El capità moro d’Ontinyent, Alberto Climent, de la comparsa Mudéjares, explica com està vivint la festa dels Moros i Cristians.
Com estàs vivint la tornada a les festes de Moros i Cristians?
La veritat que amb molta il·lusió per la comparsa i pel meu somni. Vivint amb gran intensitat tots els actes.
Quants anys portes a la comparsa i per què et vas decidir per aquesta?
Jo porte des que vaig nàixer en la comparsa. Aquesta es va fundar en l’any 1975 i jo vaig nàixer en l’any 1977. A més, mon pare va ser un dels fundadors de la comparsa i el meu germà i jo no hem format lloc de cap altra que no siga aquesta. Per a mi són de la meua família, el local és com ma casa i no em veig en cap altra comparsa que no siga els Mudéjares.
Pensaves que algun dia series capità de les festes?
És una il·lusió que sempre té un xiquet. Jo tinc records de quan el meu pare va ser ambaixador i he vist grans capitans a Ontinyent que els tinc com a referència. Per a mi, és una il·lusió que he pogut complir.
Que significa per a tu ser capità?
Per a mi, dins del món fester, ho és tot. És el càrrec més important com a representant del bàndol moro, la màxima aspiració per a ser un càrrec a les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
Que teniu preparat per a la gran Entrada?
Anem a fer una Entrada molt elegant, amb molts detalls, teixits en els quals cal fixar-se. També hem apostat moltíssim per la música i eixiran més de 1.100 músics.
Com esperes viure el dia de l’Entrada?
Espere que no em traïsquen molt els nervis, però vull viure-la amb intensitat. De fet, vull estar en l’arrancada de Reis que serà molt emotiva perquè després de dos anys sense festes, jo crec que el poble ja es mereix viure-les. En la nostra pròpia arrancada també vull estar ahí per a vorer a tota la meua comparsa fins que arribe el meu torn.
Alguna cosa que destacaries de la festa d’Ontinyent?
Un dels actes que per a mi és especial i que no tenen altres poblacions és l’acte de “L’esmorzar de la llàgrima”. Per a qualsevol ontinyentí que tinga el sentiment religiós és un acte que per a mi és molt emotiu i m’encanta. És un dels esdeveniments que crec que Ontinyent ha cuidat molt i ha de seguir en aquesta línia.