Jordi de San Anselmo és el president de l’Associació Recreativa Cultural Platea Teatre d’Ontinyent. Aquesta entitat va començar a formar-se poc abans de l’inici de la pandèmia l’any 2020. Fins ara no han pogut començar a assajar, ja que no tenien un local, i els papers no estaven registrats a l’Ajuntament per un problema a la gestoria. Ja amb tota la documentació, Platea Teatre està començant a assajar obres de comèdia, i d’assajament escolar, que es representaran pròximament.
Pregunta: Platea Teatre és una associació nova, com i per què naix?
Resposta: Des dels 10 anys estic fent teatre, aleshores sempre he tingut la inquietud de formar una associació, que al mateix temps siga una escola per a la gent. No vull que soles siga anar, assajar un guió, representar-lo en un teatre, i després s’ha acabat.
La nostra intenció és que com més gent estiga a l’associació millor, perquè més obres es podran representar, i més varietat hi haurà. Donar peu a que la gent tinga la iniciativa de fer els seus guions i portar-los a terme. Vull que la gent que tinga la motivació de que els agrada escriure o eixir a l’escenari puguen realitzar eixe somni.
P: Aleshores, és més una associació per a gent que està començant que per a experts?
R: És per a gent que mai ha pujat a l’escenari i li agradaria ser actriu o actor. Donar a eixa gent l’oportunitat de voler llançar-se, tant a actors com a escriptors, en tots els aspectes.
P: Aquesta iniciativa naix de més gent, a banda de tu?
R: Vaig ser jo el promotor, però va nàixer perquè estava estudiant direcció en una acadèmia, que es deia Mediterranean Acting, i els alumnes els va paréixer bé la idea. El problema és que va vindre la pandèmia. Aleshores, mentre l’Ajuntament ens ha pogut aconseguir un local, cadascú ha fet marxa per un costat, i ens vam desagregar un poc. Ara estem començant de zero altra vegada.
P: Què activitats aneu a fer a partir d’ara?
R: De moment estem assajant una obra curta que vaig escriure jo. La intenció és fer classes i tallers d’expressió corporal, perquè pense que aquests són molt importants a l’hora d’eixir a l’escenari. T’ajuda a trencar la por, i et sents més realitzat com a persona. Hi ha molta gent en problemes de depressió i de bullying amb la que he estat parlant i els ha paregut bona idea. De fet, volen vindre a treballar allí perquè és una manera d’obrir-se més a la gent.
“sempre he tingut la inquietud de formar una associació, que al mateix temps siga una escola per a la gent”
P: Ja se sap la data d’estrena de l’obra que esteu preparant?
R: No. Per un error de gestoria vam registrar en València els papers dels estatuts, però l’Ajuntament no els tenia registrats. Aleshores, vam registrar data, en un principi, per a setembre, i fins a la setmana passada no vam poder fer res perquè no teníem els papers de l’Ajuntament com a associació. Segurament, aquesta setmana convocaré una data per a l’estrena.
P: Sou una associació sense ànim de lucre, com aneu a subsistir?
R: Els estatus marquen que pels components de l’associació, per cada taller que es faça, es realitzarà un xicotet cobrament de 10 euros a l’any. És una cosa insignificant, però és com una ajuda per si hem de fer fotocòpies, llogar l’Echegaray, o llogar el so i la il·luminació. Al mateix temps, l’Ajuntament, en teoria, finança un poc i t’ajuda en aquests assumptes. Per exemple, tu pagues una fiança del lloguer, però ells et paguen el local.
P: És suficient amb el que teniu, o voldríeu tindre un poc més?
R: Amb el que tenim ara no hi ha ni per a començar. Per això, volem vore si la gent s’anima a apuntar-se a la nostra associació. Com més gent siguem, més podrem fer.
P: Has dit que vas començar als 10 anys en aquest món. Per què eixa inquietud?
R: Quan anava a l’escola tenia un professor, que era cosí meu, i ell va ser el que em va motivar a començar en el món del teatre. En 10 anys vaig fer la representació del Belén, i això va ser el que va despertar en mi aquest interés. Jo era molt reservat, i això em va fer una persona de caràcter més obert. A partir d’ahí, vaig començar a fer coses com curtmetratges. He col·laborat en teatre en les Ames de Casa, en el CEAM, per a la gent major, i he estat també en l’Agrupació Artística.
Sempre m’ha agradat posar-me en el paper d’altra persona, i viure eixe personatge fictici que hi ha, donar-li una vida. És una cosa difícil d’explicar, motiva a continuar, de fet ara estic escrivint un llibre.
P: Quina faceta t’agrada més, la d’actuar o la d’escriure?
R: M’agrada més la d’escriure. Crear la història i el personatge t’ajuda a conéixer a aquest. Si et donen el llibret i t’estudies el personatge és diferent. Si l’escrius, el crees i estàs coneixent-los, és part teua, és un fill teu.
P: Com veus la situació actual del teatre? Creus que agrada un poc menys que abans?
R: La gent i el públic demanden teatre. En el 92 vaig estrenar una obra escrita per mi per mediació de l’Agrupació Artística, i la gent es va quedar en la porta en les ganes d’entrar al teatre. Hui en dia és igual, alhora que facen un teatre a l’Echegaray la gent va i l’ompli. A pesar d’estar amb la pandèmia, tu vas al teatre i no és com una cafeteria. No has de llevar-te la mascareta. És un món diferent, estàs allí i estàs mirant el que estàs representant. Et claves en la vida dels personatges, i la gent ho gaudeix.
P: Per als mateixos actors i actrius, notes que a la gent jove els interessa?
R: A la gent jove li agrada, però quan veuen l’obligació d’estar cada setmana anant a un local a repetir el mateix una setmana darrere d’altra, es cansa. No és com una persona més major que té la constància d’aguantar. Nosaltres assagem un parell de dies a la setmana, que no és com una companyia de teatre que en un mes assagen l’obra i la fan. Nosaltres podem tirar-nos mig any preparant-ho tot. Si una persona jove està estudiant o treballant ha d’arribar a casa, agarrar el llibret i posar-se a memoritzar, i igual se li fa més pesat. Has de tindre molta afició i ha de nàixer de tu.
P: Què li diries a la gent d’Ontinyent i de la zona perquè s’apunten a l’associació?
Jo els diria que som una associació multicultural, no mirem ni religions ni ideologies. De fet, tenim un xic búlgar, una xica romanesa, i hem tingut un xic colombià que per motius de faena se’n va haver d’anar. Som persones que volem fer teatre i eixir a l’escenari. No vegem a l’altre com a un contrincant. Si una persona fa un paper curt en una obra, la pròxima procurarem que el faça més llarg, i viceversa. I altra, si tenen la motivació de portar un guió i dur-lo a terme. No anem a tancar portes a ningú, al contrari, el que volem és obrir-les. Que la gent estiga a gust, com si estiguera en sa casa, i que en el grup de gent hi haja un ambient saludable.
