Rondava el principi de l’any 1990, i la comparsa “Contrabandistas” afrontava el cicle fester amb la disputa de “Qui” feia el Contrabando.
Per aquella època, l’acte del Contrabando era cosa de dos, o a lo sumo de tres. Mon tio Alfredo Reig i Pascual Cañete, havien replegat el testimoni d’un altre tio, Pepe Chafer “Pitxi”, o d’un Vicent Mollà, “El Rapit”, i es disputaven el privilegi de poder declamar aquells versos, que en alguna conversa, i sense cap rigor històric, alguns li atribuïen a Carmelo Ripoll, pel seu passat contrabandista i perquè per allà pel segle XIX no tot el món tenia accés al coneixement dels versos d’Esponceda;
“Por cien cañones por banda,
Viento en popa a toda vela,…”
Com a bons contrabandistes, aquell 1990 a algú li passà pel cap, fer una baralla de navalles, però, Amadeo Martí, que era el Primer Tro suplent, oferí fer un esmorzar a la seua caseta i que tots els aspirants interpretaren aquells versos, que un jurat format per algunes persones erudites de la festa serien les encarregades de nomenar l’ordre de qui faria el Contrabando.
Jo, que tan sols comptava amb 17 anys en eixe moment, i animat pels meus amics de l’esquadra “Contrabando”, vaig demanar poder entrar en el concurs. El jurat després d’escoltar-nos als tres, determinaria que havia de ser jo qui fera el Contrabando en primera vegada. Aquell atreviment, va fer que les festes de 1990 m’enfrontara dialècticament a Vicent Beneyto, i tal vegada, marcaren un abans i després a l’acte del Contrabando, almenys per a mi.
La meva joventut, no em feia recordar en el temps al “senyo” Rafael Olcina “El Calderer”, que per a variar, també és família meva, i que segons deien “los viejos del lugar” havia sigut un mestre en la declamació dels versos, ja que de jovenet, feia teatre.
Allà em tens a mi, assajant el Contrabando, baix de la figuera en la seua caseta. I encara recorde tots els consells que anava dient-me: “Xiqueeeet…, no correges!”,. “Valieeeennnntes, allargal! Estas cridant als teus”…
Aquells consells em van servir de gran ajuda, i allà em tens, dissabte de matí damunt del cavall i després d’haver esmorzat a la comparsa, set sardines salades, tres ous fregits, una barra de pa i mitja botella de vi, sense exagerar; i supose que fruit del nervi, que deia que no tenia, preparat per a recitar per primera vegada en públic l’acte del Contrabando.
Aquella experiència em va eixir de PM, almenys és el que jo crec, i a partir d’aquell moment formava part de la roda dels privilegiats que feien el Contrabando.
L’any 1993, em tocava fer-lo a mi, i tracte de convèncer el Primer Tro, José Ramon Cambra, pare del nostre Primer Tro Alberto Cambra, cosa que no vol, però acabem convencent a son pare, Pepe Cambra “Fletxa”, que recentment ens ha deixat. Et trobarem a faltar en les teves contestacions als mariners, i en la teva forma de viure l’acte.
Aquell va ser l’inici d’empentar als contrabandistes, aconseguint que un acte que era de dues o tres persones, fora l’acte de la comparsa perquè tots els components, per designació del Primer Tro, tinguérem l’oportunitat de recitar el Contrabando.
Eixe gest, de joventut i atreviment, segurament sense més importància que la que té, va fer que alguns contrabandistes joves no tingueren cap mena de reparo, en implicar-se en totes les facetes de la nostra festa, de fet, les esquadres més joves de la nostra comparsa com “Bandidos i Polvora” son part molt important en la realització del Ball dels contrabandistes, que tots els anys s’interpreta abans del Contrabando, i a més a més, són les dues esquadres sobre les quals recau el pes de dur la direcció de la Comparsa en aquest moment.
Joventut, que vaig viure l’any passat en primera persona, quan la Festa em va brindar l’oportunitat de declamar els versos de Cervino i la meva filla Alba, era qui recitava de forma magistral les paraules del sentinella Cristià.
Joventut, quan la meua filla Aitana recitava el Contrabando el passat dia 3 d’agost a la Plaça de Baix i aquest any, serà l’encarregada de declamar aquestos versos el dissabte de festes.
Joventut, quan el meu fill José, recita el Contrabando a casa, per ajudar en els assajos a la seua germana Aitana.
Joventut, i vull mencionar també, a dues persones joves en el moment, que també han fet aquest acte i les dues són dones com enguany, però en anys diferents. Dones que d’una manera o altra també aportaren el seu granet d’arena al Contrabando d’enguany. Elles van ser Maria Campos pels Mariners i Cristina Olcina pels Contrabandistes.
Aquest any Aitana Seguí Tortosa e Isabela Revert Vela, repleguen el testimoni, d’eixos contrabandistes i mariners que clamaren al cel, en tantes ocasions per a engrandir la nostra Festa.
Aitana e Isabela, Isabela i Aitana, tenen joventut, alegria i força per a fer-nos gaudir d’un dia històric, i així ho van demostrar a l’assaig oficial el dia 3 d’agost.
Aquest any, la història s’escriurà amb majúscules, i allí estarem Vicent, Raquel, Esther i jo, els quatre pares, igual que els meus pares Pepe i Dora, em miraven la primera vegada que vaig fer el Contrabando; amb l’orgull i la satisfacció de veure com els nostres fills ens superen en el dia a dia.
I com deia la meua àvia “Rosario la Capellana”; “M’ha quedat més ample que alt”, “I per un altre dia més”.