç des de la seua competència en temes administratius i comptables. I per una altra l’atenció a tota persona que se li acostava sense preguntar quina era la seua intencionalitat o la seua fi, entregant el millor del seu coneixement i criteri, tractant amb amabilitat i franquesa especialment als que s’iniciaven en estudis, investigacions, o simple curiositat. Ho vaig poder comprovar en carn pròpia, sent un jove llicenciat en lletres al qual va tractar d’igual a igual, brindant-me el seu temps i la seua saviesa, que era molta i no l’escatimava.

Amb tot, encara hi ha una última cosa que fa de Jose Angel un ser especial i privilegiat: la seua família, de la qual tan orgullós va estar i a la qual m’agradaria abraçar al costat de la resta d’amics i afins, i especialment a eixe ésser lluminós que és la seua dona, María Teresa, incomparable companya i estimada partícip en tantes i tantes iniciatives, simplement imprescindible.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

7FansLike
1,989FollowersFollow
629FollowersFollow
964SubscribersSubscribe