
És molt conegut el fervor que Bocairent té pel seu Patró Sant Blai. Cada mes de febrer ni tan sols el fred, propi d’aquesta època, impedeix que moltíssimes persones fem festes de Moros i cristians, pels carrers de la població, en honor al bisbe martiritzat en Sebaste.
En este article voldria parlar d’aquells xicotets detalls que no es veuen i que mostren l’estima que els bocairentins i bocairentines tenim per Sant Blai. Recorde que hi ha un programa sobre futbol que té una secció que porta per nom “Lo que el ojo no ve”, les seues imatges ens mostren aquells instants, alguns graciosos, que ens han passat inadvertits durant el partit perquè les càmeres no els han parat atenció. La pretensió d’este article, fins i tot sabent que em deixaré molts detalls, és narrar i agrair aquells instants que moltes vegades passen també inadvertits, i que són evidència de l’estima que tenim per Sant Blai.
Una vegada passades les festes de Nadal, durant el mes de gener, comença una successió d’actes festius fins que arriba el moment de celebrar les festes patronals al febrer. Estos actes tenen lloc destacat dins de la programació i són anunciats oportunament. En canvi, hi ha moments entranyables que demostren la nostra estima a Sant Blai i a penes fan soroll. Un d’ells és el muntatge del majestuós dosser de l’Altar Major, on estarà Sant Blai durant el novenari en el seu honor i durant les festes.
El volteig de campanes
Un altre moment entranyable és el volteig de totes campanes del poble, a les dotze del migdia cada vint-i-tres de gener, que anuncia l’inici del novenari i també que prompte estarem en festes a Bocairent.
També cal recalcar la preparació del guió de Sant Blai de Sorolla, per part de la Filà d’Espanyoletos, també mostra l’estima pel nostre patró, no sols per la importància de la peça artística, sinó també amb la cura amb la qual es cuida cada detall, perquè estiga en el seu lloc de manera perfecta al novenari i també a la Missa Solemne i processó.
La Filà de Granaders té una gran tasca preparant l’Anda per a la processó, tasca que realitza unes setmanes abans de les festes, i també eixe moment íntim d’oració el dia de l’aixavegó, una vegada concloses les festes, en retornar a Sant Blai a la seua capella. Tot este moment ha quedat ben explicat en un magnífic article que li dedica la Filà en el programa de festes d’enguany.
També cada any una Filà distinta s’encarrega de preparar l’Anda de la Relíquia del Sant Patró, on els veterans d’eixa Filà tenen l’honor de traure-la en la processó.
Un reconeixement també a totes les persones encarregades que tot estiga a punt, tant a l’Església parroquial, com en les ermites i el monestir de les Carmelites, per a les diferents celebracions durant les festes. Elles s’encarreguen del decor dels altars, i també, que, en les ermites, el dia de Moros i Cristians i del Sant Crist, estiguen a punt els llibres i utensilis litúrgics, els ornaments, i també el lloc, per a una digna celebració.
No són poques les persones que d’una forma callada contribueixen a augmentar el fervor per Sant Blai: Les persones que s’encarreguen de la venda de la rifa a la porta de l’Església, preocupant-se que en cap casa de Bocairent falte un Sant Blai, ja siga en forma de quadre o d’imatge. El centre ocupacional que, elaborant les tulipes de cartó per a les nits del ciri i processó, contribueixen al fet que tots pugam cantar els gojos a Sant Blai, i també el seu harmoniós i magnífic himne.
Finalment, recordant que només m’he centrat en el vessant religiós de la festa, i encara amb coneixença que m’hauré deixat molts detalls silenciosos per enumerar. El meu reconeixement també a aquells que s’encarreguen de portar les cadires a l’església perquè tots tinguem un bon acolliment, al temps dedicat per aquells que s’encarreguen de fer una bona retransmissió per TV, xarxes socials, ràdio del novenari, l’Eucaristia solemne i processó, perquè també puga arribar als malalts. En últim lloc, a tantes persones anònimes, que, en cada celebració, cada dia de novenari, cada dia de festa, dediquen part del seu temps perquè tot tinga un bon desenrotllament, així com, a les persones que al so de la campana “El Blai” assisteixen al temple, una vegada finalitzades les festes, perquè tot quede net i cada cosa en el seu lloc.
Este moment final ens ajuda a passar per la ment i cor tot el viscut, i poder elevar per última vegada el nostre “Vitol al Patró Santa Blai”, amb el desig ardent de tornar a començar. Un tornar a començar que ve prompte, en el mes de març, amb l’inici anual dels panellets de cada Filà, on unes persones són encarregades que els forns els elaboren. Eixos panets es porten a l’església el dia tres de cada mes, o el dissabte o diumenge més pròxim d’este, un record de Sant Blai mensual que ens prepara a les pròximes festes. Al final de l’Eucaristia es beneeixen i es reparteixen als fidels. Vull recordar també ací a les visitadores de malalts que cada mes fan arribar els panellets als malalts del poble.
Moltes gràcies per tots els xicotets detalls que demostren el nostre amor per Sant Blai, els ací enumerats, i també els que, per error o omissió, han quedat per enumerar i són mostra de la fe d’un poble que continua el testimoni heretat dels seus avantpassats: Bocairent.
Francisco José Vañó Asensio