Un grapat de motius, la falta de diàleg d’un equip de govern que no escolta i fa el contrari del que deia. A l’Ajuntament d’Ontinyent la falta de diàleg i les dificultats per a la participació que patim l’oposició des de l’inici d’esta legislatura, és el “sant i senya” habitual del govern municipal. En el balanç del primer any després de les eleccions, l’equip de govern d’Ens Uneix, no escolta, endeuta a l’Ajuntament i fa tot el contrari del que van estar dient en l’última legislatura, respecte a les relacions en les institucions supramunicipals, amb caràcter res reivindicatiu.
A més, no coneguem cap projecte de ciutat important o amb futur, tot el que està en marxa en este moment és l’heretat econòmicament del mandat anterior del govern autonòmic de Ximo Puig. Amb la sensació d’inexistències, pel que fa a nous projectes, a mitjà i llarg termini, que tinguen concreció econòmica en cap de les administracions responsables d’executar-les.
Per primera vegada en la història, es convoquen molt poques comissions o consells municipals i algunes fa mesos sense convocar-se o que no s’informa dels temes rellevants. Els consells es convoquen pràcticament a contracor, arrossegant els peus, sense voler convocar-los i intentant que acaben el més ràpid possible i sense atendre molt a les peticions de la gent, acusant el govern d’Ens Uneix, de fomentar esta falta de diàleg total.
Es nota la paralització pràcticament de la gestió municipal i la ciutat l’única cosa que s’ha vist fins ara és tot allò promés del qual res s’ha fet, la baixa descentralització de serveis socials, sense posar en marxa el Pla Zonal, promeses per barris i amb recursos necessaris, retard en la resolució d’ajudes a entitats sociosanitàries, en 2023 ja no es van convocar, retard i malestar en el nou sistema d’adjudicació de subvencions per concurrència per a les associacions veïnals, musicals… Conformisme respecte a no exigir el desenvolupament del Pla Convivint, pendents tres centres, per part de la Generalitat.
A més, cal, no oblidar el que ens van prometre, i allò que és real, la baixa implementació del pla local de residus ja aprovat, l’aposta mínima per energies renovables, cap ajuda o subvencions a fotovoltaiques, incloses o no a les subvencions per a la rehabilitació que encara no han estat convocades tampoc, contracte de jardineria parat, No resolució de les olors de la depuradora de l’antiga fàbrica de Colortex, baix impuls al consell agrari, cap política d’estalvi d’aigua, No s’ha dotat de cap nou carril bici, aparcament perifèrics descuidats i polsosos.
Paralització i Inactivitat de la comissió de memòria democràtica, no ha estat convocada, pèrdua de subvencions supramunicipals, cap seguiment de l’àrea. Retard en adjudicació de contractes p. ex. llums de Nadal, Res sobre Sòl industrial: cap aplicació de la llei de zones industrials. Poca dinamització del mercat i concessió de la cafeteria pendent.
Tampoc, treballen en el II Pla d’Igualtat, ni el seu seguiment, baix pressupost per a polítiques LGTBI+, on altres ciutats si fan accions a terme en este sentit, i en el de la infància. Ontinyent ha deixat de ser modèlica en temes socials.
S’ha incrementat el malestar social, com en el tema dels camins escolars segurs. Esperem que en setembre no ens trobem sorpreses com l’any passat sense comptar amb la ciutadania. Els Consells sectorials només s’han convocat tres vegades i el de la Dona unes 4 vegades.
Obres, sense seguiment com l’escala mecànica que sol tindre avaries.
Viuen de les rendes, del que s’havia posat en marxa amb ajudes econòmiques del mandat anterior del govern autonòmic de Ximo Puig, però no són capaços d’anar més enllà. Ens Uneix fa el contrari que van dir recordant que criticaven respecte de la reivindicació de les retallades enfront dels governs supramunicipals, i ara són conformistes.
En este mateix sentit, l’acció de govern, ha hipotecat a l’Ajuntament. No volem entrar en el debat sobre si el deute és bo o és dolent, sinó en la credibilitat dels qui estan fent esta política. A més, d’haver dinamitat consensos i concòrdies fonamentals per a la nostra ciutat creant una tensió innecessària en els òrgans de debat, la impossibilitat d’arribar a declaracions institucionals sobre drets fonamentals, la falta de comunicació o la posada en dubte i el menyspreu permanent del treball realitzat durant l’anterior legislatura pel govern autonòmic o ara des de l’oposició.
Entre el viure i sobreviure, Ontinyent ha de despertar.
José Antonio Martínez, Portaveu grup municipal socialista, Ajuntament d’Ontinyent.