El món educatiu està de dol. Elena García, cap d’estudis del CEIP Lluis Vives, ha faltat aquest cap de setmana. Una notícia que ha deixat impactada a tota una ciutat en el moment que s’ha sabut el decés. Són moltes les mostres de condol arribades des dels quatre cantons de la ciutat davant un adéu colpidor que costa de creure per la joventut d’Elena.
En un moment on costa emetre qualsevol paraula, cal destacar el sentiment fet paraula, expresat per la comunitat educativa del CEIP Lluís Vives així com per amistats del món docent, mitjançant aquesta adaptació d’un poema escocés, dedicat a Elena García Morell:
Puc plorar perquè te n’has anat
O puc somriure
Perquè has viscut una vida plena, bonica…
Puc tancar els ulls i resar per a que tornes,
O puc obrir-los
I veure tot el que has fet, que no és poc…
El meu cor pot estar buit
Perquè no et veuré ni xerraré més amb tu,
O pot estar ple del temps que compartirem…
Puc plorar, tancar la ment, sentir el buit i donar l’esquena,
O puc fer el que t’agradaria:
Somriure, obrir els ulls, estimar i seguir…
