22.5 C
Albaida
Divendres, agost 19, 2022
HomeSocietatAdrià Revert: “La DANA del 2019 o la nevada de 1980 a...

Adrià Revert: “La DANA del 2019 o la nevada de 1980 a Ontinyent podrien tornar a repetir-se”

El meteoròleg Adrià Revert explica que, tot i que amb els models meteorològics actuals és impossible conéixer l’oratge a més de sis o set dies vista, una de les tendències del clima serà l’increment de les temperatures mitjanes en les pròximes dècades

Adrià Revert Ferrero (Ontinyent, 1990) és meteoròleg. Va estudiar Geografia abans d’especialitzar-se en la seua gran passió i actualment treballa en À Punt. A més, compagina la feina amb les accions que realitzen des d’AVAMET, associació de la que és president. Parlem amb ell sobre l’arribada de l’estiu, els canvis de temperatures i les conseqüències d’aquestes.

D’on naix la teua passió per la meteorologia?

Naix quan era menudet. En la meua família hi havia gent en afició per la meteorologia. I quan tenia 4 o 5 anys mirava l’Oratge de les diferents televisions, em fascinaven les explicacions dels meteoròlegs i em resultaven curioses les previsions. Jo mateix jugava a fer-ne per a la meua família. Vaig anar creixent i quan em vaig fer major vaig decidir orientar-me al món de la meteorologia.

I quina ha sigut la teua trajectòria?

Vaig estudiar geografia. Ja que per a ser meteoròleg el que fa la majoria de gent és estudiar o Física o Geografia i després especialitzar-se.

A mi em va sorgir l’oportunitat de treballar en À punt fa dos anys, quan es va obrir la borsa i vaig entrar. Em van fer proves i vaig ser seleccionat per treballar en la ràdio-televisió pública valenciana.

I quin és el teu horari en À punt?

Normalment treballe de matí. Ara mateixa estic a les Notícies de Matí en la ràdio i al llarg de la jornada faig tres intervencions. I també estic al programa de televisió ‘A la Ventura’.

Són formats diferents i m’agraden els dos. En el format de ràdio tinc dues facetes: una, centrant-me en la situació actual de l’oratge i en la previsió; i l’altra més divulgativa, explicant curiositats i termes més científics on hi ha més interacció amb els presentadors de la ràdio, Clara Castelló i Òscar Martínez. Mentre que en la part de televisió, en el magazín que presenten Marta Ventura i Mathies Muñoz; explique junt amb Mathies certes curiositats en un to diferent del que té l’oratge tradicional.

També eres president d’AVAMET i he vist que celebreu trobades, reunions i fins i tot concursos. És aquesta una manera d’apropar la meteorologia a les persones des de l’associació?

AVAMET sorgeix perquè els valencians a qui ens agrada la meteorologia, tant des del món professional com des del món aficionat, estàvem un poc dispersos. És una forma de reunir-se i actuar en conjunt. Una de les coses que hem fet més importants ha sigut crear una xarxa col·laborativa d’estacions meteorològiques on tots aquells socis que vulguen, poden aportar les seues dades. Estem teixint una xarxa que hui en dia ja te més de 600 estacions aportant dades de molts municipis valencians.

En el cas de La Vall d’Albaida, hi ha més de 40 estacions meterorològiques, i 12 d’elles a Ontinyent. És un fet que ens permet conéixer millor el clima valencià, les peculiaritats i òbviament, oferir una informació que als mitjans de comunicació ens serveix moltíssim.

El divendres passat per exemple, a Ontinyent la màxima va arribar a ser de 40º i aquestes temperatures no són massa habituals a l’inici de l’estiu. Aquests canvis han arribat per quedar-se?

És una pregunta difícil de respondre, ja que és innegable que a les últimes dècades hi ha hagut un increment de temperatura, però no podem associar un episodi concret de calor al canvi climàtic.

En climatologia el que fem és mirar sèries de dades molt llargues i observar tendències. I les tendències indiquen que el calfament és real.

En el cas d’enguany, els primers vint dies d’aquest mes de juny a nivell de la Comunitat Valenciana hem estat quatre graus de mitjana per damunt del que tocaria ara. Per tant, ha sigut l’inici d’estiu més càlid des que tenim dades i és molt rellevant.

