Fa prop de mig any que el ballarí ontinyentí José Montero es va calçar amb tacons per a presentar-se a les proves d’un dels musicals més importants del panorama artístic actual.
Hui forma part de l’elenc original de l’espectacle Kinky Boots a Espanya, un musical que, segons el New York Times, “tracta sobre trobar la teua passió, superar els prejudicis i transcendir els estereotips. Una mescla de sentimentalisme i excentricitat”.
Entre actes de promoció (com la campanya de la nit de Nadal amb Telecinco o la nit de Cap d’Any de TVE), José Montero ens conta com està vivint aquesta experiència.
- Conta’ns un poc sobre el musical en el qual estàs participant. Vau començar farà un mes i poc, però fins a quin dia estareu fent Kinky Boots en Madrid?
El 28 de setembre van ser les primeres funcions amb públic, i el dia 5 d’octubre vam fer l’estrena oficial. A partir d’ahí, anem a estar una temporada en Madrid. De moment fins a maig, però les entrades estan eixint a la venda a curt plaç i no hi ha un calendari tancat.
- Fins ara, podríem dir que és el projecte més gran en el que has participat, no? Que diries que has aprés o estàs aprenent d’aquesta experiència?
Sí, és un musical de gran format que s’ha portat a Espanya per primera vegada. Hem viscut el procés de creació perquè és un musical original que no s’ha fet altres vegades en Espanya. Vulgues o no, el tema de la creació musical, les veus, les coreografies… que jo siga part d’eixe elenc original és molt important per a mi. És molt emocionant.
Quant a coreografia, cant i interpretació, és molt complet i és un dels projectes més exigents en els que he participat a nivell professional. Estic aprenent moltíssim, sobretot de maquillatge. El fet de relacionar-te amb molts companys de la professió, a més, et permet compartir eixe talent que tenen.
La rutina de treballar cada dia de la setmana en un musical en Madrid és una experiència molt enriquidora a nivell professional, però si haguera de destacar alguna cosa que he descobert amb Kinky Boots és el món del maquillatge, la caracterització i la perruqueria.
- Com és la relació amb la gent del musical després de passar tant de temps junts?
La relació amb la gent està sent increïble. És un dels punts forts d’aquest musical, i això estic segur que es veu reflexat a l’escenari. La bona relació que tenim, l’amor que ens repartir i com ens cuidem uns als altres… de veres, està sent una experiència molt gratificant.
Les àngels – és així com s’anomena el grup de personatges del qual forma part Montero – passem molt de temps juntes perquè hem d’arribar abans per a maquillar-nos, compartim el camerino, els canvis de vestuari… Les àngels anem com si fórem una. Eixim i eixim totes. Se’n anem i se’n anem totes.
Amb la resta de companys també estic molt sorprés perquè estem cuidant-se molt i som un equip molt unit. Crec que això ens fa gaudir molt més de l’escena perquè sabem que estem ahí, i pense que això acabem transmetent-ho a l’espectador. A més, és una funció molt divertida i molt necessària ens aquests temps i crec que amb la bona relació que tenim la transmetem bastant bé.
- Com està sent el teu dia a dia? Et dediques exclissivament al musical o tens temps per a fer altres coses?
Ara mateix estem fent funcions de dimecres a diumenge, però com hi ha festius de vegades ampliem el nombre de funcions setmanals. Ara que ja hem passat un mes des de l’estrena, vaig al gimnàs alguns matins i sobretot tracte de descansar i cuidar-me molt la veu.
De vesprada, al voltant de les 18.00, dues hores o dues hores i mitja abans del començament de l’espectacle, arribem per a maquillar-nos. Fem l’escalfament vocal i físic i ja passem a vestir-se i posar-nos les perruques per a començar la funció.
Estic intentant descansar prou perquè si de matí comence a anar a classes i no recupere bé sé que serà perjudicial. El descans és molt important. És primordial. Sobretot per a la veu i per al cos. Que descanse bé un múscul, recupere i s’estire ens fa evitar lesions, que ballar amb tacons castiga moltíssim les cames.
- Tens algun projecte en ment per a quan acaben les funcions?
Ara mateix estic gaudint de fer el musical, però tinc pendent viatjar a Nova York. Volia anar i ho vaig haver de deixar a causa de la pandèmia. Si tinc l’oportunitat m’agradaria anar allí per a formar-me, per a veure musicals i visitar la ciutat.
- Haver participat en Kinky Boots t’ha descobert alguna cosa del cant, l’art dramàtic o el ball que desconeixies?
En arribar a Madrid vaig veure que per a tindre opcions d’entrar en aquests tipus de projectes era necessària la veu i vaig començar a formar-me en cant. El fet de cantar i ballar a la vegada és una cosa molt exigent, i més quan tens unes coreografies tan complexes. Requereix molta energia, i això està exigint-me molt a nivell vocal i físic. La veritat que vaig descobrint moltes coses pel fet d’estar ahí treballant. Crec que així és com més s’aprén realment.