El Col·lectiu Greixers de Castelló de Rugat va guanyar aquest mes el Premi Benicadell 2023 que atorga la Coordinadora per la Defensa Ús del Valencià de la Vall d’Albaida. Un reconeixement que valora tot el treball que ha fet aquest grup de joves des de la seua fundació a l’any 2007 defensant el territori. Per això, parlem amb Andreu Moreno, membre de l’Assemblea dels Greixers de Castelló de Rugat per conéixer millor quina és la seua tasca.
Pregunta: Què va significar per a vosaltres guanyar el Premi Benicadell?
Resposta: En primer lloc, òbviament una alegria perquè rebre un reconeixement sempre és una alegria, i també un poc una sorpresa perquè va ser totalment inesperat ,entre altres coses perquè de la pandèmia cap ací és quan menys actius hem estat. Va ser alegria i satisfacció de que en certa manera es reconega tot el treball que hem fet.
P: Per què heu baixat l’activitat? Exclusivament per la pandèmia o per altres factors?
R: No és exclusivament per la pandèmia. Durant aquesta sí que vam parar totalment, però després ens ha costat reenganxar-nos a la marxa que portàvem. No estem totalment inactius, perquè continuem en actiu, però moltes dinàmiques que estàvem fent les vam deixar de fer per la situació de la pandèmia. Posteriorment, la situació personal nostra també va canviar en eixe parell d’anys. I, ara estem més clavats en altres projectes que van més enllà de l’àmbit local com per exemple l’Assemblea en defensa del territori de la Vall d’Albaida. Ha sigut un poc de les 3 coses.
P: Què és el que feu al col·lectiu? Per què lluiteu?
R: Als Greixers no tenim un objectiu concret. És un col·lectiu prou ampli com per a treballar diversos sectors, és a dir, no és, per exemple, un grup ecologista, encara que treballem l’ecologisme. Ni és un grup en defensa de la cultura, exclusivament, encara que també ho fem. Nosaltres sempre vam pensar que el col·lectiu fora suficientment horitzontal i interdisciplinari en tot. Per dir-ho d’alguna manera, un col·lectiu de gent amb inquietuds diverses.
Hem fet coses molt diverses, des de campanyes més estrictament polítiques com la campanya contra la Llei Mordassa o contra el tancament de TV3 i Canal o la reivindicació per l’ambulància al poble. Són campanyes un poc més polítiques i altres més culturals com la celebració de la Festa Estellés, l’Any Ovidi, muntar teatres, concerts… És un col·lectiu valencianista i d’esquerres, clarament, no ens amaguem en eixe sentit. Entenem que la política ha d’afavorir al poble, entés en tots els sentits.
P: De tots eixos àmbits i campanyes des del 2007 que vau nàixer què heu aconseguit?
R: Depén, hi ha campanyes més ambicioses que altres. Per exemple, la campanya que vam fer contra el patriarcat no vam aconseguir acabar amb el patriarcat, no sé si es pot entendre com un fracàs de campanya. Crec que el més important, més que aconseguir xicotetes fites, i que en certa manera quan vam rebre el Premi Benicadell ho parlàvem en gent de l’Assemblea i tots coincidíem, del que més orgullosos estem és d’haver creat unes formes de fer les coses. Una forma de teixir poble, teixir comarca i al final crear unes dinàmiques de treball en la gent.
Una altra cosa important, que també estem contents i en certa manera en el Premi Benicadell també pensàvem això és el fet d’haver aconseguit treballar més enllà de Castelló de Rugat, treballar en la comarca. Per exemple, una de les activitats que vam fer durant 2 o 3 anys van ser les jornades ‘Qui som què volem’, que eren un encontre de col·lectius de les comarques centrals que vam fer un any en Albaida, en Quatretonda i en Castelló. El fet de conéixer, anar més enllà, crear dinàmiques de treball en altres col·lectius, interconectar-nos… va ser algo molt satisfactori. Pensem que el Premi Benicadell és un reconeixement a això, més que a nosaltres com a col·lectiu, perquè no pensem que siga’m un col·lectiu referent en la comarca. Pensem que és més un premi a la forma de fer les coses.
P: Un dels temes que més heu tocat van ser les Festes Alternatives de Castelló de Rugat. Per què les vau impulsar i en quina situació estem ara?
R: La Festaka en un primer moment van sorgir perquè va haver una decisió de l’Ajuntament de mesclar les festes d’agost del poble amb les religioses de Sant Roc, que no es feia. Va entrar el Partit Popular i ho van fer, i nosaltres com a reacció vam fer un sopar de festes laiques. Una cosa és el que fa l’Església, el que fa l’Ajuntament, i altra cosa es lo que fa la gent del poble. No és necessari que passe ni per l’Església ni per l’Ajuntament, pot ser una festa popular que la gent del poble decideix fer algo i ja està.
Era un poc eixa reivindicació. El que passa que el que en un principi era un sopar va anar agafant dimensió i al final pràcticament era una programació festiva amb la que omplíem molts buits que l’Ajuntament deixava. Per exemple, va haver molts anys que no hi havia activitats per a xiquets, aleshores nosaltres les fèiem.
P: Un altre punt ha sigut la lluita contra les plantes fotovoltaiques, com és la situació ara i com d’important és lluitar contra açò?
R: Eixe tema es va descobrir després de la pandèmia, en 2022, i ens vam centrar en la lluita contra les macroplantes, i és en el que estem ara. La participació de Greixers ha sigut integrar-nos en la Plataforma en Defensa del Territori de la Vall d’Albaida, perquè és la que està portant la veu en açò. No és tan sols de Castelló de Rugat, és de tota la comarca.
Aleshores, tots els esforços dels Greixers és participar de la plataforma. Al ser un problema comarcal, des de la mateixa plataforma van dir que des de cada poble s’encarreguen del seu municipi perquè nosaltres havíem tingut l’experiència d’haver participat en la Plataforma contra la Planta d’Animals de la Pobla del Duc, que això sí que es va paralitzar, una victòria concreta, però això no era tan sols de Greixers, però sí que era un projecte en concret que s’havia de parar. En les macroplantes eren 15 projectes i que cadascú va a la seua marxa i és molt més complicat de treballar.
P: Quina és la vostra relació en l’Ajuntament de Castelló de Rugat, i quina petició li faríeu?
R: Ara mateixa és una relació cordial. No tenim mala relació, però tampoc tenim especial relació. Quan necessitem alguna cosa parlem en ells i ja està. És veritat que depenent del govern que hi ha hagut ha sigut més complicat o més fàcil. Nosaltres hem partit de la premissa de que el que fem no ha de passar per l’Ajuntament. Estem treballant en l’altre àmbit que és l’associatiu, no és l’administratiu.
Quan hem parlat en l’Ajuntament és demanar-li que ells són gestors. Les instal·lacions, el material, les coses del poble són de la gent, no són de l’Ajuntament. El consistori s’encarrega de gestionar-ho, és a dir, si hi ha 300 cadires no són de l’ajuntament, són del poble. El que passa és que l’Ajuntament s’encarrega de la gestió de les cadires. Aleshores, sí que demanaria que entengueren que quan algun col·lectiu demana alguna cosa està demanant coses que són seues. No fa cap favor, perquè són nostres les cadires.