Dani Aguilera. A vegades tenim la tendència de voler comparar situacions, accions, casos i coses. És un sentiment innat, alguna cosa que possiblement no volem realitzar, però que acabem realitzant davant moments que ens desperten eixa inquietud.
No fa molt llegia unes línies que aprofundien en la necessitat de dinamitzar el mercat municipal d’Ontinyent perquè no s’està aconseguint el propòsit desitjat d’aconseguir que aquest espai aconseguisca ser més actiu i vital. La inauguració del servici de restauració al mes de maig buscava ser un d’eixos al·licients que portaren més clientela als establiments que concorren en el mercat, però la realitat diu que no s’ha aconseguit, almenys durant aquests mesos, aquest objectiu.
L’edifici que alberga el mercat d’Ontinyent naix en els anys seixanta, eixa dècada decisiva dins del món empresarial, industrial i econòmic. Ho fa com a relleu precís i comprensible d’aquell mercat que s’instal·lava en la Plaça de Baix i que vènia a reunir en un sol immoble tots aquells negocis gastronòmics que paraven en aquells anys al carrer, al nivell d’altres ciutats. Naixia sobre els fonaments del que va ser l’hort dels frares descalços, lloc que va albergar, durant anys, el Cinema Califòrnia, que alguns dels nostres veïns amb cabells blancs segur que encara recorden i amb una sèrie d’accessos al mateix que van anar millorant amb els anys, però que sempre van ser el cavall de batalla de la nova instal·lació. Possiblement com ara.
Aquest estiu vaig tindre l’ocasió de viatjar fins a Biarritz, encantadora ciutat del sud-oest de França enclavada a la regió de Nova Aquitània. I una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser quan vaig investigar què veure allí i va aparéixer com un dels llocs d’interés el mercat d’aquesta ciutat. Visita obligada resava. I no faltava raó. Situat en el centre de la ciutat, allò era un goig per als ulls. Concorregut fins als topalls, podies comprar des de formatges i patés, dolços, pa i brioixeria, fins a degustar uns boníssims pintxos o tota classe d’elaboració de truites in situ. Menció a part la zona de la pescateria, apartada de l’edifici principal on podies fer-te amb una bona ració d’ostres i menjar-les allí mateix, amb el graciós i estrany alhora que pot resultar menjar-te un plat de rojos a les dotze del migdia. Però també era sorprenent veure que en eixe edifici, per més que mirara, no apreciava a trobar les preceptives eixides de fum en aquelles cuines el que em convidava a pensar que les normes franceses igual són més flexibles que les nostres o que, d’altra banda, i com a bons francesos, les normes se les passaven per l’arc del triomf. Siga com siga, una grata experiència que, com he comentat anteriorment, et desperta eixe sentiment comparatiu inevitable.
El sentiment comparatiu es desperta per una raó molt concreta. Es desperta perquè quan era xicotet sempre que podia (dilluns sense col·le o durant l’estiu) acompanyava a la meua mare al mercat. M’encantava acudir a aquell espai on convivia tot, carnisseria, pescateria, salaons, adobats, formatges, fruites i verdures, etc. Era, per a aquells ulls d’infància, un espectacle que no em podia perdre. Ara, amb ulls més adults la perspectiva canvia, com ha canviat Ontinyent durant tots aquests anys. Les coses ja no caminen igual i el mercat és un dels exemples.
No sé si una de les solucions (des de l’ajuntament es va contemplar la contractació d’una assistència tècnica externa per al disseny d’un pla d’actuació) pot ser que dins dels atractius per als viatgers que arriben a Ontinyent el mercat fora un dels punts d’interés visitables. Amb la visita a aquest espai es poden revalorar també eixes marques autòctones “Made in Ontinyent” de les quals presumim amb orgull. Perquè tan sols cal llegir les ressenyes sobre el mateix mercat. Totes positives en qualitat, però no tant en horaris i servicis. Toca adaptar-se a la demanda canviant i diversa a la tradicional.
No obstant això, ajuntament i comerços segueixen en la baralla, treballant per a l’impuls i la viabilitat futura del mercat municipal. Tot siga perquè, als ulls infants, es repetisquen aquells dies de mercat.