El cinema de superherois es troba en un moment peculiar, per un costat, les grans produccions i que més expectació generen, sobretot si es tracta d’un personatge important, continuen tenint gran afluència de gent a les sales, en canvi, la norma general és que la taquilla d’aquest gènere és inestable en l’actualitat.
En el cas d’un superheroi com Spider-Man la cosa canvia, estem parlant d’un personatge que des de la trilogia de Sam Raimi ha sigut alegries tant per als visitants com per a la crítica professional i productores.
I aquest 2026 torna amb una nova entrega sota el nom de ‘Spider-Man: Brand New Day’.
De totes les protagonitzades per Tom Holland, aquesta és possiblement la més sòlida, però trobant-se molt lluny del que una vegada va construir Raimi, sobretot quan parlem de la primera i segona entrega.
Cada saga de pel·lícules de l’home aràcnid ha anat marcada per un tema central del qual sempre s’han aferrat. Les tres primeres de Tobey Maguire se centraven en Peter i com lidiava la seua doble vida; les d’Andrew Garfield volien que et sentires Spider-Man salvant Nova York, i les de Tom Holland encara estan pensant-ho.
El principal problema que tenen en Marvel és que no aconsegueixen una connexió emocional completa. Connectem amb l’actor, però no amb el personatge, i això és més un problema de guió que del mateix Tom Holland.
La necessitat de crear un univers de Marvel on tot estiga connectat és una limitació que ha afectat des de la primera a l’última pel·lícula de la productora des que es va iniciar aquest intent de multiversos.
Si volem comparar, James Gunn en aquest sentit te molta més manya a l’hora de crear connexió espectador i personatge, tant amb ‘Guardianes de la Galàxia’ (2014) com ‘Superman’ (2025).
Si aquesta mateixa, s’haguera condensat en una pel·lícula més breu, però directa, possiblement estaríem davant d’un altre producte que potser haguera estat més interessant.
A pesar de tot açò, la pel·lícula és sòlida i entretinguda, i possiblement és l’exemple de molts xiquets i xiquetes que estan creixent amb aquestos personatges. En l’àmbit de direcció té coses interessants, i es desvia un poquet de l’esquemàtica formula Marvel, per tal d’atorgar-nos una visió més propera al Peter Parker que coneguem i volem.
Perquè si una cosa ens ha ensenyat Spider-Man és que un gran poder comporta una gran responsabilitat, però Peter ens inspira a ser millors persones a pesar de les dificultats.