El Ball dels Llauradors va tornar a recórrer els carrers d’Ontinyent mantenint viva una tradició amb més d’un segle d’història i que, des de feia 18 anys, forma part de manera continuada de la programació festera. Comparsistes de totes les edats, des dels benjamins fins als sèniors, van participar en una cita que va tornar a combinar música, dansa, memòria i sentiment fester.
El recorregut va mantindre els quatre escenaris habituals: la plaça de Baix, la plaça de Sant Roc, la plaça de l’Ajuntament i la placeta Latonda, davant del Casino de la Societat de Festers. En cadascun d’aquests punts, els Llauradors van interpretar íntegrament les set peces que conformen el ball, recuperant als carrers una manifestació festera amb els seus orígens a principis del segle XX.
La plaça de Baix, plena de públic, va ser novament el punt de partida. L’arrancada va comptar amb la presència dels càrrecs festers i representants de la Societat de Festers. Després d’un refrigeri, els participants van continuar el recorregut fins a la plaça de Sant Roc.
Precisament allí es va viure un dels moments amb major càrrega simbòlica de la jornada. Els set balls es van interpretar davant de la casa de Vicent Soriano «L’Agulló», una de les persones que va transmetre com es ballaven aquestes peces i que va resultar fonamental per conservar aquesta tradició. Com era habitual, i amb la col·laboració de la família, es va oferir granissat de llima i aigua als assistents.
La plaça de l’Ajuntament va ser un altre dels punts àlgids del recorregut. La presència de membres de la corporació municipal va reforçar el caràcter institucional que el Ball dels Llauradors havia adquirit amb el pas dels anys i la seua consolidació dins del calendari oficial de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
El recorregut va finalitzar a la placeta Latonda, davant del Casino de Festers, amb un dels moments més identificatius de la Festa ontinyentina. La interpretació de la marxa mora «Chimo», himne fester d’Ontinyent, va posar el punt final al Ball dels Llauradors.
Cartell identificatiu
L’edició d’enguany va incorporar, a més, una novetat destinada a perdurar en el temps. Tot i que el cartell identificatiu del Ball dels Llauradors ja s’havia utilitzat durant anys, en 2026 va passar a quedar institucionalitzat com la imatge permanent de l’acte. Es tracta d’una imatge amb un important component històric, ja que procedeix d’una portada de la revista «Algo» de l’any 1935, reforçant així el vincle entre el ball actual i la memòria festera d’Ontinyent.
Més enllà de l’ambient viscut als carrers, l’acte va tornar a posar en valor una tradició amb un important component històric i etnogràfic. Les partitures del ball daten de 1905 i corresponien a unes danses que es realitzaven a principis del segle XX. Amb el temps, la tradició va acabar desapareixent fins que, l’any 1991, va ser recuperada gràcies a una important tasca etnogràfica desenvolupada pel membre de la comparsa Rafel Sanchis i Ferri.
Després d’aquella primera recuperació, el ball va tornar a deixar de celebrar-se durant un temps. Va ser en 2008 quan es va apostar pel format que posteriorment es consolidaria: traure les danses al carrer i interpretar-les en quatre punts diferents d’Ontinyent. Una fórmula que va permetre institucionalitzar l’acte i incorporar-lo a la programació de la Societat de Festers.