Free Porn
xbporn
30.7 C
Albaida
Dijous, juliol 25, 2024
HomeVall d´AlbaidaBocairentJavier Cantó, el bocairentí que dona llum i color a la vida...

Javier Cantó, el bocairentí que dona llum i color a la vida de persones cegues al Chad

L’oculista de Bocairent ha estat durant quasi dues setmanes al Chad per curar ‘la ceguera evitable’ a centenars de persones

Javier Cantó és un oculista bocairentí que aprofita tot el coneixement per a fer el bé. Justament el dia de l’Aixavegó de les Festes del seu poble, va agafar un avió per viatjar cap a Àfrica, més concretament al Chad, un país subdesenvolupat que compta amb a penes dos oculistes. Gràcies a les ONG’s Iluminàfrica i Visió sense fronteres, Cantó ha pogut viatjar cap allí per tornar-li la vista a moltes persones que havien quedat cegues. Per això, volem conéixer la seua espectacular experiència a la qual la seua expedició ha realitzat 314 cirurgies, 570 consultes i ha entregat 650 ulleres.

Pregunta: En què ha consistit el teu viatge al Chad?

Resposta: L’objectiu primordial quan nosaltres fem expedicions és evitar el que denominem la ‘ceguera’ evitable. En un país desenvolupat com el nostre tens cataractes, t’operes i tornes a veure sense cap problema i no arribes a un estat d’inclús quedar-te cec. En un país com el Chad el problema és que no hi ha especialistes per a fer aquest tipus d’operacions. De fet, és un país que té 17 milions d’habitants censats, sense censar no ho sabem, i només hi ha 2 oculistes per poder fer eixe tipus de cirurgies. I aquests dos estan en la capital. És impossible operar a tots els pacients que tenen cataractes, i a més al sud, que és la zona més pobra, no hi ha cap especialista.

Això fa que la gent quan té cataractes es quede cega. Les cataractes arriben a un estat que es diu ‘cataracta blanca’. És quan una persona està cega completament i no veu res. Nosaltres anem i captem eixos pacients que estan totalment cecs, i els operem perquè tornen a tindre visió. Per això, diem la ceguera evitable, perquè si nosaltres operem, la persona ja no està cega i torna a recuperar la visió.

P: Com naix aquesta iniciativa?

R: La iniciativa du molts anys fent-se. Jo col·labore amb dues ONG’s: Una es diu ‘Iluminàfrica’, que està en Saragossa, i l’altra es diu ‘Visió sense fronteres’ que va nàixer en Calp. Ja duem molts anys fent això perquè veiem que era necessari que en els països subdesenrotllats i més pobres la gent no podia veure. S’han fet països com Camerun, Burkina Faso, Kènia, Serra Lleona… moltes expedicions. Des de fa 5 anys nosaltres anem al Chad. Ens van oferir des d”Iluminàfrica’ si podíem col·laborar amb ells i anar al Chad i des d’aleshores estem anant allí.

P: Què et vas trobar quan vas arribar allí?

R: El primer any et crida l’atenció, però com ja hem anat diversos anys, aquest és el 4t, ja no sorprén tant. Però, per exemple, és l’únic país del món que quan arribes t’agarren el passaport i se’l queden. Aleshores estàs totalment indocumentat. Ells intenten fer-ho per demostrar-te que allí manen ells. Després, és un país que està la seguretat justa. Nosaltres anem i estàs tranquil, pareix que no passe res, però això en hores canvia. De fet, en setembre va haver una guerra civil i va morir molta gent allí. Són països que et trobes en molt de militar, les metralletes, tenen la política que tenen i això et crida l’atenció. A més, no hi ha llum, tan sols hi ha una carretera perquè està tota trencada per poder accedir on nosaltres anem. La gent va 30 damunt d’un cotxe, no fa falta carnet per a conduir.

P: A nivell de pacients de malalties de la vista què et vas trobar?

R: Nosaltres arribem i filtrem la gent cega per cataractes. Però ahí venen tots a intentar que els cures. Aleshores, a part de les cataractes, altra cosa que també produeix molta ceguera allí és el Glaucoma, que és la malaltia silenciosa. La tensió de l’ull està més alta del que és normal, tu no notes cap mal ni res, però el nervi òptic va atrofiant-se i la persona al final es queda cega, i això és irreversible. Aleshores, dona molta pena quan et trobes xavals joves que venen a que intentes curar-los, i els has de dir que et sap molt mal, però no pots fer res per ells, i que van a estar cegos de per vida. Això hi ha molts perquè a la raça negra és més comú que en la blanca.

P: Personalment, què suposa aquesta experiència per a tu?

R: Realment, jo no vaig perquè em produïsca alguna cosa personalment. Jo vaig perquè crec que és necessari. Hem d’ajudar a la gent. Clar que et dona molta satisfacció i, sobretot, quan l’expedició ix perfecta i compleixes els objectius que tens marcats. Però, no és que digues, gràcies a això personalment has canviat, doncs no. Ho fem perquè la gent puga veure el millor possible i deixar com menys gent cega millor.

P: 314 cirurgies, 570 consultes, 650 ulleres entregades, són moltes, no?

R: Sí, perquè l’expedició s’organitza de la següent manera. Nosaltres som 3 optometristes que anem abans i veiem gent i anem captant-los a tots, i això fa que els números isquen. No tan sols veiem els que hem operat, sinó en gent que té de tot i anem a intentar ajudar-los el màxim possible. No només hi ha gent que operem, sinó gent que no veu bé i li fem una ullera, hi ha gent que té molèsties en el sol i li fem una ullera de sol… És a dir, fem moltes accions a banda del que és la cirurgia. Però, l’objectiu primordial és que la gent es quede cega, ni més ni menys.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

5,400FansLike
956FollowersFollow
629FollowersFollow
725SubscribersSubscribe