Per entendre millor allò de què anem a parlar, és necessari retrocedir en el temps i tornar a l’any 1984. En aquell moment, Pepe Bas, president de la Societat de Festers, amb el suport de la seua junta, i el suport d’un reconegut joier ontinyentí, crea un acte nou dins les festes de Moros i Cristians d´Ontinyent: el concurs infantil de cabos d´esquadra.
La dinàmica era molt senzilla: la vesprada del dissabte anterior a la Publicació, el 21 de juliol, un xiquet de cada comparsa, abillat amb el vestit de gala, formen una esquadra a la placeta de Latonda, desfilen des de la porta de Festers fins a la del Circulo Industrial, giren l’esquadra i tornen, i un d’ells va de cabo. Així, fins que isquen tots. Primer cristians, i després moros. La banda del poble (en aquell moment, única que hi havia) toca asseguda davant el Circulo, Bonus Christianus per als cristians, i Chimo per als moros, i a la porta del Banesto, que hui són dependències municipals, un representant de cada comparsa, avalua i puntua les evolucions dels xiquets. Aquell primer any, van entrar en concurs nou per cada bàndol, i el contrabandista Jaime Mora i el saudita Pablo Morales, són els que van encetar el palmarés.
Esta nit celebrem la XLI edició del concurs, i es pot comprovar, que al llarg de 40 anys, l’acte ha sofert diferents canvis. El primer, en l’espai. Molt encertada va ser la decisió de traslladar-lo als peus del castell, a la plaça Major.
Pel que fa a la data, ha hagut més dubtes. En un moment determinat, es tenia clar que s’havia d’apropar més als dies grans de festes, i en els anys noranta, es pren la decisió de passar-lo a la vesprada de dilluns de la setmana gran. Durant uns anys, oscil·la entre dilluns i dimecres de vesprada, fins que definitivament queda instaurat en la nit de dilluns.
Altres canvis són la rotació de les bandes, també el jurat, que ara el formen els Primers Trò, la incorporació de les xiquetes, i finalment, el patrocinador, que des de fa uns anys, és una coneguda empresa immobiliària.
No es pot discutir que, després de la seua llarga trajectòria, el fet que siga un acte estàtic, que siga el primer realment públic de la setmana gran, i sobretot, que siga protagonitzat pels menuts de la festa, han convertit l’acte d’esta nit en multitudinari i simbòlic.
Però, i si ens centrem en els protagonistes principals?
Si ens fixem bé, els xiquets i xiquetes participants no apleguen al concurs “en gelat”. La majoria ja es coneixen i tenen una interacció, que en alguns casos, fins i tot aplega a la complicitat. En part, això es deu al fet que han tingut una xicoteta convivència, unes setmanes abans a l’escola de cabos.
Abans i ara, tots els que hem volgut i volen aprendre la destresa dels cabos, ens hem nodrit dins les nostres comparses, als sopars, o a les desfilades, veient com evolucionaven els nostres majors. Eixa és, sense dubte, la principal font per adquirir destresa amb el sabre, la porra, la llança o la navalla. I eixa destresa, és difícil d’ensenyar. Jo diria, fins i tot que és, en un percentatge prou gran, innata.
Puc dir en este punt, que, quan has visitat les festes de molts pobles, cadascun té el seu estil i la seua manera d’evolucionar dels cabos. Però dic més, en les ciutats de llarga tradició festera, com la nostra, trobes que cada comparsa o filà té les seues peculiaritats pròpies, i això no es deu trencar, perquè forma part de la diversitat del conjunt.
Però hi ha altres aptituds del cabo que si s’han d’aprendre i no es poden ensenyar en les esquadres que es formen els dissabtes davant la taula en el sopar de comparsa, com puga ser, controlar la l’alineació de l’esquadra, arrancar-la, frenar-la, o fins i tot, integrar-se com un element més de la mateixa.
Amb aquestes inquietuds de base, en 2010, baix la presidència de Rafael Ferrero, la junta de govern, amb la col·laboració d’alguns festers anònims, impulsa l’escola de cabos, destinada a tots els xiquets i xiquetes menors de 14 anys que vulgueren participar.
En aquella primera edició es va celebrar en dues sessions, en els matins dels dissabtes 10 i 24 de juliol, a les instal·lacions del casino de la Societat de Festers, i es va emprar un equip de so per la música. Per ser la primera, va tindre una bona acollida.
Així va estar uns anys fins que, en temps de presidència de Vicent Pla, es prenen dues decisions: traure l’activitat al carrer, a la Placeta Latonda, al mateix lloc on va nàixer el concurs; i implicar les bandes joves de les tres entitats musicals del poble perquè posen la música en directe, passant de dos a tres matinals.
Els xiquets i xiquetes comencen a evolucionar amb públic, altre factor que no tenen quan estan els dissabtes a les seues comparses. Aprenen a anar rellevant-se, per poder participar tots. Viuen moments de proximitat amb els càrrecs de la festa.
Com es pot veure, que un xiquet o una xiqueta siga cabo, no és sols allò que puga fer amb l’arma. Són moltes més coses que, normalment no els ensenyem a les comparses. Les han d’aprendre ells dins l’ambient adequat i el context adequat. I eixa pense jo que és la finalitat principal de l’escoleta de cabos: nodrir als xiquets i xiquetes, des de la convivència entre ells, i en un ambient festiu, d’aquells conceptes de la festa que rarament aprendran a casa o a la comparsa.
D’aquesta manera, els que participen esta nit al concurs, després de passar per l’activitat, es coneixeran entre ells, tindran un ambient més o menys afable i amistós, i només uns pocs sentiran la pressió d’uns pares inconscients que els han “obligat” a guanyar. La resta aniran a gaudir d’una gran nit.
Vull acabar donant les gràcies al company i amic Vicent Conejero, que m’ha ajudat en la preparació d’aquest article.
Que passeu tots bones festes.
Article de José Ramon Francés, membre de la Junta de la Societat de Festers