En el cas d’Ontinyent, com comentes, el divendres 17 de juny va ser el dia de més calor i segons la zona vam tindre entre 37º i 40º. Però el valor no és excepcional d’aquest juny; per exemple, en juny de 2012 vam tindre algunes màximes per damunt de 40º. La peculiaritat d’enguany és que ha sigut una situació de calor molt llarga. També destacaria que en algunes comarques les nits eren molt càlides, però a Ontinyent ha refrescat més i s’ha pogut dormir prou bé.

Si en juny a La Vall d’Albaida hem arribat als 40º, com es donarà l’agost?

La veritat és que no podem saber-ho a hores d’ara. És impossible, amb els models meteorològics amb els que treballem, conéixer l’oratge a més de sis o set dies vista. Però si existeixen models metrològics, com els que treballen a la l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), que fan previsions estacionals, tot i que no tenen tanta fiabilitat. En aquest sentit hi ha una previsió que indica que tenim un 70% de probabilitat que l’estiu siga més càlid que de normal. Però com dic, segur no podem saber-ho.

I quines van a ser les conseqüències dels canvis en el clima?

Una de les conseqüències més importants és l’increment dels fenòmens extrems. Ja ho hem notat l’última dècada: hem batut molts rècords de calor; però també hem tingut situacions de molt de fred. De fet, en gener de 2021 va arribar la famosa borrasca Filomena i ens va deixar alguns registres en alguns punts de l’interior valencià de -20º. I aquest any, sense anar més lluny, en abril vam tindre una mida per davall de 0 graus, cosa que a Ontinyent no passava des dels anys setanta.

També s’observen les situacions extremes de pluja. Per exemple, la DANA que en setembre de 2019 va deixar a La Vall d’Albaida una situació insòlita. En més d’un segle de dades del col·legi La Concepció, l’observatori meteorològic més antic d’Ontinyent, no s’havien registrat mai més de 300 litres per metre quadrat en un dia i el 12 de setembre de 2019 va ocórrer. A més, l’última primavera ha sigut la més plujosa fins que tenim dades: a Ontinyent van caure més de 800 litres i a Bocairent més de 1.000 en tota la primavera.

Per tant, a nivell temperatures, el que els estudis constaten és que la mitjana està incrementant-se i que estan apareguen situacions extremes tant de fred, com sobretot de calor. I en pluja també estem tenint moltes situacions extremes.

Haurem d’acostumar-se a aquests canvis?

Sí, i ens haurem d’adaptar. Una de les coses importants a tindre en compte en la planificació de les ciutats és el risc d’inundació. A les últimes dècades s’ha construït en llocs on no s’hauria d’haver construït perquè són llocs que el 99% del temps estan secs, però que quan hi ha situacions extremes de molta pluja els rius i els barrancs es desborden i poden inundar zones que potser no s’havien inundat des de feia dècades o segles.

El que va passar a Ontinyent l’any 2019 pot tornar a passar. I podria també tornar a repetir-se la nevada de 1980, quan va caure entre mig metre i un metre de neu en molts pobles de la zona i va ser un desastre. No sabem quan passaran, però crec que és crucial tindre en compte eixes coses per a estar preparats de cara al futur.

I creus que la gent és conscient del que signifiquen aquests canvis?

Crec que hi ha de tot. Sempre diguem que la memòria meteorològica és curta perquè solem pensar que algunes situacions meteorològiques ja les havíem viscudes o no les havíem viscudes encara, però hem de tindre dades històriques per a obtindre resposta a això. Per això és important tindre registres de dades fiables al llarg dels anys i associacions com o AVAMET son tan necessàries.

I que els diries a aquells i aquelles que es resisteixen a pensar en el canvi climàtic?

En aquest tema hi ha moltes posicions, com en tot en la vida. Hi ha gent que ho afirma rotundament, alguns ho afirmen, però tenen dubtes, i altres ho neguen rotundament.

L’existència d’algunes onades de fred no invalida que els estudis constaten un escalfament del planeta. Respecte al tema de les pluges és més complicat de predir, però les temeperatures mitjanes van cap amunt i seguiran incrementant-se les pròximes dècades.

Jo crec en els estudis dels climatòlegs que porten molts anys investigant aquesta qüestió, fan estudis seriosos i efectivament, estan constatant l’existència d’aquests canvis.

ARTICLES RELACIONATS

SEGUEIX-NOS A...

3,376FansLike
584FollowersFollow
421FollowersFollow
338SubscribersSubscribe