L’escriptora ha sigut la guanyadora del 28é Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida amb “Plaers”
Anna Rúbio Fandos naix a Silla l’any 1975 i des que té ús de raó ha anhelat escriure, convertir en paraules el món que l’envolta. Li ha costat moltíssim ser capaç de contar històries, però, per fi, un dia va trobar el seu estil. S’amagava en un format molt concret: el dels relats. Des d’aquell moment començà a escriure sense parar. Aquest any, l’autora ha afegit un altre premi al seu recorregut sent la guanyadora del Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, amb el recull de contes “Plaers”.
P: Com et vas sentir després de rebre aquest premi?
R: Contentíssima, molt contenta. Quan el conseller de Cultura de la Mancomunitat, Fede Vidal, em va comunicar que m’havien donat el premi, jo no el podia quasi ni escoltar, el sentia de lluny perquè escoltava el meu cor. Em vaig quedar tremolosa i alhora molt contenta, a punt d’esclatar d’alegria.
P: Que va suposar per a tu escriure el llibre “Plaers”?
R: Aquest llibre ha sigut una descoberta en tots els sentits. És veritat que quan escric contes intente incloure la sensorialitat, però el tema eròtic per a mi són paraules majors i la veritat és que m’ha costat. Feia temps que volia escriure relats eròtics i per això m’hagué d’apuntar a un curset en què m’ensenyaren a escriure aquest tipus de gènere. Ha sigut un repte molt bonic per a mi escriure el llibre.
P: Quan descobreixes la literatura eròtica com a lectora?
R: La vaig descobrir fa ja més de quinze anys quan estudiava oposicions. Hi havia un tema que era literatura eròtica i va ser aquí la primera vegada que vaig entrar en contacte. I després, al llarg de la vida m’ha interessat, però sobretot m’ha interessat des del concepte de feminisme i des del concepte d’igualtat que vaig llegir alguns llibres de literatura eròtica on vaig veure molt de sexisme i algunes actituds en què es considerava com a sexe algunes coses que per a mi són un delicte, i va ser des d’allí que vaig començar a interessar-me per aquest món.
P: Què és el que vols transmetre amb la teua obra a tot el públic?
R: El llibre està format per diferents contes i el que jo pretenia era en cada relat mostrar una història diferent, persones amb realitats diferents, amb necessitats sexuals diferents i amb maneres d’experimentar el sexe també diferent. Fent una reflexió posterior, he vist que hi ha molta masturbació femenina i un amic meu que es va llegir el llibre em va dir que tan sols hi havia una penetració a l’ús, la resta de relats són maneres de viure la sexualitat d’una manera diferent i no des de l’objectiu del coit. La finalitat és que són persones normals i corrents que tenen vivències sexuals diferents.
P: Què és el que t’ofereix aquest tipus de literatura que no ho faça qualsevol altra forma d’expressió?
R: Jo crec que ara en les següents coses que escriga, encara que no puguen dir-se literatura eròtica pròpiament dita, puc dir que la tinc ja més a mà, sobretot la sensualitat i la sensorialitat, i la podré anar aplicant. Realment l’erotisme està en el dia a dia, en les accions quotidianes i estic segura que el que he aprés ho aniré destil·lant un poc al llarg de les altres obres estiguen o no dins del gènere de literatura eròtica.
P: Quins projectes literaris tens al cap?
R: Estic treballant tot l’estiu en una novel·la. En aquesta hi ha dues persones que en un moment determinat es fan un bes i jo no sé si això desencadenarà en alguna escena eròtica, però en general el tema central és la presó com a entitat i la violència de gènere.