Des de sempre ha sigut cert que les autoritats festeres han buscat que la festa fora coneguda per tot el món. I això ha suposat també sempre hores i hores de preparació, de viatges, de redacció de documentació, de cridar porta per porta fins a aconseguir donar amb aquella que s’obria, en definitiva, tot un desplegament de mitjans i de gestions a realitzar fins a aconseguir l’objectiu final.
Amb la consecució de la categoria de festes d’interés turístic internacional i, com ja està dit, s’acaba un cicle llarg que indica també el preàmbul d’un cicle nou, amb noves aspiracions i nous objectius a aconseguir.
Però amb la consecució d’este títol, també està bé saber i recordar la primera vegada que eixes autoritats festeres anteriorment esmentades van buscar la possibilitat de trobar la qualificació de festes d’interés turístic a seques, començar per la baula més baixa de la cadena. El que potser, sense desmerèixer tot el que ha vingut després, va ser la gestió més difícil a realitzar pel simple fet de començar a aplanar un camí que ni tan sols existia en eixe moment.
Les festes del centenari marquen el començament d’eixe moviment interior fester que busca reconeixements, aquells que ja disposaven llavors altres poblacions i que a Ontinyent també es creien mereixedors.
Comptava Antonio Lacueva, president de la Societat de Festers entre els anys 1968 i 1971 en el llibre de les festes de moros i cristians de 2004 com suposava un autèntic enfuriment sideral veure que Televisió Espanyola (que no hi havia més, llavors) no prestava la més petita atenció a les nostres festes i veure també que hi havia unes altres que tenien ja títols sota el braç. Lacueva va aconseguir que les festes d’Ontinyent aparegueren en la tele i es va encapritxar, per cridar-ho d’alguna manera, en què Ontinyent tinguera unes festes d’interés turístic, tràmit que ja havia començat a realitzar uns anys abans el seu antecessor en el càrrec Francisco Martínez. Allò havia de suposar el rellançament dels festejos en aquells últims anys de la dècada prodigiosa que van ser els anys seixanta en l’àmbit de festes i societat.
Així que tocava viatjar a la capital, tocava cridar a portes, amb el risc ja no de trobar-les tancades sinó que et vagen passant de l’una a l’altra fins a veure’t a la porta del carrer. Risc de veure atemorit al plenipotenciari de torn perquè segur que aquesta delegació que em visita vol diners per a alguna cosa i ací no hi ha diners per a res.
I tal com relata Antonio Lacueva, en la seua tercera visita amb una comissió a principis ja dels anys setanta i després d’entrevistar-se amb el ministre d’informació i turisme (ha plogut des d’aleshores) buscant una subvenció per a un assumpte concret i tindre la consegüent i esperada negativa a esta, el llavors president de la Societat de Festers llança la pregunta del milió;
– I les festes d’Interés Turístic per a quan?
I el ministre que es posà blanc com la calç. Estos em volen traure els diners per algun costat, si no per ací, per allà. Però no, no volem diners, no volem subvencions, volem que ens concedisquen el títol, només això. El ministre respira alleujat. Es redacta la nota informativa, s’envia el telegrama preceptiu i es publica en el BOE. Les festes d’Ontinyent ja són d’Interés Turístic. I el ministre es fuma un puro. Ha complagut la comissió que l’ha visitat i no li ha costat un cèntim.
El resum final és que es va aconseguir l’objectiu que amb tant d’anhel es perseguia i Ontinyent iniciava aquella dècada dels setanta amb un títol sota el braç que devia, sobre el paper, fer més gran i popular la festa, encara que aquelles persones que van treballar per aconseguir eixa distinció no podien més que evocar les grans dificultats que van trobar en aquells moments. I possiblement els pocs reconeixements encara que no ho digueren.
Més tard arribarien les festes d’interés turístic nacional fins a les actuals que ja són internacionals. Un llarg camí recorregut fins a arribar a la baula més alta de la cadena. Però no oblidem mai que, com tot en la vida, tot va tindre un principi, com van ser aquelles primeres festes d’interés.