Parlar de les festes de Moros i Cristians és parlar de molts aspectes però, sobretot, dels seus actes, la qual cosa dona una brillantor especial a aquestes. Però parlar de les festes de Moros i Cristians és parlar també dels actes que ja no se celebren, dels actes que han deixat de realitzar-se però que van ser, en un temps no massa llunyà, actes importants dins de la setmana gran de les festes. Un d’aquests actes, entranyable on n’hi haguera, va ser l’acte de La Retreta.
Com sempre, ens hem de posar en el context de l’època. Una ciutat xicoteta que creixia a poc a poc, en plena expansió. Les festes de Moros i Cristians eren una enorme vàlvula de fugida per a la ciutadania que aprofitava els dies grans per a gaudir de les mateixes perquè quan arribarà el preceptiu descans del dia de l`aixabegó, tot tornava al seu llit normal en la vida.
Com hem esmentat, la ciutat a poc a poc creixia i ho feien també les comparses en nombre de components, es fundaven noves, però encara tenien els festers temps de sobres després de l’entrada, una entrada que en aquells anys no es partia, sinó que se celebrava l’acte sense interrupció entre l’entrada mora i la cristiana, de participar en un acte original i genuí; La Retreta. Des de la Plaça Major, a les onze la nit tenía lloc “l’original i fantàstica retreta formada per les comparses de tots dos exèrcits, que ostentant lluminosos fanals i acompanyats de les seues bandes de música recorreran els carrers de costum”. Així resaven els diferents programes de festes de l’època.
Les comparses, els seus festers lluïen a les seues mans els fanals i tots ells anaven capitanejats per un fanal artístic de grans dimensions amb motius autòctons de cada comparsa, com una espècie de llum guia que normalment eren elaborats per diferents artistes locals com Carlos Tormo “Carlets” o Salvador Belda, els quals s’encarregaven també d’arreglar els diferents desperfectes que s’ocasionaven durant la participació dels festejos. En els festers, perquè de tot hi havia, des del típic fanal de paper amb la seua vela dins fins als típics fanals realitzats amb la corfa dels melons.
Aquesta desfilada nocturna incloïa diversos barris i carrers de la ciutat, en plena expansió, però encara sense enlairar, desfilant pels barris de la Vila, Poble Nou, Plaza de la Concepció i Carrer Major, carrers els veïns dels quals gaudien de l’acte en un moviment envolupant de festers, músics i públic.
Tot comença a canviar a partir dels anys setanta, amb l’increment massiu de participants el dia de l’Entrada i amb la fundació de noves comparses, fet que va començar a provocar que la mateixa finalitzara molt tard i que no existira temps material perquè s’emportara l’acte de La Retreta. Es va intentar un canvi de recorregut, molt més curt que l’habitual i que amb eixida des de la Plaça Major, discorreguera pels carrers Gomis i Mayans fins a la Plaça de la Concepció. La proposta no va anar cap avant, la qual cosa va començar a provocar un lent però clar declivi cara a l’acte. Va ser l’any 1975 el primer en què ja no es va celebrar i l’any 1976 quan l’acte desapareix per sempre dels programes oficials de les festes.
En els últims anys la nit del dissabte de festes, diverses comparses, com a acte intern d’aquestes, han recuperat l’esperit de l’acte de La Retreta desfilant, fanal en mà, amb les seues respectives bandes de música, per diferents itineraris en un intent que la memòria d’aquest acte no es perda. Ens queden també, com a genuïns tresors, alguns d’aquells grans fanals que encapçalaven la desfilada de cada comparsa, els quals podem contemplar en el Museu Fester, clara evocació a l’enyorança dels nostres avis, pares i germans majors que van gaudir, en tota la seua plenitud, d’aquest singular acte que va ser La Retreta.