Després de l’inoblidable encontre de la UD Alzira contra l’Athletic Club, l’ontinyentí Javier Soler analitza com va ser el partit, com està anant la temporada i com veu als equips ontinyentins
L’estadi Luis Suñer Picó va viure el passat diumenge una d’eixes grans nits de futbol a la Copa del Rey. La UD Alzira va rebre un superequip de Primera Divisió com l’Athletic Club. Entre els jugadors que defensaven la samarreta de l’equip local es trobava l’ontinyentí Javier Soler. El defensa criat a la FEBO ha fet una gran carrera en equips com el Córdoba (amb el qual va debutar a Segona Divisió), l’Atlètic Llevant o el Getafe B. Aquesta és la seua tercera temporada a Alzira, i està sent un dels millors jugadors de l’equip. A pesar de la derrota dels de la Ribera Alta per 0 a 2, va fer una actuació destacable enfront dels lleons.
Pregunta: Com estàs després del partit contra l’Athletic Club?
Resposta: Els sentiments encara estan a flor de pell. Ara ja comencem altra vegada a trobar-nos en la realitat després del núvol en el que hem estat, no sols durant el partit, sinó des que va eixir l’Athletic Club en el sorteig. Des d’eixe moment portàvem esperant el partit del diumenge, i la veritat és que toca centrar-se en la lliga. Però, ha sigut una experiència inoblidable.
P: Vau eixir satisfets del vostre paper en el partit?
R: Sí, l’equip va entrar al vestuari quan va acabar el partit amb un somriure a pesar de la derrota. Teníem unes expectatives prou altes i confiança en nosaltres. Però, crec que a pesar de la derrota les vam complir. Vam jugar de tu a tu, no sols a un equip de Primera, un equip que ara mateix està en posicions de Champions League, el que significa que és un dels millors equips d’Espanya, i inclús d’Europa. Plantar-li cara com ho vam fer, sotmetre’l com ho vam fer en la segona part va ser prou gratificant a pesar del resultat.
P: Consideres que aquest és el partit més important que has jugat en la teua carrera?
R: És un d’ells, sense dubte. És un dels que queden gravats, dels que agarraràs la foto per a emmarcar-la, dels que recordaràs la data. Un altre com el del debut en Segona Divisió. És un que està a l’altura, però sí que pel rival, una competició com la Copa del Rei, un rival com l’Athletic Club i damunt per l’ambient que es vivia al camp, en un Suñer de gom a gom en més de 4000 persones, doncs totes ixes coses. A més, en un club i una ciutat que ja considere com la meua segona casa després de 3 anys fa que siga un dels partits més importants de la meua vida.
P: Com ha entrat el nou entrenador, Marc García, al vestuari?
R: Marc porta en el vestuari realment des de l’any passat. Era el segon entrenador del cos tècnic de la temporada, era també l’ajudant del nostre primer entrenador d’enguany, així que a Marc ja el coneixíem. Té tota la nostra confiança, ell ho sap de sobra. Esportivament, estem notant una millora que s’ha de plasmar des d’aquest diumenge en lliga.
P: Què vos deixa abans del partit contra l’Athletic? Que gaudireu o que volíeu guanyar?
R: Just el de gaudir ho va recalcar, però no en el sentit que penseu, sinó en el sentit de que no era tant gaudir com competir i com intentar guanyar. Obviament, has de tractar de gaudir, però eixa paraula anàvem a veure què passava, a passar-ho bé, i nosaltres el que volíem era intentar guanyar. Per moments vam estar prop, l’ensurt se’l vam donar, ens va faltar el gol.
En Alzira també es recordava molt que fa 40 anys es va guanyar a l’Ajax per 3-0, i que feia falta ja alguna nova per a actualitzar un poc les efemèrides, i és el que anàvem intentar. No va poder ser, però estic segur que a pesar de la derrota la data quedarà marcada en Alzira.
P: Va a haver-hi algun jugador de l’Athletic que et va paréixer molt difícil de parar?
R: Raúl García em va sorprendre prou perquè, a pesar de no ser el més tècnic ni el més ràpid, jo notava que en tot moment tenia el joc controlat. Sempre sabia on estaven els companys, quin era el passe adequat, físicament era molt complicat robar-li el baló i, a més, sent jo de l’Athletic de Madrid és un jugador al qual he seguit molt. M’ha donat moltes alegries, i a la fi de l’encontre em va donar la camiseta. Ha sigut un record que recordaré per a sempre.
P: Quin és el vostre objectiu per a aquesta temporada? Supose que la permanència perquè esteu en descens.
R: Sí, ara mateix és guanyar al Lleida, agarrar una bona dinàmica i eixir d’eixes posicions de descens que pense que són un poc irreals. Hem estat competint durant els últims 4 mesos dimecres-diumenge, portem uns partits molt exigents que ens han passat factura en lliga. Per a poder classificar-nos per a aquesta Copa del Rei vam haver de passar moltes eliminatòries de la Copa Federació en la qual vam quedar subcampions a nivell nacional. Primer de tot eixir d’eixes posicions, però sobretot agarrar una bona dinàmica.
P: Com valores el teu rendiment aquesta temporada?
R: Personalment, estic prou content, el que passa és que els resultats no estan acompanyant de moment. Però, individualment tractem d’ajudar perquè el col·lectiu funcione. Aquests dos últims anys el rendiment ha sigut molt bo i per això continue ací per tercer any. Intentarem donar el mateix rendiment o millor.
P: Vas eixir de la pedrera de la FEBO, segueixes l’actualitat dels equips d’Ontinyent?
R: Al jugar a futbol se’m complica tant acudir a la Puríssima com al Clariano perquè moltes vegades coincideix que estic fora o que jugue en casa i no puc anar, però a través del vostre mitjà Ara La Vall a mi em ve superbé per poder veure els resums, i veure setmana rere setmana al meu amic Alberto Cambra (Cambreta) golejar, el qual per a mi és una satisfacció molt gran.
Els dos clubs de la ciutat estan complint els seus objectius de moment, i esperem que a final de temporada puguen aconseguir, l’ascens un, com la permanència o lo que puga arribar a ser, en cas de l’altre. Ho viurem amb molta alegria i acudiré quan puga, això segur.