Hi ha moments en la vida en què totes les circumstàncies s’unixen en una. És en eixe precís moment quan t’assalten dubtes raonables, preguntes que a vegades tenen una resposta com menys confusa.
Llegia fa unes setmanes l’estat de deterioració de la tomba d’un dels alcaldes d’Ontinyent en un període històric (si és que hi ha algun que no ho siga) i la consegüent preocupació pel futur de la conservació d’este mausoleu, tenint en compte les dècades que fa que esta personalitat jau en etern repòs.
Ens fem un volt pel nostre cementeri municipal i una cosa salta a la vista i és una realitat irrefutable; el nostre camp sant és, en estos moments, un escenari bonic, per emprar un adjectiu fàcil, comú i de fàcil enteniment per tots. La veritat és que les millores que s’han efectuat en els últims anys ho han deixat en un escenari agradable si pensem en tots els nostres familiars que reposen allí, un lloc digne, als peus del Torrater, tot molt genuí i tan nostre per a goig també de tots els visitants.
Però donant la mateixa volta també percebem alguna cosa que ens crida l’atenció. L’existència de sepultures que existixen en la necròpoli amb un pas constant d’anys, la qual cosa denominaríem com a tombes antigues. Sorprén veure algunes de les dates de defunció dels quals allí s’hagen perquè estem parlant de molts anys ja. Algunes en perfecte estat de revista, cuidades, imatge que contrasta amb unes altres on es percep un visible estat d’abandó que, evidentment, amb el pas dels anys, va a més.
Tenint en compte que hi ha un període determinat d’utilització dels nínxols ocupats la pregunta és molt directa i eloqüent; i el dia de demà, què? La pregunta, evidentment, va dirigida als familiars d’eixes persones que descansen en eixes com déiem anteriorment tombes antigues. És segur que moltes d’elles estan localitzades, que es fan o es faran càrrec de tot el que faça falta per a tindre-les en bona disposició, però també és preceptiu recalcar que és molt probable que existisquen els casos contraris amb les conseqüències que això puga comportar.
No hem d’oblidar tampoc que el nostre cementeri s’ha anat fent gran, molt gran, que al principi eren pocs perquè va haver-hi diversos anys en què l’espai funerari a Ontinyent va estar compartit amb el cementeri vell, situat en el barri de Sant Rafael en la zona de l’actual parròquia i van ser molts els trasllats (i molts altres que no ho van ser) al cementeri actual quan dit camp sant va ser clausurat primer i demolit després. Sembla que estem parlant de diversos segles arrere i tan sols hem de preguntar-los als nostres majors i no tan majors si recorden aquell espai. La resposta serà que sí.
En el cementeri a més dels nostres familiars és sabut també que descansen alcaldes, compositors, metges, empresaris, presidents de diferents associacions, tot un selecte grup de personalitats de la societat civil de la ciutat els noms dels quals hem llegit o escoltat en alguna ocasió de boca dels qui els van conéixer. En definitiva, persones importants. Perquè tot i tots són importants. Per eixa mateixa raó, el dia de demà a tots ens pot tocar, a aquelles més antigues i a les més coloristes actuals. La pregunta, que a més pareix un títol de pel·lícula, queda en l’aire per a tots aquells que s’atrevisquen i sàpien contestar-la.