Cambreta ha demostrat amb garanties que és un davanter de nivell. L’ontinyentí és el màxim goleador del Grup III de la Regional Preferent a falta d’aquesta última jornada. Casti és el seu gran perseguidor, però amb una diferència de 4 gols és difícil que supere al pitxitxi del Deportivo Ontinyent. Ara, Alberto Cambra somia amb ser el màxim golejador de tota la categoria, ja que es troba a tan sols un gol d’igualar a Adama, el pitxitxi de Preferent i golejador del Soneja amb 24 gols.
Arriba l’última jornada i no teniu accés al Top 8 que dona accés a la Lliga Comunitat. Quina valoració fas de la temporada?
La valoració, al cap i a la fi, crec que és bona. L’objectiu que es va marcar a principi de temporada l’hem complit. En eixe aspecte hauríem d’estar contents perquè l’objectiu era no baixar com estaven abans les categories. A principi de temporada es van canviar l’objectiu a poder entrar en la lluita per entrar en els 8 primers i no ha pogut ser, però la valoració ha sigut positiva perquè dins del pressupost que tenim i les condicions que hem tingut durant la temporada, crec que hem donat el màxim i hem arribat fins on hem pogut. Tant jo com els meus companys hem fet un esforç al 100% i no tenim res a tirar-se en cara. Orgullosos del treball que hem fet.
Individualment, eres el pitxitxi del grup 3, on està el secret per a fer tants gols?
No és la primera volta que m’ho pregunten, però no sé respondre a aquesta pregunta. És intuïció de saber on va a caure el baló o estar tocat per una vareta, perquè el gol apareix sol. Sempre ha sigut així en Segona Regional, Primera Regional i ara en Preferent. Moltes persones no pensaven que anava a fer aquesta temporada. Jo sí que estava confiat en que podia fer aquesta temporada i ho he demostrat a l’hora de tindre constància, entrenar i, sobretot, mentalment saber que es poden fer les coses bé i tindre èxit en la lliga aportant el màxim rendiment individual.
Has guanyat pràcticament la disputa amb Casti en el grup 3. Mires a Adama, el davanter del Soneja, que té un gol més i li pots superar per ser el màxim golejador de tots els grups?
Sí, no anem a enganyar-se. És un repte que li agrada a qualsevol jugador. De tants jugadors i equips, i sobretot, en aquesta categoria de tant de prestigi, quedar pitxitxi… Et dona motivació a l’hora de comparar-te i poder aspirar a un poc més.
Què significaria per a tu ser pitxitxi de Preferent?
Demostrar a algunes persones o a mi mateixa que sí que podia competir en aquesta categoria i, a més, amb uns resultats així de bons i obrint portes a qualsevol oferta o conversació que puga tindre amb altres equips.
Sents que tens nivell per a una categoria superior?
Qui practica el futbol i està el dia a dia entrenant se sent un poc futbolista i crec que sí. Però, hauries de dir que no a moltes coses de la teua rutina de vida i no podries treballar. Si muntares una categoria més podríem veure les coses i mentalitzar-se no podries estar en el Deportivo. Hauries de donar-li més importància, treballar més, dedicar-li més temps. Sí que podria estar, però hauria de canviar la mentalitat a l’hora de no ser tant un hobby i gaudir com qui va al parc a jugar, que és com vaig jo a La Puríssima. Més dedicació, constància i professionalitat. Crec que podria adaptar-me i fer-ho bé en altra categoria.
T’ho has plantejat de cara a la temporada que ve quedar-te al Deportivo o fer eixe salt?
La veritat que sí. Sempre està al cap i està clar que vols preparar-te i escoltar ofertes i agafar aire. Un canvi en el món del futbol. Et mentalitzes poder gaudir i agarrar a temps alguna cosa.
Quin missatge li trasllades a l’afició del Deportivo?
A l’afició i a la família del Deportivo: Crec que hauríem d’estar orgullosos de tot el treball que hem fet durant la temporada. Sobretot, una de les principals coses per la qual sempre m’he quedat lluitant i formant part d’aquesta família és pel futbol formatiu d’Ontinyent on deurien dedicar-li més temps. Deurien d’arrelar més les coses i tindre unes conversacions. Estar sempre en contacte perquè amb dues pinzellades, tant l’Ontinyent 1931 com el Deportivo deurien, que crec que ho estan fent, donar-li importància al futbol formatiu perquè tots els xiquets tinguen l’oportunitat d’arribar un poc més i estar motivats.
Per això formava part d’aquesta escola i sempre formaré part d’ella, encara que l’any que ve me’n vaja a un altre equip. Sempre intentaré ajudar i transmetre no tan sols en gols, sinó la presència de com entenc el futbol i com deurien d’entendre’l de cara a la formació. Tota una escola, perquè al final no som un club, som una escola. Massa hem fet en el primer equip. És una escola i deurien formar-se i dedicar-li molt més temps a l’escola formativa perquè els xiquets puguen jugar en el primer equip de l’escola.