‘En valencià, lliures i amb orgull‘ Aquest és el lema amb el qual la Vall d’Albaida es prepara per a les Trobades 2025 d’aquest divendres i dissabte. Una celebració de la llengua i la cultura que torna amb força a Aielo de Malferit. Enri Mollà, presidenta de la Coordinadora per l’Ús i Defensa del Valencià, ens parla del paper fonamental d’aquestes jornades: reivindicar, unir a les noves generacions. Parlar valencià és viure en valencià, i enguany més que mai, la festa serà un clam d’estima i determinació.
El lema d’aquest any és “En valencià, lliures i amb orgull”. Què voleu transmetre?
En valencià perquè és la nostra llengua, la que ens identifica, la que ens fa diferents, i és l’eix de la nostra cultura. També perquè la nostra identitat comença amb la llengua amb la qual s’interpreta o interpretem nosaltres el món. Lliures perquè volem ser lliures en tots els sentits per poder decidir els coneixements que volem adquirir o assolir, així com per decidir la llengua amb la qual volem aprendre’ls. Ens sentim orgulloses i orgullosos dels nostres costums, de la nostra llengua, de la nostra manera de viure, de la nostra història, de la nostra identitat i, sobretot de la nostra cultura i les nostres arrels.
Quin paper juga una trobada: Mantenir viu l’esperit reivindicatiu, alçar la veu en defensa de la llengua i la cultura o quin altre?
És important reivindicar i defensar la llengua i la cultura que és la que tant ens identifica. I amb les trobades, volem manifestar que a pesar que la nostra llengua es troba amenaçada per projectes legislatius que ens la volen minoritzar, nosaltres volem pensar, volem llegir, escriure, aprendre, ensenyar i sobretot viure en valencià. És una llengua bonica, molt rica, com molts autors han pogut demostrar, des d’Isabel de Villena, potser fins a Isabel Clara Simó i molts altres.
A banda de les trobades, quines iniciatives impulsa la Coordinadora per fomentar l’ús del valencià?
La coordinadora està present en la comarca a totes aquelles activitats que es puguen realitzar per defensar la nostra llengua. Fem activitat del cinema en valencià, apropant el cinema en valencià als centres. Els premis Sambori a la nostra comarca, recolzem la música en valencià, aquells grupets en valencià que ens ho demanen. Recolzem també la participació en les famílies en valencià a l’hora d’organitzar xerrades, de la possibilitat de participar econòmicament també en alguna ajuda i a l’hora del tema de la consulta.
Quin missatge donaríeu a qui assistirà a la trobada?
Crec que hem d’omplir els carrers d’Aielo de Malferit amb el crit de ‘Parlem valencià’. Fem una crida a la ciutadania en general per usar la llengua amb molta naturalitat, valorar-la, transmetre-la i treballar pel seu reconeixement i el seu prestigi social. Volem fer front a l’odi, amb educació i amb molta estima.
Dues trobades, Secundària-Batxillerat, Infantil -Primària, Quina importància tenen les Trobades per a la transmissió del valencià a les noves generacions?
És important transmetre la llengua de generació en generació, viure-la, gaudir-la i usar-la, com representa la imatge de les trobades 2025, la força de fer pinya del poble divers, de la diversitat i del poble unit.
Quines dificultats heu trobat a l’hora d’organitzar aquesta edició?
Pel que fa a l’organització de la trobada 2025 a Aielo de Malferit he de dir que la comissió que s’ha format de treball ha estat espectacular. No ens ha posat cap entrebanc. Ha estat un gran plaer treballar amb Aielo de Malferit.
Novetats en les trobades d’enguany
No hi ha massa. El que sí que hem fet és aconseguir que eixe nou format de trobada que es va presentar l’any passat en la trobada 2024 a Otos la qual estrenàvem amb molta il·lusió, estiga més assentat; eixos espais definits, eixes diverses activitats culturals, lúdiques, eixos tallers, totes aquelles activitats que es puguen oferir i que s’ha fet amb molta il·lusió.
Com es pot implicar més la societat en la defensa i promoció del valencià?
El que volem aconseguir és que les trobades siguen una eina d’agermanament no d’imposició ni d’enfrontaments. Una trobada ha de ser una ferramenta d’enriquiment de la nostra llengua, de la nostra cultura i de tot allò que ens uneix com a poble i que ens fa més grans.
Quins sectors socials creieu que han de fer un pas endavant per garantir l’ús del valencià?
Pretenem que les trobades siguen un eix vertebrador amb el qual les comunitats educatives, junt amb col·lectius, institucions, altres agents polítics, socials, culturals, econòmics, esportius, creen espais d’estima, de defensa, de treball per poder gaudir de la nostra llengua. Crec que la trobada és un element importantíssim de normalització i de convivència molt potent. Pense que cohesiona, dinamitza la societat en general i fa poble. Per tant, jo crec que hem d’implicar a tots els sectors. Hem de treballar fer un pas més enllà i tots són importants.
La Vall d’Albaida és el rovell de l’ou, com veieu al salut de la nostra cultura a la Vall?
A la Vall d’Albaida sí que és cert que no ens podem queixar, però la salut de la nostra cultura i la nostra llengua, igual que a altres llocs del país, s’ha de cuidar, s’ha de continuar millorant, i contribuir a eixa millora amb una resposta unida, col·lectiva i decidida.