9.5 C
Albaida
Dissabte, desembre 3, 2022
HomeOpinióAnem de festa en festa

Anem de festa en festa

Estem encara una mica amb la ressaca de les festes de Moros i Cristians. Han sigut quasi tres anys sense festes. S’ha notat i molt. La gent tenia moltes ganes de festa després de tant de temps, de gaudir de l’ambient que embolica la setmana festera. Però una vegada passades les mateixes, què? Doncs res, que seguim de festa, no parem, estem sempre seduïts per les mateixes perquè sempre estem de celebració.

Tirant mà de les matemàtiques, podem afirmar, amb gran rotunditat, que Ontinyent es passa més d’un mes, amb els seus trenta-un dies i més, de festa. Sent més exactes encara, més de dos mil hores a l’any. I clar, quan expliques a algun foraster com ens les gastem en matèria festera tirant de dades la frase sol ser la mateixa; “és que a Ontinyent teniu molts diners”.

Qüestió de diners, segur que sí, perquè en aquesta vida hi ha poques coses debades, però voluntat de fer festa més encara i per damunt de tot. I arribats a aquest punt de la conversa tirem mà del calendari. Comencem pel mes de gener, el primer de l’any, mes en què celebrem les festes de Sant Antoni i les seues tradicionals fogueres, seguim amb febrer i ens trobem amb el Mig Any Fester, previ calfament del que vindrà mig any després, Sant Josep i les seues falles el mes de març, Setmana Santa sol ser el mes d’abril, encara que a vegades s’avança, maig amb la festivitat de Santa Rita i amb ella, arribem a l’equador de l’any amb la celebració de Corpus al mes de juny.

Ja comença a calfar la calor, però no decau l’ànim, tenim ganes de mes i continuem demostrant-ho. El mateix mes de juny se celebra la Nit de Sant Joan, la Festa del Gúgol en la Partida del Plá i les festes de Sant Pere de Verona en el barri medieval de la Vila. El mes l’acomiadem amb la Publicació de les festes de Moros i Cristians, acte amb el qual es dona l’eixida a aquests festejos. Arribats a juliol comencen a esclatar els clàxons de milers de vehicles en honor a Sant Cristòfol, patró dels conductors i ens anem de romeria en honor a Sant Esteve.

Seguim amb el mes d’agost i amb ell, les festes de Moros i Cristians en tot el seu auge amb la Setmana Gran. I sense temps per a recuperar-se, ens fiquem de ple el mes de setembre amb la Festa del Camí dels Carros i la seua tradicional romeria a la veïna població d’Agres i les festes del barri de Sant Rafael que alberga, entre altres activitats, una de les proves atlètiques més conegudes, el Cross, més conegut com “El cross de la manta“.

Arriba el mes d’octubre i amb ell la festivitat de 9 d’octubre en el barri del Llombo a més de comptar amb actes institucionals per a commemorar el dia de tots els valencians. Ja ens enrotllem amb les bufandes, les temperatures ja comencen a baixar, però el fred no ens espanta. Ja estem al novembre. En aquest mes tan fredoler arriba la festivitat de Sant Carles amb les seues múltiples activitats i també la Fira, activitat que se celebra a Ontinyent, per privilegi real, des de l’any 1418.

Novembre és també el mes de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics i una cosa que, en una terra com la nostra, de música i músics, no pot faltar. I arribats a l’últim mes de l’any, desembre, estem de ple ficats en les festes de la Puríssima, les festes de la patrona d’Ontinyent, amb una sèrie d’actes tan populars com són els angelets, el bou amb corda o l’ofrena.

Una vegada escrit tot això i després d’haver-li donat la volta al calendari de punta a punta, no sé si igual m’he quedat curt amb les hores que ens passem de festa. Clar, ens hem deixat les festes de Tots els Sants (hui rebatejades com Halloween) i les de Nadal, quasi res. I no comptem les que es feien i que ja no se celebren com van ser les festes en honor als Sants de la Pedra Abdó i Senén, no hem esmentat La Candelaria o a Sant Blai que aquestes sí que se celebren, encara que en mesura menor que les anteriors. Unes festes, totes elles, que tenen en comú la pólvora, les cercaviles, les revetles, les dansades i una alta dosi d’alta cuina.

A la vista està; la mona de pasqua, la coca de fira, la fogassa de Tots els Sants, la cassola d’arròs al forn del bou… És possible que ens hàgem deixat algun festeig per nomenar, Les disculpes van per davant. Amb els quals hem nomenat, l’estadística per descomptat es compleix. I molt a honra que ho portem. Com em va comentar una vegada un amic; “La festa no ha de parar. Festes cal celebrar, mai llevar”. I en això estem.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe