A més, reivindica l’arribada real de finançament a pymes i autònoms
La Confederació Empresarial de la Vall d’Albaida, en la seua recent Junta Directiva, va recordar les reivindicacions que COEVAL va considerar importants posar de manifest als diferents partits polítics i opinió pública davant els processos electorals celebrats en 2023. Reivindicacions vigents per a l’acabat d’estrenar 2024 que seran objecte d’atenció i seguiment per part de COEVAL per a valorar el seu grau de compliment.
D’esta manera, durant la celebració de la Junta Directiva es va exposar que pymes i autònoms s’estan trobant amb serioses dificultats per a fer front a l’allau de normatives i exigències que s’imposa des de les administracions, la tramitació burocràtica de les quals s’allarga en el temps, amb el llast que això suposa a nivell social i econòmic. D’altra banda, pymes i autònoms s’enfronten a nous i complicats reptes que han d’afrontar procedents d’una globalització molt a la mesura de les grans empreses.
És absolutament necessari treballar per a aconseguir una reducció, simplificació i agilitació de les càrregues burocràtiques en totes les administracions, facilitant la posada en marxa de projectes d’inversió que actualment patixen retards i paralitzacions insostenibles. Per això, es demana l’aplicació del silenci administratiu, igual que existix en altres països pertanyents a la UE.
D’esta manera, després de complir-se els terminis legals previstos perquè l’administració resolga la sol·licitud plantejada, s’ha de considerar de manera general com a positiu, atés que el sol·licitant no pot ser el perjudicat per la falta de diligència i agilitat administrativa, més incomprensible que mai amb els avanços tecnològics que hui existixen, i que sí que són utilitzats de manera eficaç per l’administració en temes d’exigència tributària a ciutadans i empreses. Una altra mesura important en la mateixa direcció és l’extensió en la mesura del possible de la declaració responsable com a mecanisme per a impulsar sol·licituds a les administracions.
D’altra banda, PYMES i autònoms per a poder ser competitius han de fer un gran esforç en tots els àmbits per a continuar la seua activitat i mantindre els llocs de treball, esforç que necessita de finançament i circulant en condicions adequades. En este sentit, se sol·licita a l’administració pública l’acompte del 50% del finançament d’aquells projectes que han obtingut una resolució aprovatòria de subvenció o ajuda. Igualment es demana que els fons europeus arriben de veritat a pymes i autònoms, ja que la realitat demostra més aviat tot el contrari. Esperem que en este 2024 l’Administració Central i Autonòmica passen de les paraules als fets i comencen a arribar a pymes i autònoms el que corresponga de els
163.000 milions d’euros que fins a 2026 la UE preveu per a Espanya pels Fons Next Generation EU, ja que afecten temes que imprescindiblement han d’impulsar-se si no volem quedar-nos ressagats en matèries com la digitalització o l’economia circular.
Igualment hi ha una sèrie de temes importants per al futur d’empreses i autònoms que es demana siguen abordats amb agilitat. En concret se sol·licita la supressió de l’import de minimis, que actualment exigix que en els últims 3 anys no excedisquen de 200.000 € les ajudes públiques subjectes a minimis. D’esta manera, es podrien dur a terme un major nombre de projectes d’inversió amb suport públic.
També se sol·licita la modificació legal de les quanties dels contractes menors, ja que és una via important de treball per a pymes i autònoms actuant en col·laboració públic-privada. Així se sol·licita que els de subministraments o servicis s’eleven fins a 50.000 € (actualment són fins a 15.000 €) i els d’obra fins a 100.000 € (actualment són fins a 40.000 €). Els contractes menors, amb una correcta legislació i control, són la millor forma que les pymes puguen accedir a projectes modestos amb qualsevol tipus d’administració.
En referència també als contractes i concursos públics que duen a terme totes les administracions, especialment les locals, es demana que, des del respecte a la legalitat, es prioritze en tot el possible la proximitat de les empreses als territoris de l’administració licitadora, de cara a poder optar amb més possibilitats pymes i autònoms, valorant en els plecs la proximitat, el coneixement de l’entorn i la facilitat per a prestar amb més celeritat els servicis i manteniments que es necessiten.
Igualment es demana, per a facilitar que pymes i autònoms puguen participar, la revisió automàtica de preus de materials bàsics d’obra, i l’entrada en ella del cost energètic i laboral. Els plecs actuals no donen el valor que mereixen a les empreses del territori que, per proximitat, són les que millor coneixen i es poden adaptar a les necessitats i realitats de l’organisme públic licitador. La conseqüència és que molts contractes queden deserts o que les empreses locals queden com a meres subcontractistes de grans empreses que, amb ofertes basades en grans baixes sobre els preus, són les adjudicatàries, amb tots els perjudicis que això suposa per a l’interés general.