La derrota davant el Soneja ha estat el punt final a l’etapa de Fran Giménez al capdavant de l’Atzeneta. L’excapità taronja, que al febrer de la passada temporada va decidir penjar les botes per assumir el repte de dirigir l’equip, tanca ara el seu primer cicle a les banquetes després de cinc setmanes consecutives sense conéixer la victòria. Amb la mateixa sinceritat que el caracteritzava al terreny de joc, Fran afronta aquest moment delicat i repassa tot el viscut des que va canviar les botes per la pissarra.
El club ha explicat que es tracta d’una decisió conjunta basada en la valoració esportiva. Entens que els resultats han marcat el teu adéu?
Sí, totalment. Han sigut els resultats. No estem aconseguint les victòries que, al meu parer, mereixíem en molts partits, i el club vol resultats positius. Crec que no s’han tingut en compte les condicions en què estàvem, sobretot les nombroses baixes per lesió. No hem pogut fer una convocatòria completa des que vam començar; hem anat a partits amb 14 jugadors i alguns d’ells tocats. En alguns entrenaments ni tan sols arribàvem a 10 jugadors disponibles, i així és molt difícil competir en una categoria tan igualada.
Quan la directiva parla d’un canvi de rumb, és únicament pels resultats, pel joc o per la pèrdua de confiança?
No ho sé. Supose que pels resultats. Pel que fa al joc, crec que haurien d’estar contents: en la majoria dels partits generàvem més ocasions que el rival, i a vegades ni ens creaven perill. Però les victòries no arribaven, siga per errors individuals o per decisions arbitrals. Pense que tot això junt ha sigut el motiu de la destitució.
Fa més mal després de la demostració d’estima cap al club que vas fer penjant les botes per passar directament a la banqueta?
No em dol haver penjat les botes; va ser decisió meua i no m’arrepentisc. El que dol és no haver pogut treballar en les condicions que m’hauria agradat, sobretot per les lesions i per disposar d’una plantilla curta.
Quina és la millor lliçó que has aprés en estos primers mesos com a entrenador?
Ser fidel a les meues idees i adaptar el joc als jugadors i a l’equip que tinc.
Penses que este Atzeneta té potencial per lluitar per l’ascens?
Sincerament, no. No per l’equip que tinga l’Atzeneta, sinó perquè hi ha rivals amb plantilles molt fortes i jugadors de molt nivell.
I un missatge per a l’aficionat i jugadors
Que confien en els jugadors que seu deixen tot entrenant, que els deixen treballar i confien que cuant entre la pilota hi haurán moltes mes victories de segur.