La 36a edició dels premis Goya ja està molt a la vora i amb ella un gran ventall d’opinions i teories s’alcen sobre els titulars de tot el país; favorits, mereixedors de nominació… Tot això molt comú, amb cada edició sorgeixen favorits i debats entre si unes certes pel·lícules, curts o actors deurien o no estar nominats a aquests premis. Però hui, al meu entendre, parlarem d’un tema que no envolta tan sovint aquest acte. Han evolucionat els Goya al llarg d’aquestes 36 edicions o l’acadèmia de selecció està estancada en gèneres i històries repetitives?
Ha plogut molt des de la primera gala dels Goya en el teatre Lope de Vega, Madrid en 1987 i és que en aquesta primera edició, el 99% dels nominats eren de genere drama o comèdia pel que cabria esperar que amb els canvis de generació i gustos dels espectadors, aquests gèneres s’hagueren amplificat. DONCS NO.
36é edició dels Goya, el 90% de les nominacions continuen pertanyent al genere drama, comèdia o ambdues. Encara sort que de tant en tant algun valent aconsegueix obrir passe a gèneres més actuals, o comercials com a alguns els agrada dir per a desprestigiar el seu èxit, gran exemple d’això és “Bajo cero”, “Way Down”, “L’abuela” o “Las leyes de la frontera”, que compten amb gèneres com a acció, thriller, aventura o terror. Però, Per què tantes produccions comparteixen el mateix gènere? potser les produccions més “comercials”, com els agrada cridar-les, no estan a l’altura o és que s’han estancat en un tòpic que només les pel·lícules més profundes són les més artístiques?
Sota la meua opinió, la segona opció és la més creïble. És completament impossible que en un país on cada vegada més persones es dediquen a aquest art i cada vegada més produccions sorgeixen continue havent-hi una quantitat tan gran del genere de comèdia o drama enfront de la resta en aquests premis.
El problema és que des de fa molt temps que el gremi artístic del cinema és massa tancat, i clar, per això mateix és que només produccions en les quals entre els seus productors o empreses associades hi ha components d’aquest cercle tancat arriben fins a aquestes nominacions la gran majoria de vegades. I en aquest cercle existeix una predominança que únicament uns certs tipus de genere/històries són artístiques i mereixedores d’un guardó.
Per què succeeix això? Sincerament pense que és una qüestió d’interessos, ja hem vist anteriorment com en els Oscar a competències fortes externes als seus cercles com pot ser Netflix la tenien completament vetada. Crec que és hora que es renove la idea d’art en respecte al cinema que es té de manera general on a produccions tipus Marvel se’ls titlla de comercials i, per tant, “no artístiques”. De fet, en més d’una ocasió gran part d’actors i productors d’aquesta mena de pel·lícules han argumentat que l’arc dels personatges, la trama i el rerefons artístic és treballat en igual o major mesura que en produccions d’altres gèneres.
A Hollywood això ja està canviant, perquè hem vist com una pel·lícula de Netflix és la més nominada per segon any consecutiu. Però sembla que per a començar a veure una predominança d’altres gèneres i un canvi de perspectiva a Espanya caldrà esperar.
Article escrit per Alex Moriana, productor de cinema