El 29 de gener de l’any 1522, una tragèdia va marcar el poble de l’Olleria. Al voltant de 400 agermanats morien asfixiats dins l’abadia i l’Església Gòtica de la Magdalena. Però, per què el virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza, va ordenar prendre foc al temple? En què consistia la Guerra de les Germanies? Què eren les Germanies?
Què va ser la Guerra de les Germanies?
Els regnes de València i Mallorca van viure entre el 1519 i el 1523 la rebel·lió de les germanies, una guerra es va produir a l’inici del regnat de Carles I. La causa del conflicte va ser la fam i la corrupció de les altes classes, entre altres. Els cavallers van fugir de l’epidèmia de pesta que sofria la ciutat de València, la qual va caure en mans dels gremis.
Els no privilegiats es van armar i agrupar per reclamar millores als seus nivells de vida, ja que a l’època augmentaven els abusos dels funcionaris reials, dels nobles, i dels cavallers, que cada vegada s’enriquien més gràcies al seu poder, a costa dels més pobres.
La negociació entre privilegiats i no privilegiats va ser un fracàs, pel qual els exèrcits s’enfrontaren a una guerra que tenia dos bàndols. El primer era el del virrei, Diego Hurtado de Mendoza, que comptava amb l’ajuda dels nobles i cavallers. El segon era el format pels agermanats. Aquests constituïen el sistema de reclutament que instal·laren per poder defensar-se dels pirates turco-berbers.
Juan Llorens va ser el primer líder dels agermanats, però va morir al segon any de la guerra. El va substituir Vicente Peris, qui era més radical. Així, la germania va viure un canvi, ja que van anar creixent les tensions i els seus pensaments de moderats a radicals.
Què va passar a l’Església Gòtica de la Magdalena?
El virrei havia caigut derrotat a Gandia pels agermanats, que el van expulsar del regne. En canvi, Diego Hurtado de Mendoza va tornar més fort el novembre de 1521, i va entrar a València. Pocs mesos abans de la tragèdia de l’Olleria, els agermanats van prendre presoner al germà del virrei al castell de Xàtiva.
Per venjar-se d’aquests, el Don Diego va entrar a l’Olleria amb el seu exèrcit format per 1.000 soldats, dels quals 200 anaven a cavall. Aquests eren en la seua majoria mercenaris castellans. Els agermanats de Xàtiva anaven cap a Ontinyent, quan a mitjan camí es van haver d’enfrontar a les tropes de Don Diego. Així, els agermanats d’Ontinyent (400), Xàtiva (200) i l’Olleria, se’n van ajuntar per fer front l’exèrcit rival.
Aquests es van refugiar a l’abadia i a l’Església Gòtica de la Magdalena. Diego Hurtado de Mendoza va aprofitar aquesta circumstància per a incendiar l’edifici, al qual van morir cremats i asfixiats uns 400 agermanats. En total, aquells dies moriren, aproximadament, 600 agermanats a la Vall d’Albaida.
Alguns van fugir, però no van escapar molt lluny, ja que van ser allancejats per les tropes del virrei. L’església va quedar tota cremada després dels fets. Per això, en un acte de penediment, Diego Hurtado de Mendoza va deixar 250 ducats en el seu testament per a contribuir a la reconstrucció del temple.
L’Olleria ha preparat diversos actes per a commemorar l’aniversari
L’Olleria ha preparat diversos actes per als dies 29, 30 d’abril i 1 de maig. Pots veure tota la programació clicant ací. El mercat renaixentista, que durarà tot el cap de setmana, obrirà la jornada del divendres, que continuarà amb un castell de focs d’artifici a càrrec de la pirotècnia ‘Nadal Martí’. A més, també actuarà el grup de danses ‘El Revol’ i la Colla de dolçaines i percussió ‘La Morralla’.
Al llarg del dissabte i del diumenge tindran lloc més activitats i representacions per commemorar el 500 aniversari de les Germanies com tallers, campaments, visites guiades, xarrades, exposicions o desfilades.
