Després de superar a l’Acero a la semifinal regional del play-off, l’Atzeneta UE viurà el pròxim diumenge un partit clau per a l’ascens a la 2a RFEF. Els de David Bellver tornen al Guillermo Olagüe per enfrontar-se a un Atlético Saguntino que és “un bloc molt dur”. Així, l’entrenador atzenetí vol regalar-li a l’afició la finalíssima a Madrid. Parlem amb ell per saber quines són les sensacions abans d’un partit històric per als valldalbaidins.
Com està vivint aquests dies? Amb nervis?
Estic molt tranquil per les sensacions de l’equip, i per com s’estan desenvolupant les coses. Estem gaudint el moment que estem vivint i poc més.
Aleshores, es viu un ambient de final en el vestuari, o considereu que no és una final amb totes les lletres perquè encara quedaria un partit per a muntar?
Des que vam arribar, cada partit ens l’hem agarrat com una final, per tant, aquest igual. No pensem més enllà de l’encontre del diumenge, i estem molt concentrats en intentar fer un partit a nivell del que és: un partit molt seriós. Volem guanyar al Saguntino, que és un equip molt bo que està molt ben proporcionat en tots els aspectes. És un bloc molt dur, i estem preparant el partit com una final, perquè això és el que és.
Als altres dos partits de la temporada no vau aconseguit guanyar al Saguntino. Al primer no estava vosté, però es va perdre, i en el segon vau empatar a zero. Com afronteu aquest repte?
En el primer partit de lliga es perd a casa en el minut 94, i això fa molt de mal. El partit que vam jugar en Sagunt, si no recorde mal fa un mes, vam empatar. És un partit al qual es van donar males condicions. Va diluviar, va estar tot el partit plovent i no es va poder veure res. Era tot joc aeri, molta disputa i no es pot fer una valoració bona d’eixe partit. L’única cosa que es pot valorar és el punt que es va traure allí enfront d’un rival que t’exigeix al màxim. Aleshores, aquesta és la tercera vegada que ens enfrontem al Saguntino aquesta temporada, i encara no s’hem pogut fer en ells. Esperem que el diumenge puga’m trencar eixa ratxa.
Com penseu fer-los mal?
El primer que hem de fer és ser nosaltres mateixa. Som un equip que tenim molts bons jugadors amb molta qualitat. Per això, hem d’utilitzar les nostres armes i no deixar-se influenciar per la veterania que té el Saguntino, que té gent molt experimentada i ja sabem el joc que proposen.
Esteu treballant aquesta setmana més la tàctica o la mentalitat?
Va tot enllaçat. Nosaltres portem molta càrrega de partits i estem intentant treballar amb els xavals a nivell psicològic perquè es relaxen un poc. Per suposat, també a nivell tàctic estem treballant, perquè hem d’eixir el diumenge amb les idees molt clares pel que volem proposar.
Com veu als jugadors?
Els jugadors estan en un nivell anímic molt bo, en molta positivitat, il·lusió i ganes. Pense que estar ací és una recompensa al treball de tot l’any. Els he dit que el que han de fer és llevar-se pressió i gaudir d’aquest moment. Per a alguns jugadors no és nou, perquè tenim algun que ha fet ja play-off, però altres no han pogut viure eixe moment.
Veníeu d’unes jornades un poc difícils, què va significar per a l’equip eixa victòria contra l’Acero?
Portàvem 4 partits sense guanyar. Vam traure 3 empats i, després, l’últim partit en casa en tot a favor amb la gent en el Regit, en el marcador de cara, amb un penal que també es falla… se’ns va quedar una espineta clavada. Portàvem des de la nostra arribada 7 partits sense perdre, i volíem acabar la lliga en una victòria davant la nostra afició. Al primer partit del play-off contra l’Acero, no hi va haver millor forma de llevar-seu de damunt contra un grandíssim rival molt ben plantat. Crec que vam estar a l’altura de les circumstàncies. Després d’eixe partit estem en un moment d’eufòria total encarant el pròxim partit del diumenge en molta il·lusió. Estem convençuts que anem a fer un grandíssim partit.
Quan va arribar es van aconseguir 4 victòries seguides, i després 4 partits sense guanyar. Pensa que el futbol són ratxes?
Sí que són ratxes, però després hi ha contratemps que no es veuen des de fora. Quan nosaltres arribem en eixes 4 victòries tenim la plantilla amb tots els jugadors disponibles. Després van començar a caure lesionats, i se’ns ha quedat una plantilla molt curteta. Pràcticament, entrenàvem amb 13-14 jugadors. Per això, hi ha hagut condicionants que ens han afectat. Si hem de destacar en alguna cosa no són sols els 11 d’inici, sinó el fons d’armari. Els canvis ens aportaven un muntó, i a partir de les 4-5 setmanes que portàvem ací vam començar a perdre jugadors. Aleshores, no podíem donar eixe puntet mes de qualitat que és el que ens donaven els jugadors que eixien des de la banqueta.
“li he dit als jugadors que el que han de fer és llevar-se pressió i gaudir d’aquest moment”
A nivell personal, què significa per a vosté aquest partit? Per ser el seu poble, i una de les primeres experiències que té com a primer entrenador.
Per a mi significa algo molt especial. Soc d’Atzeneta, i dona igual que haja entrenat en equips que tenen una reputació, que tenen noms i que les experiències han sigut molt bones. Per exemple, quan vaig fer les pràctiques en l’Atlètic de Madrid va ser un any molt bonic. Quan vaig estar en Dubai i en l’Apoel va ser una experiència molt bona també.
Però, quan estàs en el teu poble, en la teua gent t’adones de la grandesa que és entrenar al teu poble i als teus. La il·lusió és màxima, no es pot explicar en paraules. És algo tan gran viure aquest moment de l’Atzeneta dels últims 4-5 anys… S’està treballant molt bé, l’equip està molt més professionalitzat. A l’Atzeneta no el coneixia pràcticament ningú abans, i ara s’ha fet un nom en la 3a divisió. Tots els jugadors volen vindre ací perquè saben que es cuida molt bé als jugadors. Poder viure aquesta experiència com a entrenador del meu poble, en el moment que està, no es pot demanar molt més. És un privilegi per a mi estar ací.
Vau tindre molt de suport en Gandia, altra volta espereu el mateix? Quin és el missatge per a l’afició?
L’afició està portant-se de meravella. Van estar al peu del canyó i nosaltres això ho notem. No som una afició tan gran com puga ser la del Saguntino, la de l’Acero o la del Torrent, però sí que és veritat que passió en tenen. Nosaltres vam sentir la calor que ens van donar des del primer minut. Tant de bo poguera estar tota la gent que va vindre i algú més en el partit del diumenge, perquè anem a necessitar-los de bo.
Tot i que tan sols pensa en el play-off, va signar fins a final de temporada. Si s’aconsegueix l’ascens, es quedarà en l’Atzeneta?
No pense en altra cosa que no siga el partit del diumenge contra el Saguntino. M’encantaria poder regalar a l’afició un partit més. Van estar en nosaltres en Gandia, i si poguérem anar tots a disputar la final en Madrid… Això és el que desitge a dia de hui.