La 42 entrega del programa Ciutats desaparegudes, d’À Punt, visitava aquest cap de setmana el poble que tanca per l’oest la Vall d’Albaida, Fontanars dels Alforins. Al mateix temps, Fontanars és també el municipi més jove de la comarca, i és que va ser en 1927 quan es va produir la segregació de les quatre partides dels Alforins del terme d’Ontinyent.
Un dels primers punts a tractar en la visita a aquest municipi de la Toscana valenciana és la seua denominació i descobrir què vol dir el cognom dels Alforins. Etimològicament, la paraula alforí ve de l’àrab al-ḥurī, terme que significa ‘dipòsit de gra’, el que evidencia les propietats d’aquesta zona per a les explotacions agrícoles.
Parlar de Fontanars dels Alforins és parlar de cultiu de raïm i producció de vins. Segons explica el viticultor i bodeguer Daniel Belda, “a principis del segle passat hi havia 67 bodegues, 67 almàsseres. Perquè ací els únics cultius viables són el raïm, l’oliva i els cereals”.
Després de parlar amb el responsable de la bodega Daniel Belda, la veu en off del programa ens acosta fins a Casa els frares, un dels deu cellers més antics d’Espanya. Serien els jesuïtes (els frares) els responsables d’introduir la viticultura a la zona. El tercer dels cellers en aparéixes és el de Los Pinos, que va estar fundat a finals del segle XIX i va rebre en 1909 la medalla d’argent al Concurs Exposició de Comerciants de València.
Endinsant-se en el poble, Pepe Micó conta el moment en que Fontanars dels Alforins es va independitzar d’Ontinyent un 5 d’agost. “El casc urbà eren dos carrers. l’Avinguda, el carrer de Sant Antoni, la plaça que era el centre del poble i el que hui coneguem com l’Alqueria dels Albers”.
Tomàs Bordera, veí de Fontanars dels Alforins, matisa que “en 1927 el municipi ja té més de 1200 habitants, però la gent continua vivint en el camp. En el poble viuen no arriba a 300 persones”.