Resulta molt senzill parlar d’allò que una més estima. Però acaba sent molt complicat explicar el que significa. Així que supose que parle d’una cosa que cal viure per entendre-ho.
Baixar Daniel Gil amb els teus amics, escoltar el volteig de campanes quan el Crist arriba al porxet o sentir com els trabucs fan tremolar la plaça són tan sols alguns moments que em venen al cap quan vull explicar-li a algú el què són les festes. Però també és cert que els Moros i Cristians a Ontinyent van molt més enllà d’una simple setmana d’agost.
I és que a mi, a casa, m’han ensenyat que la festa va des de la paella que es prepara el dissabte del Mig Any, fins a mudar-se per acompanyar al Morenet a Santa Ana. I gràcies a tot això, he aprés a estimar-la i respectar-la com sols aquesta es mereix.
Hi havia una època en la qual eren els meus pares els que em portaven a la comparsa cada dissabte, i per a mi era tota una celebració viure aquells retrobaments que es repetien cada any. Recorde, també per aquell temps, mesurar l’arribada de l’estiu segons els dies que faltaven perquè començaren els sopars de carrer i ara, tot i que ja no són els meus pares els que em porten de la mà, jo continue pensant que l’estiu no arriba si no hi ha sopar amb banda de música.
He crescut i ja no soc la mateixa. Però el que queda és idèntic. Doncs considere que ocorre el mateix amb els Moros i Cristians. Que ja no són les mateixes festes que fa uns anys, però seguim reconeguen-les com a nostres.
Perquè, al cap i a la fi, els temps canvien; però l’essència es manté. I de vegades és complicat entendre que cal evolucionar. Però, tot i que la nostra festa puga sofrir modificacions al llarg dels anys, i de vegades molesten, sempre serà la mateixa. Tan sols s’ha de saber com mirar-la. Ja que com en tot, tenim dues maneres de fer-se gran: créixer o envellir. Però això ja sols queda a l’abast de cada u.
Així que enguany, i esperant en ganes que arribe el que per a mi estic segura que serà un any fester inoblidable, sols ens queda gaudir de l’arribada ara sí, de les que són, sens dubte, les millors festes de Moros i Cristians. I sempre amb la intenció de fer-les créixer.