17 C
Albaida
Divendres, maig 20, 2022
HomeOpinióDiversitat transformadora

Diversitat transformadora

L’educació inclusiva considera la diversitat com un valor positiu. Tot l’alumnat té dret a una resposta educativa que afavorisca al màxim el seu desenvolupament, especialment aquells més vulnerables perquè presenten necessitats educatives que requereixen major suport educatiu. Açò comporta la participació de tota la comunitat educativa, així com la dotació dels recursos necessaris per part de l’administració pública per garantir una educació inclusiva i equitativa de qualitat que proporcione oportunitats d’aprenentatge permanents per a tots. Així ho marquen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de l’ONU.

Certament, encara estem lluny d’un model d’inclusió plena. Només cal mirar uns quants anys enrere, quan persones amb discapacitat no gaudien de massa oportunitats, per adonar-se del què hem avançat. Actualment, a la Vall d’Albaida, tenim més de 40 centres educatius que atenen a milers d’alumnes. Tots els centres tenen el seu pla d’atenció a la diversitat i acullen alumnat amb diferents necessitats educatives. Als recursos del sistema educatiu hem d’afegir altres que ofereixen entitats, associacions i serveis sociosanitaris.

Afortunadament, avui ja podem parlar de bones pràctiques educatives i d’un entorn més proactiu cap a la inclusió, on tots aprenem de tots. Lluny de ser un obstacle, tenir alumnat amb diversitat funcional -o inclús amb discapacitat dintre de les aules- és una sort i un enriquiment per a tot l’alumnat. Malgrat això, no sempre és un camí fàcil per a l’alumnat amb necessitats, sobretot, permanents.

Recentment, em deia una família d’un alumne amb Síndrome de Down que en els últims deu anys han hagut de salvar moltes barreres dintre del mateix sistema educatiu, però que, al mateix temps, s’han trobat amb bones experiències. Manifesta aquesta família que “el passat ha estat dur, recursos especials, mestres especials per a xiquets especials… quan el xiquet l’únic que necessita es que el vulguen. Ara, el xiquet està molt bé en el centre educatiu i atès. No únicament amb cor, sinó també amb criteri. El futur…no ho sabem, ens preocupa que de vegades la inclusió educativa del nostre fill depén massa de la voluntat de les persones quan es tracta d’un dret humà fonamental, tal com reconeix el marc pedagògic i legal actual”

Realment, totes les persones som diverses. Qui no ha tingut alguna necessitat educativa al llarg del seu itinerari educatiu? La Vall d’Albaida té una societat diversa i multicultural, els grups d’alumat són cada vegada més heterogenis incloent a xiquetes i xiquets amb diferents capacitats i motivacions. És freqüent tenir dintre d’un mateix grup a alumnat amb necessitats educatives especials, de vegades amb discapacitat i, alhora, també amb necessitats específiques. Per exemple, per una alta capacitat que també requereix atenció educativa.

En ple segle XXI, els nostres centres educatius han d’avançar de manera síncrona amb la realitat de l’alumnat que tenim i les demandes de l’entorn sociofamiliar. Les aportacions de la Ciència, les metodologies emergents, el bon ús de la tecnologia educativa i la coordinació de tots els agents educatius fan possible aquesta educació adaptativa, personalitzada i inclusiva.

Treballar pel desenvolupament harmònic

La LOMLOE, nova llei d’educació impulsada pel nostre govern, ve a reafirmar polítiques inclusives ja iniciades pel govern valencià des del Decret d’inclusió educativa del 2018 i que, ara, es concreten més amb un nou model d’orientació educativa que amplia significativament la presència d’aquesta especialitat a cadascun dels centres de la Comunitat Valenciana. En una democràcia moderna i consolidada com la nostra, educar a totes les persones de la mateixa manera seria igualitari, però gens equitatiu. Ments diferents requereixen aprenentatges diferents. Aquest és el repte i la millor inversió que pot fer qualsevol societat: treballar pel desenvolupament harmònic, competent i feliç de tot l’alumnat.

Lamentablement, com diu la família referida: “el sistema educatiu és l’únic espai on encara se separa a algunes persones per les seues condicions físiques i/o psíquiques, cosa que no passa al carrer, ni al supermercat, ni al cine, en cap altre lloc… no ho entenem. Tenim dos fills, un que té Síndrome de Down i altre prou talentós, dos extrems, però en ma casa tots mengem a la mateixa taula”

El nostre govern, tant a l’Estat com a la nostra comunitat autònoma està fent passos ferms cap a la plena inclusió. Concretament, i complint les directrius internacionals, els centres ordinaris han de comptar amb els recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions a l’alumnat amb discapacitat. A la Vall d’Albaida, la comunitat educativa ja ha pujat a aquest tren, encara que -òbviament- queda molt camí a fer. Potser, el veritable objectiu de la inclusió hauria de ser que no haguéssem de parlar mai més d’ella.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe