Hi ha reconeixements que van molt més enllà d’un diploma. Són la confirmació que allò que un poble ha construït durant generacions ha aconseguit transcendir les seues fronteres i convertir-se en un referent. La declaració de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent com a Festa d’Interés Turístic Internacional és, sens dubte, un d’eixos moments que ens omplin d’orgull.
Però és precisament ara quan comença el vertader repte. Les nostres festes no necessitaven aquesta distinció per demostrar el seu valor. Fa molts anys que formen part de la identitat d’Ontinyent. Estan presents en els records d’infantesa, en la música que emociona abans d’una Entrada, en la pólvora, en els nervis dels càrrecs, en el treball constant de les comparses i en la dedicació altruista de centenars de persones que fan possible que cada agost siga únic.
Amb aquest reconeixement, el Ministeri d’Indústria i Turisme no només distingeix una festa. Reconeix una comunitat que ha sabut conservar una tradició viva, adaptar-la als nous temps sense perdre la seua autenticitat i convertir-la en un referent cultural capaç d’atraure visitants d’arreu del món.
Una fita d’aquesta magnitud mai és fruit del treball d’una única institució ni d’una sola persona. És el resultat de molts anys d’esforç compartit entre la Societat de Festers, les comparses, l’Ajuntament, les diferents administracions i totes aquelles persones que, moltes vegades des de la discreció, han contribuït perquè aquest objectiu es fes realitat. Els grans èxits també són una oportunitat per practicar la gratitud. Reconéixer el treball de tots no resta protagonisme a ningú; al contrari, reforça la idea que les nostres festes estan per damunt de qualsevol diferència.

Ara bé, aquest màxim reconeixement també implica una responsabilitat. El prestigi no és un títol que es guarda en una vitrina; és un compromís permanent amb la millora. Mantenir una Festa d’Interés Turístic Internacional significa tindre la capacitat d’escoltar, d’analitzar allò que funciona i també allò que es pot perfeccionar, sempre des del consens i el respecte a l’essència de la festa.
Hi ha reptes evidents. Un d’ells és la duració d’alguns actes, especialment de les Entrades. La seua espectacularitat és indiscutible i ningú voldria perdre la seua grandesa. Però també és legítim preguntar-nos si podem mantenir la mateixa qualitat fent-les més àgils i accessibles tant per als participants com per al públic. Reflexionar sobre això no és qüestionar la festa; és voler que continue sent atractiva durant molts anys.
També tenim el repte de continuar fent la festa atractiva per als més joves. Molts s’acosten a les comparses perquè les festes ocupen bona part de la vida social d’aquells dies, però això no hauria d’impedir que Ontinyent oferira una programació complementària, cultural, musical, esportiva o d’oci que enriquisca l’experiència festiva. No es tracta de substituir res, sinó de sumar. Una ciutat que aspira a ser un referent internacional també ha de saber oferir alternatives perquè cadascú puga viure les festes a la seua manera.
Les festes són patrimoni, però també són futur
En els últims anys, el Ministeri ha defensat que aquestes declaracions contribueixen a un model turístic més sostenible, capaç de posar en valor el turisme cultural i d’interior. Ontinyent és un magnífic exemple. Qui ens visita durant les festes no només contempla unes Entrades espectaculars o uns boatos extraordinaris; també descobreix el nostre patrimoni, la gastronomia, el comerç i una manera de viure basada en la convivència i la participació.
En un moment en què el turisme també convida a reflexionar sobre la convivència entre pobles, les nostres festes transmeten un missatge clar. Demostren que les tradicions poden unir persones de procedències molt diferents al voltant de valors compartits com el respecte, la cultura, la participació i el sentiment de pertinença. Durant uns dies, Ontinyent obri les portes de casa seua i mostra al món el millor de si mateixa.
Qui hem tingut el privilegi de viure la festa des de dins sabem que darrere de cada instant d’esplendor hi ha mesos de treball silenciós, d’esforç i de sacrificis personals. Com a Ambaixador Cristià vaig tindre l’oportunitat de comprovar-ho de primera mà, i potser per això valore encara més aquesta distinció. Perquè sé que darrere d’aquest èxit hi ha molta més gent de la que apareix a les fotografies o als titulars. La grandesa de les nostres festes també resideix en saber reconéixer totes aquelles persones que, sense buscar protagonisme, han fet possible arribar fins ací.
Els diplomes s’entreguen una sola vegada. El prestigi, en canvi, es renova cada agost. I estic convençut que Ontinyent sabrà estar a l’altura. No perquè siga una festa perfecta, sinó perquè ha demostrat al llarg del temps que sap evolucionar sense perdre la seua identitat. Eixe és, probablement, el vertader significat d’haver esdevingut una Festa d’Interés Turístic Internacional: entendre que el millor homenatge que podem fer al nostre passat és continuar millorant, entre tots, perquè el futur de la festa siga encara més gran.
Article de Kike Montesinos, Secretari de organitzacio PSPV Ontinyent
